unitat de tecnificació esportiva

Consells per Corredors de Muntanya

2011-11-04T19:56:00.000Z

Mirant per la xarxa blogs i webs d'amics corredors he trobat una explicació bastant encertada del " que , per què i com " correm per la muntanya . He volgut compartir-ho amb vosaltres , tant els que ja fa temps que hi esteu enganaxats , com a tots els que us entra com a novetat i us sentiu atrets capa aquest espectacular i contagiós món de la muntanya i la natura .

Evidentment cadasqú pot tenir un punt de vista diferent en alguna explicació en concret , però a grans trets es una bona eina per a tots aquells que busqueu informació i teniu dubtes .

Las carreras por montaña se están haciendo cada vez más populares debido a varias razones, entre ellas podemos citar el estar más cerca de la naturaleza, o bien la sensación de aventura o reto. La diferencia principal con otros tipos de carreras reside en la dificultad del terreno. La presencia de rocas, cuestas, descensos, riachuelos, etc. pueden impresionar al principio a los novatos, aunque más tarde contribuyen a la satisfacción de haber superado un reto. Otra de las características de correr por la montaña es la necesidad de poseer una perfecta coordinación entre la vista y la zancada, para evitarnos cualquier sobresalto.

Todos las carreras poseen partes más duras que otras, partes incluso en las que resulta imposible correr y que muchas veces nos hacen decir que jamás volveremos a embarcarnos en tales pruebas. Sin embargo, si adquirimos las técnicas específicas para correr sobre terrenos irregulares, llegaremos a disfrutar de tal tipo de competición.

TERRENO

Subidas:

Las subidas son parte integrante de la montaña y a veces asombran a los principiantes por la inclinación de su pendiente o por su longitud. Por ello la estrategia de carrera debe ser distinta a la que se aplica en un carrera en asfalto o pista. El primer punto a tomar en consideración es la regulación del esfuerzo. En las subidas resulta útil andar para ahorrar energía y reservar la carrera pasa las secciones más llanas. El aprender a caminar o marchar más eficientemente nos ayudará a mejorar nuestras marcas.

Descensos:

A primera vista la técnica de los descensos parece fácil: dejarse llevar por la gravedad y ya está, pero la cosa no resulta tan simple en la práctica ya que nos encontramos con el obstáculo del miedo a tropezar o a caer. Para evitar las caídas se requiere una técnica correcta y mucha experiencia, junto a una gran confianza en uno mismo. El secreto para descender eficazmente reside en ayudarse del propio peso a fin de ahorrar fuerzas. Los que temen caer y frenan, desperdician gran cantidad de energía y al mismo tiempo disminuyen dramáticamente la velocidad respecto a los corredores más experimentados.

Rocas:

Un problema que tienen los las carreras por montaña, es que el terreno suele ser irregular o rocoso, por lo que debemos estar más pendientes muchas veces del suelo que pisamos que de la belleza del escenario, so pena de correr el riesgo de darnos de bruces en el momento menos pensado. Podemos considerar incluso desde este punto de vista que el Trail es un deporte distinto a la carrera en ruta.

En la carretera muchas veces podemos correr o marchar distraídamente, absortos en nuestros pensamientos, pasando de esta manera el tiempo más rápido y sin parecernos el camino tan duro. En el Trail, al contrario, debemos prestar mucha más atención donde pisamos.

Técnica

El primer objetivo será evitar la lesión, sobre todo la torcedura de tobillo. Ésta ocurre habitualmente si un pie aterriza en el borde de una superficie dura y al apoyar el peso del cuerpo sobre este pie, la articulación del tobillo se dobla hacia un lado con brusquedad. Para evitarlo, no debemos saltar rápidamente sobre el pie, ya que aumentaríamos el estrés sobre el tobillo. Debemos dejar caer ligeramente nuestro cuerpo hacia delante para disminuir el peso ejercido sobre el pie, y apoyar el otro pie lo más rápidamente posible dando un pequeño paso.

Es decir que cada vez que notemos que un pie apoya en un lugar inestable, daremos un pequeño paso hacia delante tras dejar caer algo el torso, para apoyar el otro pie y transferir el peso del cuerpo sobre éste. Si este segundo paso es inestable repetiremos la maniobra hasta apoyar en un terreno más favorable. El único problema es que si esto lo repetimos más de 3-4 pasos, como cada vez nos inclinaremos más, al final acabaremos cayendo hacia delante.

Una acción similar deberemos hacer si con antelación vemos que nos acercamos a un lugar peligroso por resbaladizo o inestable. En este caso daremos un primer paso 'ligero' y a continuación un paso normal en terreno más estable. En ocasiones será preciso dar varios pasos 'ligeros' en fila hasta encontrar suelo firme. De la misma manera, si corremos sobre un terreno helado, será mejor dar pequeños pasos sin cambiar nunca bruscamente de dirección.

Todo se resume por lo tanto en dar pasos 'ligeros' o pasos 'normales' según convenga, lo que a veces es más fácil de decir que de realizar. Debemos primero aprender a distinguir entre terreno peligroso y terreno seguro, luego decidir si daremos un paso 'ligero' o un paso normal, y finalmente aprender a colocar el pie donde el ojo indica.

Con las rocas resbaladizas deberemos siempre aterrizar de forma perpendicular a su superficie, porque en caso contrario resbalaremos. Si la roca está inclinada hacia la izquierda, planearemos nuestro próximo paso hacia la izquierda, y lo mismo a la derecha. Otras veces todas las rocas son resbaladizas e inclinadas y deberemos alternar rocas inclinadas hacia un lado y rocas inclinadas hacia el otro siguiendo una línea sinuosa. Otras veces nos veremos forzados a dar varios pasos sobre terreno inestable, en este caso recordemos dar pequeños pasos 'ligeros' sin variar la dirección hasta encontrar un suelo más favorable.

Con un poco de práctica podremos con una antelación de varios pasos saber dónde colocar nuestros pies. En otras ocasiones, por el contrario, sólo podremos fijarnos hacia donde queremos ir, y para llegar ahí daremos varios pasos 'ligeros'. Deberemos correr como si lo hiciéramos sobre hielo, siempre alertas, sin comprometernos irreversiblemente en un paso. Otra diferencia con la carrera en ruta es que en Trail iremos saltando muchas veces entre paso en vez de ir rasantes al suelo.

A menudo el peligro reside en que no vemos las rocas porque están tapadas por hierba o maleza. Aquí también debemos correr 'ligeros', siempre atentos a 'descargar peso' para salir de un mal paso. Para eso es importante mantener una cierta relajación, pues la rigidez nos dificultará tomar las medidas adecuadas. Si corremos junto a otros, nunca nos colocaremos inmediatamente detrás de ellos, sino que dejaremos una cierta distancia (8-10 pasos) así dará tiempo para reaccionar ante cualquier imprevisto.

Y un último aviso. Si nos encontramos en un terreno estable, en vez de admirar el paisaje miremos hacia delante buscando las flechas o señales indicadoras. No sea que nos equivoquemos de camino.

Equipamiento

Para escoger el equipamiento tenemos que hacer dos consideraciones, la primera que podamos correr sin dificultad, la segunda que podamos prevenir lesiones. Respecto a esto último debemos tener en cuenta que alguna vez caeremos, sino en la próxima carrera si en la siguiente. Por lo tanto debemos pensar en llevar camiseta cómoda y técnica, Puede ser de comodidad sustituir la manga larga por los manguitos en caso de frio, mallas o pantaloneta, Cortavientos, buff, guantes, etc. Todo dependiendo de la climatología. A veces resultan útiles las rodilleras o colocarse un taping en los tobillos, sobre todo si los tenemos débiles.

Las zapatillas deben tener una buena tracción en todo tipo de terrenos y direcciones, y al mismo tiempo protegernos. Para ello son ideales las zapatillas específicas Trail, que poseen suelas de goma no muy dura y con relieve. También necesitaremos estabilidad, lo que significa una suela menos gruesa que la que usamos en carretera y que nos hace más propensos a las torceduras de tobillo al aterrizar en terrenos irregulares. También deben protegernos de los golpes y del roce con las piedras, por lo que poseerán una media suela suficientemente dura, y protección a nivel de los dedos de los pies. Como las zapatillas de Trail las usaremos menos que las de ruta, el momento de cambiarlas será cuando esté estropeada la parte superior, o gastada la suela.

Otra precaución es comprar las zapatillas un número superior y atarlas firmemente para que el pie no resbale hacia delante. De esta manera nos ahorraremos lesiones en los dedos y hematomas en las uñas si golpeamos una roca o corremos cuesta abajo. Podemos incluso antes de comprar las zapatillas, golpear con ellas puestas una pared y comprobar si nos protegen de una manera eficaz.

Entreno

En el entreno Trail, los conceptos de kilometraje y ritmo tienen un significado distinto al que tienen en el entreno por carreteras y caminos. Por eso es preferible contar el entreno por tiempo, más que por distancia. El entreno debe ser gradual, empezando por unos 20-30 minutos dos días por semana en terreno irregular, a añadir a las sesiones normales a las que estemos habituados. Iremos aumentando hasta unos 45-60 minutos de entreno, teniendo en cuenta que la primera habilidad a adquirir es la coordinación, por lo que nos deberemos concentrar lo suficiente.

Otro aspecto a entrenar serán los descensos, pues en ellos es en donde podemos ahorrar durante la carrera una gran cantidad de tiempo y esfuerzo. Para ellos podemos realizar unos 10-15 descensos por una colina, lo más rápido que el miedo a caer nos permita. En las subidas al contrario, deberemos practicar la marcha, lo que nos será de gran utilidad durante la carrera.

Debemos asimismo incorporar a nuestro entreno alguna carrera ocasional por terrenos difíciles, incluso más difíciles que los previstos en nuestra prueba objetivo y en condiciones climáticas como mínimo similares a las que nos encontraremos. Ello nos dará un plus de autoconfianza en el momento clave. También precisaremos de algunas salidas largas tipo Trail para acostumbrarnos a correr con niveles bajos de glucógeno.

Precauciones

Agua:

En los Trails Ultra una de las mayores preocupaciones es conseguir una hidratación adecuada, por lo que debemos intentar ser lo más autosuficientes posible. Debemos calcular nuestras necesidades con anterioridad pues aunque corramos en la sombra y entre árboles, no es raro sudar más que a pleno sol. Por lo tanto llevaremos un porta-bidón o un Camelback, que iremos rellenando cuando sea posible, teniendo en cuenta que no nos podemos fiar de cualquier fuente que nos podamos encontrar en plena montaña.

Animales y Plantas:

No sólo las ortigas, sino otras muchas plantas pueden ocasionarnos problemas tanto de alergia como de pequeñas heridas, así que protegeremos nuestras piernas y brazos como hemos visto antes con guantes, camisetas de manga larga y mallas, dependiendo del terreno a pasar. Nos será útil llevar pomada antihistamínica en caso de picor o escozor.

En cuanto a los animales, no es raro encontrarnos después de la carrera pequeños insectos o incluso garrapatas, por lo que prestaremos especial atención a quitárnoslas. Ocasionalmente podemos encontrarnos con animales mayores tales como serpientes o jabalíes, que aunque no suelen atacar si no se les molesta o se asustan, lo mejor es mantenerse alejados tanto de ellos como de ellas. Para evitar complicaciones siempre es preferible correr haciendo el ruido suficiente para no sorprender a ningún animal, pues si advierten nuestra presencia con la suficiente antelación suelen alejarse de los seres humanos.

Correr solos:

Resulta prudente correr en plena naturaleza acompañados, pues aunque no podamos prevenir los problemas siempre nos ayudará tener al lado un compañero para darnos o pedir auxilio. Pero no siempre es factible correr en compañía, así que resulta imprescindible tomar ciertas precauciones. La primera es no perderse, porque aunque en la carrera por montaña existan cintas o señales, en ocasiones son confusas o simplemente no las vemos al pasar delante de ellas. Deberemos prestar atención a donde nos dirigimos y de dónde venimos, ayudándonos si ello es posible de un mapa o incluso de un GPS si es una Ultra o si vamos haciendo una ruta diseñada por nosotros. Evitaremos también correr despistados o pensando en nuestras cosas sin fijarnos en la ruta.

Pensando un poco más en las Ultras o en rutas de larga distancia, llevaremos consigo además lo que podamos necesitar en caso de perdernos o tener algún problema: Agua o bebida isotónica, barras energéticas, calmantes, tiritas y esparadrapo, brújula, silbato para avisos, linterna, mapa, vaselina, papel higiénico, cerillas, navaja multi-usos, dinero, DNI, etc.

Otras Precauciones:

En los Trails disfrutamos de la belleza y de la paz del paisaje. Todos debemos colaborar en el mantenimiento de estas características de la naturaleza, no ensuciando con basura ni desperdicios. Esto significa que no tiraremos lo que nos sobre, que conservaremos en la mochila los envoltorios de las barras energéticas, etc. Los demás corredores, los ciclistas o simplemente los paseantes también tienen derecho a disfrutar de la montaña.

Episodi 7 . Els Bastions Skyrunnig

2011-10-24T10:35:00.001+01:00

Córrer a casa te les seves aventatges , però també desaventatges . En el primer dels casos , el millor es que et coneixes el terreny a la perfecció ; en el segon cas , voler-ho fer bé t'hi afegeix una dosi extra de pressió que fa que un bon resultat en qualsevol altre proba , en aquesta es converteixi en una decepció .

panoràmica desde el Puigmal - 2911m

Fa uns dies he acabat de llegir un llibre sobre la vida dels Tarahumares , una tribu mexicana , i m'ha cridat l'atenció una de les darreres frases , sobretot pel fet d'estar redactada per una nutricionista : " una ultramarató és una competició de beure i menjar molt , amanida amb una mica d'exercici i paisatge " , i a la que jo hi afegiria " amb un postre de molt de coco i sang freda " . Personalment la trobo una descripció genial .

Ribes de Freser , les 5'00h de la matinada , negre nit , ennuvolda com deien les previsions , m'apropo al pavelló caminant pel bosc , baixant pel corriol que mena del camping , concentrat en els meus pensaments , ple de dubtes .....aguantarà la meteo ? aguantaran els meus genolls ? aguantarà el meu cap ? com respondrà el meu cos a tantes hores de pallisa ?.....................; els carrers estan encara en silenci iluminats per la feble llum de les bombetes, i al pavelló ja hi ha nervis , per part de l'organització perquè tot surti bé aquesta primera edició amb cartell de luxe ( Oscar Pérez , d'Osca; Issac Blanco i Sebas Sánchez ,d'Alacant ; Julien Labit i Jérémy Blanes , francesos ) , i per part dels corredors perquè el campanar de Ribes toqui les 5'30h , hora marcada per la sortida oficial de la cursa .

Amb presició suïssa es dona el tret de sortida pels carrers de Ribes , creuant el poble per encarar ja de bon començament la primera de les pujades , a l'ermita de St Antoni , un tram curt d'encara no 2km però en el que es supera un desnivell positiu de 350m ; és un avís del que trobarem al llarg de tot el dia ,pujades i baixades constants amb molt desnivell .

El ritme de sortida es tranquil , i no hem costa posar-me al capdavant del grup per entrar sense problemes al corriol ; el conec , és molt estret , sense dificultat técnica però amb algunes zones amb arrels i pedres soltes , per lo que prefereixo anar davant i evitar els reflexes dels frontals . Quant coronem a l'ermita al pas pel Coll de la Cassasa , camí de Campelles , el grup s'ha fraccionat i ens mantenim un 10 corredors al capdavant , i marquem pràcticament alhora al control que hi ha a la sortida de Campelles .

trenc d'alba a Coma Ermada

Marco ràpid i comencem a pujar per pista i camí ample fins arribar al corriol que ens durà al Coll d'Erola . Continuem pujant sense gaires descansos , a estones per sender suau , a estones pel mig del bosc amb més pendent , parlant amb l'Oscar sobre la seva excelent temporada ( 2º a la Ronda dels Cims d'Andorra , de 170km i 1º al GRP francès , 160km amb 11000m+ ) , encara no habia coincidit amb ell i no habia tingut ocasió per felicitar-lo , s'ho mereix . Com qui no vol la cosa arribem al refugi de La Covil , on trobem el primer avituallament ; és el quilòmetre 9 i no paro gaire , una mica de coca-cola per si encara no ens hem despertat i poca cosa més ;portem un ritme en el que hem trobo molt cómode i segueixo cap el cim per prats de pastura . Quant sortim a la carena cimera l'imatge es bucólica , primeríssimes llums del dia mentre l'horitzó s'ilumina amb algun que altre llamp ........mentre es quedin allà.....pensem tots alhora que segellem al cim , la Covil , 2001m .

Seguim carenant per prats direcció al Coma Ermada i l'Emperadora amb el grup ara ja reduït a tant sols 4 corredors . Al segellar a l'Emperadora apaguem els frontals , tot i que encara no s'hi veu del tot , els reflexes de la llum artificial fan més nosa que benefici en el tram de descens per prat fins arribar a la pista de Nevà , on baixem fins els poble i d'aquí a Planoles . Baixo tranquil , sense arriscar gens , i això fa que arribi al control-avituallament de Planoles amb 3' perduts respecte l'Oscar i el Sebas , que han arriscat més . Menjo alguna cosa sólida mentre parlo amb la familia que s'han arribat a animar , i sortim del poble creuant la nacional per començar a pujar al Collet de les Barraques . Vaig sol , l'Oscar està molt fort i no vull entrar a la seva guerra , sino més tard ho pagarem , i el Jordi no ha parat gairebé res a l'avituallament , però vaig tranquil , queda molta cursa i prefereixo menjar i beure bé a tot arreu , a la tarda ho agraïrem .

Collet de les Barraques , el cel segueix amenaçador però la temperatura es l'ideal per córrer . Darrers 500m per asfalt trotant suau per segellar al control i saludar de nou a la familia , que estan fent el seu "ultra" particular . No hem paro , segueixo fins la Font de l'Home Mort , on es troba l'avituallament , i on coincideixo amb el Jordi que tot just surt ; una petita parada per omplir bidons i torne-m'hi !! GR i cap a Nuria que hi falta gent !!

Tenim sort del dia tapat , almenys de moment , el tram fins a Fontalba i Nuria es tot pelat , sense arbres , i encara recordo el pajaron que portava fa dos anys en un entrenament . Entre pensaments paso pel sender pràcticament corrent tota l'estona i arribo a Fontalba , i d'aquí sense dubtes cap a Nuria , avituallament principal .
És el quilòmetre 38 , ni la meitat , i porto 5h de cursa . Hem trobo bé , el llògic cansament de portar 5h però res més , i de moment els genolls responen com jo volia . Mentre menjo i hem canvio de roba hem canten que el tercer està encara no a 10' ; va bé , això no es res i ara comença la part més alpina de la proba , on hem trobo més cómode i per on m'he estat reservant una mica . No m'entretinc més del compte al control i torno a sortir a ritmet , no cal córrer gaire de sortida que la pujada es llarga fins els 2910m del Puigmal . Vaig fent , sense agobiar-me tot i que la boira comença a fer acte de presència i l'aire comença a ser més fort i més molest del que habien pronosticat ; però bé , per tots serà igual , oi ? .Un cop més paso i segello al Puigmal , probablement si hem paso a contar les vegades que hi he pujat en els darrers 10 anys ja paso del centenar de coronacions . Els nois del control van tapats fins dalt i intercambien ànims ; " força , els tens aqui mateix " hem diu , mentre jo responc " que carai , aqui si que esteu fresquets! només us falta que plogui ! " .
Començo a baixar en direcció al collet i el Pic de Segre , quant de sobte una sensació humida hem golpeja el front..... no és posible !! penso ...... ara se'ns posarà a ploure ? . Doncs si , si hi ha algú a dalt ( que no ho crec , quedi clar ) , no escolta les meves pregàries , i en poca estona passem de les quatre gotes a una pluja intensa , sense treba , acompanyada de vent .......... hem poso el paravent i segueixo corrent , corono el Pic de Segre i cada cop noto les cames més fredes .............. l'aigua deixa pas a la calamarsa ........... arribo al Coll de Finestrelles entre boira i fred , amb les mans tapades per les mànigues del paravent , i la calamarsa barrejada amb aigua deixa pas a la neu !! el que veig per davant sembla extret d'una película de terror , boira i neu , que acompanyada d'uns cops de vent forts , ens clava a la cara les bolbes com si fosin ganivets acabats d'afilar .
Hem creuo amb un grup d'excursionistes tapats fins a les celles que es queden atònits mirant com pot ser que en un dia així hi hagin un grupet corrent en pantaló curt ..... ahi , que donaria jo ara per les vostres vestimentes !! Vaig carenant lentament , cada cop hem noto les cames més fredes i amb menys reflexes , alhora que comencen a fallar-me els genolls ............... "osti , no ! això ja és massa !!" penso mentre continuo corent amb les mans amagades i enganxades al cos . Cada cop el terreny i el fred hem fa anar més lent , però quant més lent vaig més sensació de fred tinc , quant arribo al Coll d'Eina , un ampli coll , normalment molt acollidor amb més d'un vivac construït però que avui sembla ser la seu central de l'infern ; hi han 2 nois de l'organització asseguts a terra per evitar el fort vent , tapats tant com poden i tot i això tremolant , que hem pregunten com vaig .... estic tremolant i hem surt un fluix " anar fent...." ; " si et vols retirar des d'aquí pots baixar directe a Nuria" crec sentir mentre m'allunyo com puc i penso "no gràcies , aquesta religió no va amb mí"..........els minuts es fan eterns , per un moment tenco els ulls , i al poc hem torna a pasar ; merda !!, m'estic adormilant , primers síntomes d'hipotèrmia !! m'obligo a anar més depressa i m'espessigo la cama per sentir dolor .... no puc menjar , no puc beure , no puc parlar , no puc pensar , tant sols vull que pari de nevar , de ploure , de fer vent , tant sols vull sortir de l'infern !!


pluja a 2000m ; neu a 2800m

Pic de Noufonts , a més de 2800m , al fons dues siluetes , dos nois de control al costat de la pinça per segellar , estan tremolant , igual que jo ; ens mirem i sense haber de dit paraula prèvia hem diuen que baixi al coll , que no cal que segelli , ells certifiquen que hi he passat . Jo no tinc tacte per treure la targa de pas , però a ells els hi passa el mateix ; " no ens funcionen els walkis , baixa al coll i que ells es posin en contacte amb Ribes per si s'ha d'anular la cursa " . Així ho faig , baixant caminat el corriol perque el fred no hem permet córrer , i els hi dic el mateix al control del Coll de Noufonts . Tenen una tenda i mentre es poden en contacte amb Ribes o Nuria entro dintre , assegut intento menjar alguna cosa i beure un parell de gots de coca-cola , i espero tremolant i assegut a que prenguin una decissió ; les comunicacions son complicades i les notícies confuses costen d'entendre , mentre poc a poc els músculs es relaxen i deixo de tremolar . Els minuts passen i per un instant dessitjo que anulin la proba i que ens facin baixar directes del coll al santuari , però per altre banda hem sabria molt greu no poder acabar ............. estic confós i meditant que fer , o més aviat que dessitjo fer , quant la noia del control hem comunica que la previsió de la meteo es que millori poc a poc , i per tant la cursa segueix endavant . "Bé , doncs haurem de seguir endavant , no ?" .M'aixeco i surto de la tenda , lentament , i hem despedeixo de la noia del control que hem mira mentre m'allunyo poc a poc pel sender que puja al cim de Noucreus amb cara de...."quins pebrots !! " . Estic buit , sense forces , sense ànims , sense ganes de córrer , amb dolor cada cop més forts als genolls , fora de cursa , sense possibilitats de fer un bon temps , sense .........hem prenc un altre analgèsic esperant , tot i que amb poques esperances , que faci alguna cosa ..........."i aleshores perquè segueixes?" hem pregunto ...........i automàticament arriba la resposta , la que volia sentir dintre meu , la que m'obliga i m'anima a continuar : " per tots ells , per la familia i els amics que sempre han estat al costat , sobretot en el difícils moments en que la fisura del peu no hem deixava córrer" ........"i per tú mateix , per les hores dedicades , per les hores robades a la son , a la familia , als amics ...........en fi , per tot plegat ".
Baixant del Coll de Tirapits semblo una ànima en pena , sol , entre la boira , passant fred i amb dolor , baixo pel corriol que hem durà al Coll de la Marrana lentament , intentant rehidratar-me el que puc tot i ser concient que el mal ja està fet ,i remunto els pocs metres de desnivell fins el Coll de la Marrana , on trobo un altre control i avituallament . M'obligo a menjar una mica de codony i beure una coca-cola , i sense parar-me massa estona continuo el camí cap a Coma de Vaca , deambulant sense poder doblegar els genolls , en aquest moment hem bé a la memòria les vegades , segurament més d'un centenar , que he passat per aquestes contrades , i sempre , segur ,més ràpid que avui . Quant aconsegueixo arribar a la llera del Freser intento córrer suament per sobre de l'herba mullada , un terreny que almenys no hem castiga i hem prenc algun altre gel per intentar asimilar-ho abans de la dura pujada al Balandrau .
Les cintes es desvien del camí del refugi i s'enfilen dretes pel prat creuant un filat . Aprofito el moment de creuar el filat per aseurem a terra , pensatiu , amb la mirada perduda a l'horitzó intentant trobar de nou una raó per seguir amb tot això ............hem trec la samarreta tèrmica i segueixo amb el paravent posat per intentar no perdre l'escalfor que tant ha costat aconseguir . Ara toca pujar una bona estona , miro el crono i hem plantejo l'objectiu d'arribar al cim en menys d'una hora ; els genolls no hem fan massa mal pujant , és totalment soportable i m'animo a apretar les dents una mica més . Arribant al Coll de Tres Pics la boira torna a fer-se espesa i acompantada altre cop d'una fina pluja , amb prou feines es veuen les cintes en mig del prediscall que acaba al capdamunt del Balandrau ,amb els seus 2570m , magnífica talaia sobre la Vall del Freser , el Pirineu Oriental i la Serra Cavallera .

carena en un dia clar

Per fi corono el cim amb la sorpresa de trobar-me el noi del control dins de la tenda ; ni surt del fred que fa . Parlem poc , hem pregunta com vaig i hem guia una mica sobre el que falta donant-me ànims . S'agraeix la conversa i l'intent d'animar , però conenc tot el que queda pam a pam i decideixo sortir ràpid un cop marcat el control , per no refredar-me encara més . El tram fins el Cerverís es molt maco en un dia clar , tota l'estona carenant per pastures , però evidentment avui es un paisatge diferent ; l'herba humida mulla i refreda els peus i el vent de cara glaça la mirada .
Trotant com puc avanço metres , es un constant puja - baixa de lloms , fins que s'acaba la tanca de bestiar que reseguim i afrontem la darrera curta pujada fins coronar : Puig Cerverís , 2203m , el penúltim cim de la volta . Marco ràpid i començo a baixar en direcció la Collada de Meianell , on trobo l'avituallament . Hem paro a beure una mica i menjar un plàtan , mentre la gent , com tota l'organització , molt maca , m'anima dient-me que vaig 4rt , .....a qui voleu enganyar , penso , no vaig bé quant fa més de 2'30h que ha passat l'Oscar destacat .............
Surto de l'avituallament per la pista de Tregurà a Ribes , 1'5km més o menys , en constant baixada , fins trobar el corriol que baixa de dret a Pardines . Tinc ganes d'arribar al poble , ser que allà hem trobaré els meus , i per desgràcia ser que porten moltes hores esperant a que arribi , ja que vaig 2h per sobre del que els hi habia dit . Mentre baixo penso molt , penso que l'Oscar ja ha d'estar a punt d'arribar a Ribes mentre jo encara haig de pujar al Taga ,i sobretot li dono voltes sense trobar resposta al "perquè" som com som , i al final , com sempre , acabo pensant en lo afortunat que soc/som de poder gaudir d'aquest paisatges , d'aquetes olors , d'aquestes experiències , d'aquestes amistats ...... aquests pensament m'han fet arribar a Pardines sense assabentar-me , i per una estona m'han fet oblidar el problema dels genolls .
A l'entrada del poble trobo a l'Abraham i la Marta que córrer a avisar a la resta de familia ; arribo a l'avituallament i evidentment tothom pregunta alhora rebent sempre la mateixa resposta : el silenci . Però les mans al genoll mentre hem prenc un preparat de carbohidrats líquits delaten la resposta i l'Abraham ràpidament ho capta ; ja s'encarregarà ell d'explicals-hi a elles el perque de tant endarreriment .
Entre tot això pels walkis canten l'arribada del primer a meta , l'Oscar , enhorabona campió , t'ho mereixes . Abans de sortir del control arriba el Mikel Silva , no habiem coincidit mai en cursa i sortim plegats de l'avituallament , parlant , explicant-nos les nostres penes . Al contrari meu , el Mikel està pletóric amb la cursa que està fent , s'ha trobat molt bé durant tota la proba però ara els quilòmetres li estan començant a passar factura . L'un per l'altre anem pujant i animat-nos , marcant jo el ritme però pelgats tota l'estona . Volem arribar de dia al cim i com pujant el dolor es més soportable i vaig bé de forces l'apreto cada cop més ......quant al fons veiem ja el llom cimer .......darrers metres de pujada per prat i ja veig la creu com s'apropa pas a pas , fins que per fi arribo a tocar-la .Ens rep el control , un grup de 5 persones comandat per una pallassa !! si, si , amb barret i nas vermell !!quina moral , si senyor , un 10 per tots vosaltres . He estat aquí milers de vegades , m'he imaginat aquest moment mil i un cops , però no per això deixo d'emocionar-me , amb una barreja de sentiments per com a anat la cursa , però sabent que ara ja està , tant sols queda soportar el dolor 40 minutets i ja estarem de nou a Ribes de Freser .

Taga - 2040m

Hem aconseguit arribar de dia , amb les darreres llums , i abans de començar a baixar ens posem els frontals al cap per no perdre temps desprès .
Aqui conec cada pam , cada pedra , cada resalt del terreny . Comencem a baixar plegats i intento frenar-me per la forta pendent , fins que descobreixo que es pitjor i hem deixo anar . El Mikel hem segueix una estona però ràpidament hem diu que tiri , que va cardat i jo no puc frenar-me ; ens veiem a l'arribada company !!
Deixo el prat enrere i entro a la bosquina prèvia als Plans de la Maçana ; en cada gir del sender , el dolor al genoll s'aguditza en forma d'intensa punxada però no queda més opció que seguir baixant , quant de sobte , just en el moment que encenc el frontal abans que desapareguin les darreres llums del dia , intueixo una silueta dibuixada devant meu ....collons !! si es el Jordi !!! "Tio , que fas aquí ?" li pregunto sense parar de córrer..."he vingut a Ribes a veure l'arribada i la Montse m'ha dit que anaves tocat dels genolls , i he pujat a trobar-te i intentar fer-te companyia a la baixada" ....osti , quina sospresa , fa anys , molts anys que ens coneixem , des d'abans i tot de coincidir a la selecció com a corredors i tècnics i sempre hem mantingut contacte i els darrers anys hem entrenat i afiançat molt l'amistat ....... gira cua i ens posem en paral.lel sense parar de xerrar , per mi ha estat una injecció de moral , deixo de pensar amb els genolls i mentre parlem d'anècdotes pasades ens anem menjant els darrers quilòmetres ........pasem pels dipòsits d'aigua ........ja estem aprop........ja es veuen les llums del poble , seguim baixant i arribem al passeig de la Caterineta , al final del qual està el pavelló . Son no més de 300m , però es fan notar , desprès de la baixada des de el Taga el genolls s'han inflamat del tot i no puc gairebé doblegar les cames , " però ja està , un ultra més , una experiència nova " penso mentre ja sento com anuncien la meva arribada per megafonia . No es la manera com habia somiat acabar aquest ultra , però posiblement aquesta es la gràcia d'aquest esport , mai saps el que et pot passar , i de tant en tant els quilòmetres i el desnivell mostren la seva cara més cruel , per molt preparat , mentalitzat i coneixedor del territori que siguis .

no es el final somiat , però és el que hi ha

Entre aplaudiments de tota la gent reunida a les portes del pavelló creuo , 15 hores desprès del tret de sortida i de donar una volta totalment circular , el mateix inflable que ens ha vist sortir en massa a les 5'30h del matí . Quatre pases més i els genolls ja no aguanten el meu pes , m'asento a terra com puc , entre rampes , i inmediatament arriben les asistències mèdiques , però abans que reaccionesin ja tenia fred als genolls , el Jordi , altre cop éll , s'els hi ha avançat i ja hem porta unes ampolles d'Aquarius gelades que posa sobre de les articulacions . Buff , quin panorama !!
Estic més de 5 minuts a terra , inmobilitzat ; quant m'aixeco tota la gent de la plaça torna a aplaudir com si acabés d'arribar en aquell moment ; uff , ara més que mai "gallina de piel" , crec que m'han pujat els colors i tot !! quina vergonya , si almenys ho hagués fet bé ........realment es increible fins on pot aribar el poder de la ment quant el cos a dit prou .

Dins del pavelló ens trobem tots els que hem estat patint i/o gaudint del dia , xerrem i ens expliquem les sensacions , les angoixes , les frustacions i els plans futurs . Es un bon moment per reflexionar mínimament sobre tot el que ha passat avui i pensar en positiu , envoltat dels que més m'estimo i de la gent del meu "mundillo" , ara es un bon moment per pensar en positiu , en la recuperació i , com no pot ser d'altre manera , en plans futurs , llocs nous per descubrit , en ultres i en viatges per recuperar l'ilusió per córrer . Tornarem a córrer , i tant que hi tornarem !!

Gràcies a tots i totes , ja sabeu qui sou , per estar sempre en el moment que ha fet falta . Algun dia us ho podré agraïr ...........algun dia us ho agrairé , ho prometo ..........

Episodi 6 : Ultra Trail Emmona

2011-09-29T21:41:00.001+01:00

Amb en Manel Amor a la sortida

........m'apropo a la tanca on està cridant la Montse i per on s'esmuny la Jana , desperta encara a les 23'00h de la nit esperant l'arribada del seu pare ...........l'abraço fort , tant com puc , i entrem caminant sota l'arc...son les 23'00h i pocs minuts , i el crono per fi es para a 17h06' , i 5è !! ; acabem de marcar l'sportident alhora amb l'Ernest i encara sense temps per asimilar-ho , se'ns tiren al damunt en Jordi , en Dani i en Manel , que ens estàven esperant pacientment assegurts darrera l'arc; ells han arribat abans que nosaltres ; felicitats campions !! i l'Abraham que s'ha passat el dia voltant fent de taxi particular , la Montse i la Marta i la seva inseparable màquina digital, i en Marc , el president de l'entitat , que un cop ha tancat la botiga a Vic ha vingut amb l'Anna i en Jan ( 2 mesos té el nen ) per viure la festa i fer-nos costat . Osti , això és quelcom més que un equip , és una gran familia !!! . Hem treuen una cadira , m'asento com puc i m'ajuden a treure la motxilla . No han passat ni cinc minuts i estic tremolant i amb uns ardors a l'estòmac que m'obliguen a aixecar-me i buscar un espai més solitari .Un cop buidat el poc que hem quedava segueixo tremolant assegut a la mateixa cadira amb un got de coca-cola a la mà , durant més de 20' . No tinc forces per beure , ni per dutxar-me , ni per parlar ...tant sols vull deixar de tremolar.......

.................................però rebobinem unes hores enrere .............................

Son les 5'00h quant arribem a St Joan de les Abadesses , previ pas per Campdevànol a recullir el Sergio . Pels carrers es creuen joves farreros cridaners carregats fins les celles d'alguna substància corrosiva i joves , i no tant joves , atletes silenciosos carregats amb motxilles i tones d'ilusió .
Aparquem al costat del pavelló i recullim el pitrall que hem tenen guardat , alhora que entreguem la bossa que si no passa res ens trobarem a Nuria . L'avantatge de tenir una edad i una certa experiència es que tens previsió per preparar les coses per no deixar detalls a l'atzar ; m'explico , des de Vilanova ja portava les bosses muntades , una ( la de Nuria ) amb bambes , mitjons( non-stop de Lurbel) , gels de tots tipus , malles pirates , samarreta térmica i samarreta màniga curta ; l'altre la de la dutxa , perque dubto tingui forces per preparar res quant acabi ; tercera es la de cursa , la motxilla ja preparada amb el líquid , els gels , la manta térmica , els compeed, el paravent , frontal i gps ; i la darrera es la del material a utilitzar de sortida , malles , mitjons non-stop Lurbel , bambes , buff i samarreta . Tot a punt ! Tots a la sortida !

Son les 6'00h en punt i ja despunta l'alba retallant la silueta d'unes muntanyes que esperen pacientment la nostra arribada .Es dona el tret de sortida quant els carrers del poble encara estan buits , intentant guardar un silenci tant sols trencat per les soles de les bambes golpejant enèrgicament el terra i la veu ronca d'algun que altre farrero que amb mirada atónita torna a casa desprès d'una nit de festa . Ningú parla mentre el grup es manté tot unit per la via verda i els primers trams de pista i sender . Anem fen pinya amb en Jordi i el Dani per arropar en Manel , que s'està jugant la Lliga Catalana d'Ultraresistència . Portem un ritme cómode , però tot i això el grup va perdent unitats entre la boira , quant de sobte al creuar la pista encimentada d'Ogassa un raig de Sol ens escalfa la cara i ens deixa veure el primer cim , el primer control de pas , el Taga . Un cop a Coll de Jou remuntem pel prat fins arribar a tocar la creu del cim . Ara ja som 7 corredors ; els 1400m+ que hem salvat fins aqui han obert ferida en alguns participants i han seleccionat el grup . Plegats , sempre al costat d'en Manel iniciem la baixada que ens ha de portar fins el seguent control i primer avituallament , el de Pardines .

La baixada es bastant dreta , sobretot a l'inici , de mal trepitjar entre pastures , i de sobte noto un dolor al peu esquerre , sobre el dit gros . Merda , penso , alguna pedra m'ha entrat a la bamba ! No paro , segueixo amb el grup fins el control , on hem veig obligat a fer una llarga parada per posar-me un compeed . Perdo més temps del que volia i hem pasen molts corredors , tot i que el que hem sap més greu es perdre la companyia dels amics de club .Hem poso en marxa amb una vintena de posicions perdudes , però bé , hem de continuar xino-xano .
I així poc a poc , al meu ritmillo ( como una tortuga , lenta pero segura ) surto del bosc i veig els lloms pelats del Cerverís i el Balandrau , cims als que no pujarem però hi pasem molt aprop . En aquest tram es fàcil divisar a gairebé tots els que m'han adelantat , i jo segueixo al meu ritmet , tranquil però retallant metre a metre , fins que arribem plegats amb el Paco Robles i l'Ernest Ausiro al control de 3 pics ; gairebé no paren , però jo decideixo menjar alguna cosa sólida , total portem encara no 5h i la meva previsió es la de tenir encara 15h més per davant , o sigui que no vindrà de 5' perduts menjant , ja els recuperaré .

Baixant a Coma de Vaca la ment comença a funcionar millor , la parada m'ha anat molt bé i hem trobo relaxat , contemplant la vall conforme baixo i recordant al mateix temps tantes i tantes aventures i bones estones que hi he passat entrenant amb amics ; això m'agrada , aquest es el meu món i ara començo a trobar-me cómode en cursa ( ja tocava per altre banda desprès de 5'30h de cursa ) . Sense adonar-m'hen , inmers en els meus pensaments , hem trobo gairebé arribant al Bastiments , amb els seus 2880m , crestejo i començo a pasar a corredors que paguen el fort ritme de l'inici , 1 , 2 , 3 , i fins a 4 , però jo segueixo a la meva , corono el Pic de Freser i arribo al Pic de l'Infern , un mirador espectacular sobre la Vall de Carança i tots els seus llacs . Normalment quant pujo a aquest cim m'hi estic una bona estona contemplant l'inmensitat de les valls franceses mentre busco i rebusco senders i pasos per futures rutes ......... però ara no toca ; en el petit tram del coll al cim , tram que es fa d'anada i tornada hem creuo amb el Paco Robles , corredor de Terol al que també esponsoritza Lurbel . No incremento el ritme i l'atrapo aviat sense gaires problemes , al Pic Superior de la Vaca , i desprès de la salutació de rigor comencem a davallar desde el Coll de Noucreus fins a Nuria . Anem plegats i seguim avançant corredors mentre ens expliquem aventures pasades . En un tres i no res arribem a Nuria , el control principal de la cursa .
M'ho prenc amb calma , ens trobem uns 6 ó 7 corredors en aquell moment , parlant entre nosaltres però al mateix temps cadasqú a la seva ; no tinc presa , encara no hem arribat a l'equador de la cursa i a més queda una part amb un bon sifón per devant , on en pocs quilòmetres pujem i baixem més de 2000m+/- de desnivell. Menjo un parell de plats d'amanida d'arròs i m'hidrato bé , hem canvio quasi per complet , mitjons , bambes ( per fi deixaré de patir amb el peu !! ) , samareta i carrego de gels . Quant començo la pujada al Puigmal pel camí del bosc ja han sortit gairebé tots , i marco la sortida com a 10è . Collons , no està malament pel dia que porto !
Començo a pujar al meu ritmet , sense presa però sense pausa , miro constantment el pulsómetre per no animar-me més del compte ; vaig cómode , molt cómode i tot i això retallo diferències i sense adonar-me torno a agafar el Paco , que habia sortit abans que jo del control . Segueixo igual esperant que hem segueixi , però ràpidament es queda enrere , quant devant veig una altre silueta amb una samarreta verda ... cony , un company d'equip ! abans del publiómetre ja l'he enxampat i xerrem un moment ; és l'Ernest , un fenòmen de 23 anyets que donarà molt que parlar en aquest mundillo de l'ultrafons . Cadasqú al seu ritme enfilem la piràmide final del Puigmal , que amb els seus 2910m es al mateix temps l'equador i el punt més elevat de la cursa . Arribo al cim i el control hem canta ..."devant tens 3 companys de club , tú ets el 5è en pasar per aqui" !! Alucino , ni molt menys esperava estar on estic ara
mateix , i menys amb les bones sensacions que tinc . Al cim bufa un airet fred que m'obliga a marxar ràpid per no tapar-me , i comença el ritual de sempre , petó a la creu , hem controlen el dorsal , un cordial "vagi bé !" i cap a vall que fa baixada !!!! Baixo ràpid entre la boira però controlant el ritme , mentre repaso mentalment anècdotes viscudes en aquestes vessants que tantes i tantes vegades m'han vist passar , a vegades sol i altres ben acompanyat . Mentre creuo el Pas dels Lladres desapareix l'espesa boira i entre la monotonia del llarg descens fins el refugi Corral Blanc , proper control , es succeeixen els pensaments i algun somni ... " i si acabés 5è ? , buff , quina pasada " penso , " i si a més els de devant fosin tots els amics , els companys d'equip ? " , " seria la óstia !! " ............ XEVI , XEVI , PAPA !!! hem desperten uns forts crits que venen d'entre els arbres ; estic al control de Corral Blanc , i allà hi és la familia i una bona colla d'amics per animar : Jana , Montse , Abraham , Marta , Montse S. , Marga i el Roger ( d'en Dani ) , en Tubau i la familia , la Yolanda ( d'en Sergio ) i algú més que no conec . Collons , hem sap greu marxar i tot !! Mentre els hi faig un petó a les "nenes" arriba l'Ernest i l'espero un minut per començar a baixar plegats a Planoles . En un obrir i tencar d'ulls creuem el poble i baixem a l'estació per desprès creuar el Riu Rigart . Aquí ens trobem en Teixi , que ens anima i bé darrere nostre uns 10' , carai quin gust córrer amb la gent al voltant !
Aquest es el tram que hem fa més por , venim d'una baixada de gairebé 2000m- seguits i ens enfrontem a un desnivell positiu de 1000m en tant sols 4km , fins la Collada de Coma Ermada . L'inici del camí es brut , plé d'esbarcers , mullat pel torrent que baixa tot just al costat i dret , molt dret . Anem a poc a poc , el Sol pica de valent i vaig remullant-me el buff cada cop que creuem el torrent . Miro enrere i veig que l'Ernest es despenja una mica , l'animo i el crido perque no es deixi anar i al poc es torna a unir ....... arribem a Coll Roig i el creuem mentre parlem i li explico les tantes i tantes vegades que hi he passat entrenant , ja sigui a peu o en btt , i sense voler-ho atravessem la Collada de Coma Ermada , a gairebé 2000m d'alçada . Miro enrere i observo tot el que hem fet mentre hem prenc un gel , comencem a baixar i noto que el cos no respon , m'està agafant un " bajón " i hem comença a fer mal el genoll encintat ; camino , deixant que l'Ernest , devant a poca distància , busqui les marques entre les altes herbes , les poques que no s'han menjat les vaques . Intento no perdre'l de vista mentre treu un "paracetamol" de la motxilla ; hem prenc dos de cop i hem bé al cap una frase de película "camina o revienta" ,je,je,je.."que ets animal "penso entre somriures ......
L'Ernest està esperant-me , avança a poc a poc i de tant en tant mira enrere , fins que aconseguixo enganxar-me de nou . Seguim baixant , ara per bosc , a estones per corriol i altres per pista , fins que remontem un petit resalt per camí fresat i amb barana de fusta ; el Santuari de la Mare de Déu de Montgrony. Us recomano una visita tranquila al lloc , val la pena .
Ens parem al control , intentem menjar una mica de cus-cus banyat amb coca-cola , però entra poc , 4 cullerades i ja està . Al control estan montant la tenda per pasar-hi la nit , calculen el pas dels darrers corredors de matinada , amb el trenc d'alba . Ara son les 19'00h de la tarda , i només de pensar-hi m'esgarrifo!!. Mentre omplim els bidons i ens despedim del control arriben plegats l'Esteban i el Paco , i com si no estiguesim en cursa ens saludem , parlem uns segons i ens desitgem sort ; aquesta es la grandessa de l'ultraresistència , lluitem contra nosaltres mateixos i no contra els rivals . Tot i això , quant sortim del control hem prenc un gel , he menjat poc i hem trobo força cansat , les cames comencen a notar la falta de quilómetres , però tot i això animo a l'Ernest a apretar les dents ; li explico que la zona de Parnidella es molt oberta i de bon córrer ( la conec dels entrenaments de cap d'any amb en Jordi , en Tubau , en Dani i en Sergio ) i hem d'intentar que no ens tinguin a la vista ; som companys més que rivals , però cadasqú intenta fer-ho el millor que pot .
El temps passa volant , no tenim temps ni per mirar enrere quant enfilem , desprès de pasar per l'ermita de St Pere d'Auria , la darrera pujada abans de Campdevànol . L'Ernest va fatigat i es despenja una mica pujant , però la seva juventut li permet recuperar el poc més d'un centenar de metres en el descens , i arribem plegats als carrers de Campdevànol ......creuem la via ferrea........... gir a l'esquerra ......gir a la dreta........... i al fons comencem a sentir crits d'ànims ; estan tots , estan els de sempre , estan els que porto al cor , i aquest cop a més està la xicota de l'Ernest , preocupat fins aquest moment perquè no l'habia vist en tot el dia ...."hay , juventut enamorada , divino tesoro .."
Parem , bebem, mengem el que podem i ens posen al dia ; en Manel va primer destacat i en Dani i l'Oliva van plegats , mentre en Jordi ha pasat una mica més endarrerit .... i nosaltres dos també Diedre's , carai , si poguesim acabar així seriem 5 entre els 6 primers !!! crec que cap equip ho ha aconseguit mai encara .....
Sortim del control caminant mentre acabem un tros de sindria , l'únic aliment que admet ara mateix el cos , quant ens trobem amb un càmara de la televisió comarcal , amb en Teixi , que ens fa una petita entrevista "com aneu ?" " collons , com vols que anem desprès de 15h de cursa ? cardats , molt cardats !!" entre riures ens despedim i allunyem quant un cop creuada la nacional hem sona el mòbil ; és en Teixi "teniu un tiu corrent darrere vostre , va fi , espabileu ho us atraparà " . Serà posible ? ni a aquestes alçades de cursa podem anar tranquils i gaudir del final ? apreto les dents per enxampar a l'Ernest i hem poso devant a tirar com si acabés de començar a córrer ; conec la pujada fins el Saltor , entreno molt per aqui , i a aquestes alçades si algú ens vol passar ho haurà de suar de valent , ara no ens donarem per rendits , un gladiador lluita fins el final !!( això m'ho ha ensenyat una bona amiga ) Vull arribar amb llum de dia al Saltor , el terreny boscòs i humid genera desconfiança a les fosques i t'obliga a anar més lent , si arribem sense frontal ja serà molt difícil que ens atrapi ningú . A estones l'Ernest es despenja , però intento animar-lo cridant que ja està , que es la darrera pujada ..... o gairebé la darrera , però li dic amb veu baixa .......
Aconseguim arribar encara amb la darrera llum , i pràcticament sense parar-nos enfilem cap el Collet del Vent , on , aqui si , encenem els frontals . A partir d'aqui es un divertit joc amb les hombres del bosc , on els senders entre arbres ens fan jugar al seu ritme , saltant arrels , rodejant pedres inmenses o atravessant rierols d'aigua fresca ; en fi , la foscor ens ajuda a gaudir de la vida del bosc , a escoltar-lo i , a estones , ens anima a apagar el frontal per sentir-nos una part més d'ella ; la mare natura és inmensa !! . Anem parlant entre nosatres , animats pel fet de saber-nos cada cop més aprop de Sant Joan , en un puja - baixa constant per camins que uneixen antics masos , creuant conrreus i saltant marges fins que veiem una llum taronjada al fons , no gaire més avall que nosaltres ............anem ràpidament cap a ella , pel ben mig d'un cap de conrreu , seguint cintes que ens fan enfilar-nos en un marge per , de cop , veure el que tan desitjàvem , les llums del poble !! les cintes ens deixen a la via verda , la mateixa que habiem deixat fa ja unes quantes hores , tot just quant despuntava el dia , i ens retorna als carrers de Sant Joan; mirem enrrere , tot fosc , ho hem aconseguit ! .............correm per l'antiga estació , ara reconvertida en bar i zona de jocs infantils .............pel pont romà , una calçada plena d'història que ha vist passar tantes i tantes batalles ...............pel monestir en runes de l'abadessa ............. per carrers ara encara plens de vida , amb gent a les terrases dels bars posant-se d'en peu i animant al nostre pas ......... carai , si tenin la pell de gallina !!! ..........i al fons la silueta del pavelló....gir a l'esquerra ...........gir a la dreta .......... més crits d'ànims , ara d'en Tubau ( aquest noi es com Déu , està a tot arreu ) .......... darrer gir a l'esquerra ............i ara sí , al fons , a tant sols 100m l'arc d'arribada ,el somiat , el que semblava que mai arribaria , el mateix que 17h abans hem creuat en sentit contrari .........no sabem on mirar , aquest es un d'aquells moments ens els que et dur l'inèrcia , entre aplaudiments i crits d'ànims i admiració de la gent del poble que encara no es creuen com un grup de joves ha pogut córrer tant ( la millor previsió de l'organització era de 20h ! ) ............... m'apropo a la tanca on està cridant la Montse i per on s'esmuny la Jana , desperta encara a les 23'00h de la nit esperant l'arribada del seu pare ...........l'abraço fort , tant com puc , i entrem caminant sota l'arc ......son les 23'00h i pocs minuts , i el crono per fi es para a 17h06' , i 5èns !! ; acabem de marcar l'sportident alhora amb l'Ernest i encara sense temps per asimilar-ho , se'ns tiren al damunt en Jordi , en Dani i en Manel , que ens estàven esperant pacientment assegurts darrera l'arc; ells han arribat abans que nosaltres ; felicitats campions !! i l'Abraham que s'ha passat el dia voltant fent de taxi particular , la Montse i la Marta i la seva inseparable màquina digital, i en Marc , el president de l'entitat , que un cop ha tancat la botiga a Vic ha vingut amb l'Anna i en Jan ( 2 mesos te el nen ) per viure la festa i fer-nos costat . Osti , això sés quelcom més que un equip , és una gran familia !!! . Hem treuen una cadira , m'asento com puc i m'ajuden a treure la motxilla . No han passat ni cinc minuts i estic tremolant i amb uns ardors a l'estòmac que m'obliguen a aixecar-me i buscar un espai més solitari .Un cop buidat el poc que hem quedava segueixo tremolant assegut a la mateixa cadira amb un got de coca-cola a la mà , durant més de 20' . No tinc forces per beure , ni per dutxar-me , ni per parlar ...tant sols vull deixar de tremolar.......

Gràcies a tots els que en algun moment heu estat al darrere de tot això , sou molt importants !!

Si hi ha una cosa que ha quedat clara entre tots els participants d'aquesta edició , es que ha partir d'ara una cosa son els ultres , i l'altra l'Emmona ; aquest UT té personalitat própia, i esperem que vida per molts anys !!

Tuc de Molieres 3010m

2011-07-01T20:25:00.000+01:00

ESPATARRANT !! Es el primer adjectiu que acut a la meva ment tot recordant l'ascensió . Ho és per paisatge , verds prats envoltats d'imponents cims , aigua per tot arreu i els estanys encara amb el record del cru hivern a les seves aigues cristalines ; ho és per la companyia , sempre es una satisfacció poder pujar amb el pare , de gairebé 70 anyets , i amb qui sempre tens al costat , en els bons i mals moments ; ho és per acompanyar-assessorar-ensenyar a qui s'estrenava a l'alta muntanya i haber-los ajudat a descubrir-la i estimar-la .
Aquesta es la meva visió d'una gran sortida en familia a un cim que , tot i haber pujat dos cops , li tenia ganes.

Doncs si , aquest cop hem "desvirgat" a la Nuria i l'Alex , o Pucca i Capi , com preferiu . Els hi vaig prometre, i encara que a la societat actual això no s'estili gaire , s'ha de cumplir la paraula donada .
Tot va començar la setmana prèvia al seu debut en una marató , la de Barcelona 2011 ; els habia de motivar (si encara no ho estàven prou ) , i els hi vaig dir que si acabàven la marató tindrien un regal per la meva part , no els hi vaig fer saber de que es tractaria , tant sols que no seria res material , es tractava d'un regal especial. Aquella mateixa tarda de març ens vam presentar a casa seva els 3 ( Montse , Jana i jo ) , i desprès de felicitar-los i brindar amb cava , els hi vam fer la sorpresa-proposta : quant marxi la neu busquem una data i anirem a fer un 3000m!! Encara a dia d'avui els hi estic veient la cara ..........

mesos més tard .........

18 de juny ; son les 3'15h del matí i ens juntem tot el grup ; a tocat matinar , però de ben segur que valdrà la pena . Som un grupet peculiar : la Montse , valenta i decidida ( a vegades massa i tot ) , el Manolo , el que sempre hi és quant fa falta , el Salvador , l'avi de tots , Nuri i Alex , els pardillos que s'estrenen , ah , i jo , el.......doncs això , el res . Carreguem la furgo de trastos e ilusió i en marxa !!

7'00h .-No fa massa fred , i el cel ennuvolat comença a trencar-se per deixar pas a les clarianes . Deixem el cotxe a l'aparcament del refugi , a la boca sud del túnel de Vielha , i poc desprès carreguem les lleugeres motxilles a l'esquena i comencem a caminar per la pista que paralela al riu planeja per la mullera i que poc desprès s'endinsa al bosc ja convertida en corriol . El camí no te pérdua , sempre fitat amb montículs de pedres .
El bosc i la muntanya en general estan espectaculars , es com un cuadre pintat tot ell amb colors vius i reflexes llampants . Ben aviat ens topem amb un espectacular salt d'aigua que bé es mereix una parada i una sessió fotogràfica .
Seguim per camí fresat i a la poca estona deixem el bosc enrere , obrint-se la vall en tota la seva esplendor , amb el Sol iluminant els cims i el riu serpentejant pels prats i saltant amb alegria d'un estrat a l'altre , com jugant amb la natura , com si estigués content de veure'ns . Jo també soc feliç ( hi falta algú entre nosaltres , ja sap qui és ) però això no mimba la meva felicitat .
Seguim el camí sempre per la riba dreta del riu , remuntant muralles rocoses com si d'esgraons es tractés . Ja estem situats a la cota 2100m , hem deixat enrere el bosc i comencem a sentir les primeres marmotes que s'avisen de la nostra presència amb aguts crits , mentre que alhora del cel baixen unes ombres elegants , amb volar magestuós , que ens obliguen a aixecar la vista per observar l'espectacle .

Pujem a ritmet , sense llargues parades i aviat arribem a la cota 2300m , on trobarem el primer dels 4 llacs . Parem a fer un most al costat de l'aigua encara amb restes de glaç de l'hivern , mostra que en aquestes contrades el fred perdura fins ben entrat l'estiu i ens recorda la duressa dels mesos hivernals .El Sol ens escalfa tot i el gèlid vent que bufa per moments . En aquest punt podem seguir el camí que voreja els llacs o podem desviar-nos una mica i apropar-nos al refugi metàlic , una mica penós en el seu estat , però que per sort de tots els amants de l'alta muntanya i de les estelades nits de tranquilitat , serà renovat i recontruit una mica més amunt de l'actual emplaçament .
Nosaltres decidim seguir vorejant els llacs , ja que estan en la que per mi es la millor estampa que es pot trobar d'un estany : el contrast de colors entre l'aigua , la neu , el glaç . Un a un els anem trobant , i tots ells estan , de menys a més , amb alguna part encara coberta de gel . El darrer es el més espectacular , pràcticament s'hi podria caminar per sobre , i això que estem a meitats de juny !!
Ens trobem tot just a sota de la pared Sud del Molieres , que ens observa amb aparent tranquilitat . Ara les sendes desapareixen sota la neu que encara queda de l'hivern i anem avançant seguint les fites entre zones de roca i abundant neu , sempre amb una més que considerable inclinació . Per sort l'element blanc el trobem en un estat ideal , tot just t'enfonses 2 ó 3 dits amb la petjada , i això fa que poguem avançar sense contratemps .

Arribant gairebé al coll ens trobem amb un curt flanqueig abans de la darrera grimpada fins el coll , però sense cap dificultat tècnica ; probablement aquesta llengua de neu es troba pràcticament tot l'any . Pasa primer el Manolo i la Montse , més habituats , i al darrere la resta , mentre jo tenco el grup .

Grimpadeta molt fàcil i ja som al Coret de Molieres ; el panorama es espectacular , als nostres peus un inmens mantell blanc cobreix les parts més altes de la Vall d'Aigualluts , devant controlant la situació l'Aneto , la Maladeta , Coronas , Vallhiberna , Llauset , i un llarg etc... , a la nostra dreta , tot just uns metres per sobre dels nostres clatells el Cap deth Hòro de Molieres , que amb gairebé 3000m es el germà petit del nostre objectiu , el Tuc de Molieres , que s'alça altiu i elegant , controlant tot el que pasa per les seves valls .

Tuc de Molieres , 3010m . Hem fet el cim !!

Ja tant sols ens queda superar el darrer tram , menys de 100m de desnivell positiu entre blocs de fàcil grimpada ..................i ja hi som !!!! TUC DE MOLIERES 3010m !!!!
No us podeu imaginar les ganes que tenia de tornar a fer un cim d'aquestes característiques , no us podeu imaginar el que m'omple poder estar aqui dalt , i més estar amb les persones que hi soc . Hem considero un gran afortunat !
Tenim la gran sort que el dia acompanya , tot i que per les valls del nord apareixen boires i algun núvol , el sol escalfa de valent i la suau brisa es suporta bé amb un simple paravent . No tenim presa i gaudim de la impresionant visió , hem vingut fins aqui per disfrutar , i la natura aquest cop ha estat benévola i ens ho ha permés .
Ara toca baixar . Ho farem pel mateix camí de pujada , primer desfent el tram rocós del cim fins el coll per desgrimpar-lo , amb compte però sense cap risc .

De baixada , la convinació entre la calor que apreta i la visió dels estanys mig glaçats , convida a deixar-se lliscar per la neu , com si d'un tobogà en tractés , i acabar amb una bona capbuçada que de ben segur ens faria despertar els sentits . De debó que en algun moment ho arribo a pensar , el camí no te pérdua , es tracta de baixar per la neu , ara ja molt tova , sortejant les roques que trobem de tant en tant , per arribar de pet a l'estany i allà esperar a la resta del grup .....................però no , no pot ser , aquest cop NO, per el meu castigat genoll ( desprès ben segur que hem pasaria factura ) i per si a algú li pasa quelcom hi haig de tornar a remuntar ; aquest cop faré de noi responsable ( però no us hi acostumeu ) . Desperto del somni mullant-me el cap amb neu ben fresqueta i desprès d'un curt tram de neu que baixo lliscant espero a la resta del grup . Van passant les hores ,tot i que en aquesta vall sembla que el temps s'hagi aturat , i comencem a tenir gana ; decidim seguir baixant fins el primer llac , on hem esmorçat , i allà parar a fer un most i escoltar el silenci .

Escoltar el silenci , com m'agrada aquesta sensació , estirat sobre la curta herba amb els peus nus , la fresca brisa acariciant la cara , envoltats de cims i la mirada perduda en l'infinit del cel blau escoltant el no res .........

Bé, tot i que m'hi pasaria aquí la vida , no tots pensen igual i hem de continuar baixant ; ja ens queda poc , hem de baixar fent ziga-zagues un parell de murallons que l'aigua salva formant estruendoses cascades dignes de fotografiar , i arribem a les mulleres , la zona planera de l'inici .

Curiosament , el moment del dia en que la sensació de fred és més accentuada ; de sobte bufa un fort vent que aixeca l'aigua de La Noguera Ribagorçana i la fa enlairar-se fins el punt de mullar-nos amb un fi plujim ; bé , no se si podriem parlar de pluja quant l'aigua que et remulla el clatell probé del riu que tens uns metres més avall , però aquestes coses ja les te la natura . Com té també una darrera sospresa reservada ; la convinació de vent , aigua i sol fan apareixer devant nostre un preciós Arc de Sant Martí . Diu la llegenda que als extrems de l'Arc s'hi troba un cofre amb un gran tresor ; i curiosament un dels extrems coincideix amb la nostra furgo !! A veure si serà veritat ......... la darrera mitja hora la fem a ritmet , no se si pel fred i la mandra de treure ara la roba d'abric de les motxilles , o per l'ilusió de comprobar la veritat de les llegendes , però sigui com sigui ens trobem ràpidament a l'aparcament , mirant enrere i contemplant per darrera vegada ( avui ) un cim que ja és una mica de tots nosaltres .
Amb anyorança ens canbiem de roba , pujem a la furgo i ens despedim d'aquest recó del meu estimat Pirineu
per darrera vegada , esperant tornar-hi ben aviat !! Això sí , no marxem sense fer la paradeta de rigor per remullar la gola amb una cerveseta ( o coca-cola ) ben fresqueta a Vilaller !!!!

PD .- A vegades les llegendes tenen la seva part de realitat ; al tornar al vehicle hi he trobat un tresor , o millor dit dos grans tresors ; el primer unes xancletes comodes i precioses que guardaré amb tot el carinyo del món , regal de l'Alex i la Nuri ( fer-se gran te la seva part positiva ) i el millor dels tresors , el somrriure i l'alegria de tots aquells que avui m'han acompanyat : GRÀCIES NOIS/ES !!!!us hen dec una més !!!

I com ja sabeu , no tenim remei , i ja estem barrinant la propera malessa .............. i es que m'han fet així i ara ja no vull canbiar !!!!

salut i canya!!!

Pic Cerverís en btt

2011-06-27T20:51:00.000+01:00

Us proposem una ruta curta , d'un matí o una tarda d'estiu , per gaudir de la natura , els paisatges , la soletat i les vistes des de el cim ; us proposem arribar a tocar la creu del Cerverís , que amb els seus 2202m s'aixeca a les espatlles del Balandrau , sempre vigilant-lo amb atenta mirada .

Partirem del Camping Vall de Ribes baixant al poble , i tot just quant ens trobem la via del Tren Cremallera de Nuria girarem a la dreta sense arribar a creuar-la . Camí encimentat fins a l'hotel rural , amb forta pendent que ens obligarà a dosificar-nos per arribar ja per camí de terra a la pista de Tregurà . En aquest punt girarem a l'esquerra i recuperarem el ciment durant uns 3km aproximadament , fins que aquest deixi pas a la terra . Seguirem sempre per la pista principal sempre en molt bon estat , fins una cruïlla ; la pìsta de l'esquerra ens duria fins el refugi Pla d'Erola , però nosatres seguirem recte amunt per l'única pista existent fins la Collada de Meianell ( 1950m ) . La Collada es un lloc amb unes vistes espatarrants , des d'on divisem la Vall de Ribes i la de Tregurà , tota la carena de la Serra Cavallera , el Balandrau , el Fontlletera ,......., i el nostre primer objectiu , el Cerverís ( 2202m ) . Al creuar el pas de bestiar que trobarem al coll , girarem a l'esquerre i seguirem les roderes que els tot-terrenys dels pastors deixen marcades al prat . En forta pendent i entre roderes arribem a la cota 2150m , al final d'un filat de bestiar , punt on deixarem la btt per ascendir els darrers 50m de desnivell a peu .

Al recuperar la btt retrocedirem fins la Collada de Meianell de Baix , creuem un filat i de nou per roderes de tot-terreny enfilarem fins el cim de Pel-de-cà , on arribarem desprès de trajinar la bici a l'esquena un petit tram herbòs amb molta pendent . Un cop al cim creuem el filat i baixem amb forta pendent en direcció la Collada Verda , coll de pas natural entre Pardines i Camprodon . En aquesta baixada s'ha d'anar amb molt de compte amb els canvis , ja que hi ha molt matoll i branques tallades per terra i ens pot causar algun ensurt .Un cop arribats a la Collada Verda girarem en direcció Pardines , sempre en baixada per pista ja en bon estat tot i que amb alguna pendent considerable i algun torrent ha creuar sense complicacions . Un cop al poble creuem els seus carrerons buscant la carretera de Ribes de Freser .baixem per aquesta uns 500m , fins trobar una pista que ens surt a la dreta i on veurem indicadors de "Ribes de Freser / Ribesaltes" . Seguirem aquests indicadors fins a la barriada de Ribesaltes i d'aqui desfarem la primera pujada del dia però aquest cop en baixada , fins arribar de nou al camping .

Val la pena no tenir presa i realitzar la ruta gaudint dels paisatges i la tranquilitat que ens transmet aquest petit racó del Ripollés .

Ara tant sols falta disfrutar-ho............

Puig de l'Estremera , 1947m .

2011-04-29T10:27:00.000+01:00

El Puig de l'Estremera es un desconegut ; posiblement sigui per estar envoltat de gegants ( Dórria , Puigmal , etc...) , i ajudi el fet d'estar molt proper al Collet de les Barraques , a on s'hi arriba per pista asfaltada , i des d'on hi arribariem en tant sols 5' de marxa , sense dificultat ni apenes desnivell . Sigui com sigui , el fet és que és un desconegut per la majoria de gent de muntanya , i això te les seves aventatges ; si el mirem de descubrir des de el fons de la vall , des de Ribes de Freser , descubrirem un cim i una ruta que no ens deixarà indiferents , per els seus paisatges , per l'esforç que suposarà superar els més de 1000m+ de desnivell , i sobretot per la seva impagable tranquilitat al llarg de tota la marxa , tranquilitat perturbada sólament per les corredisses dels isards al sentir les nostres pases .

Distància : 15km ( anada i retorn )
Dificultat tècnica : baixa
Dificultat física : mitja
Desnivell : 1200m+ ( des de Camping Vall de Ribes )
Track gps : http://www.campingvallderibes.com/

Època : Tot l'any , tot i que a l'hivern trobareu força neu a les parts altes .

Punts d'avituallaments : 2 fonts a les parts altes . Refugi guardat a 500m del Collet de Barraques

Notes : Es aconsellable l'us del gps , sobretot pel tram perdedor de bosc de la Serra de l'Estremera

Iniciem el recorregut des de l'aparcament del Camping Vall de Ribes i anirem a buscar el corriol que ens durà al Passeig de la Caterineta per creuar el poble fins trobar el Carrer Cerdanya . En aquest punt ja comencem a entreveure el que ens espera , una forta i continuada pujada sense pràcticament cap descans .

Un cop deixem el ciment del carrer seguirem les marques grogues del sender que segueix pujant flanquejant el Turó de Segura fins arribar al coll del mateix nom . Creuarem els filats de bestiar i seguirem per les marques grogues , primer entre pastures i tot seguit recuperant el sender fresat .

Sense deixar de pujar pràcticament sempre pel trencant d'aigues de la Serra del Castell superarem algun petit tram de rocs ajudant-nos de les mans , però sense cap dificultat , fins creuar la primera de les pistes forestals que trobarem . Simplement la creuem pel recte i enfilem un altre petit tram rocòs , amb forta pendent però sense dificultat , per endintsar-nos acte seguit de ple als frondosos boscos de la Serra de l'Estremera . Aqui hem de vigilar i seguir sempre el sender i les marques grogues , ja que en algun punt el sender desapareix menjat pel bosc i les marques son confoses , i aquest trams els realitzarem per entre arbres i petites clarianes del bosc ; aquest tram es força perdedor si no el coneixem i es aconsellable l'us del gps .

Un cop superat el darrer pendent entre arbres arribem a la pista de Vilamanya , on girarem uns 20m a la dreta en suau baixada , per tornar a agafar a l'esquerre i en forta pujada un ample camí d'aprofitament forestal que ens tornarà a portar entre arbres , clarianes , corriols i algun curt tram de pista fins a les pastures del Pla de Punya , ja a la part alta de la Serra de l'Estremera . Des d'aquest prats les vistes dels altius cims que ens envoltes son espectaculars .

Atravesarem els prats i tot just creuar el primer dels filats de bestiar trobarem una pista que seguirem fins creuar per tercera vegada el filat pels pasos habilitats , al Pla del Mig . En aquest punt seguirem el filat per l'esquerre , pujant entre arbres i rocs fins a arribar a coronar el Cim de l'Estremera , de 1947m . Sabrem que hem arribat al punt més alt per les magnífiques vistes i per trobar-nos un petit pessebre de llauna al terra .

Per baixar seguirem el filat i ens aproparem fins el Collet de les Barraques , des d'on podem baixar en poca estona al Refugi de Corral Blanc per la pista asfaltada ( trobarem menjar , begudes i zona de picnic ) , o podrem dedicar-li una bona estona a buscar les antigues mines i les seves barraques , les quals donen nom al collet .

Per retornar a Ribes de Freser desfarem el camí de pujada , ara sempre amb forta baixada , sense presses per poder gaudir de les vistes de la Serra Cavallera , amb el Taga i el Puigestela , el Pic de Cerverís , el Balandrau , els pobles de Campelles i Pardines , i un llarg etc ... que faran de la baixada un autèntic plaer per la vista .
Al arribar de nou a Ribes de Freser tornarem a creuar la via del cremallera per arribar al Passeig de la Caterineta i afrontar la darrera pujada del dia , la del corriol que ens retornarà a l'aparcament del camping , on podrem recuperar-nos de l'esforç al seu bar-restaurant o refrescar-nos a la seva piscina .

I recordeu sempre en gaudir de la natura respectant-la ; tanqueu sempre els filats de bestiar i no llenceu cap deixalla a la muntanya . Nosaltres estem de pas , però el bestiar i les persones que hi viuen hi estan cada dia i la respecten i l'estimen tant o més que nosaltres .

salut i canya !!

Episodi 5 - Ultra Trail Les Fonts

2011-04-18T21:28:00.002+01:00

L'història d'aquesta proba , o millor dit , de la meva participació en aquesta proba es remunta al novembre passat , tot sopant amb la familia Diedre i celebrant l'excelent temporada i els recents títols de Campions de la Copa de les Nacions i Campions de Catalunya per equips . Entre plat i plat , com qui no vol la cosa , en "Teixi" hem va deixar anar que tenia una invitació per anar a córrer a Xerta , que si la volia aprofitar era meva , i potser va ser pel vi , o potser pel fred de la gélida nit d'Aiguafreda , o potser per tot plegat , però no m'ho vaig rumiar gaire ; "una nova experiència, si més no diferent" vaig pensar ........

18-03-2011 .- Mesos més tard d'aquell sopar arriba el dia D , l'hora de la veritat . I tot comença malament , com si d'un mal presagi es tractès : és el migdia i vaig a buscar a la Montse a la feina , amb el cotxe pràcticament carregat amb tots els trastos . Tot sortint ens parem un moment per comprar les darreres coses , cuatre xorrades per les que no triguem ni 10 minuts , i al tornar al vehicle ...SORPRESA !! Ens han rebentat el vidre de l'acompanyant !! La primera vegada a la vida que hem pasa algo així , i habia de ser avui precisament ; la primera reacció es de ràbia i impotència , son les 14'00h , el carrer està a petar de gent i sorprenentment ningú a vist res de res ; ple d'adolescents que surten de l'insti , els de manteniment de Parcs i Jardins carregant les eines tot just al costat del cotxe , i ningú a sentit ni a vist res .....i això es el que dóna més ràbia , per que sigui qui sigui l'autor , una empenta d'un nano a un altre , una pedra perduda , o una eina que s'escapa i golpeja el vidre , repeteixo , sigui qui sigui i sigui el que sigui , parlant s'entenen les persones , un accident el pot tenir qualsevol i al final tot ho cobreixen les assegurances ; però bé , això es la clara mostra de la societat en la que vivim , egoista i preocupada tant sols per si mateixa i pel que diran , una civilització cada cop més inciviltzada que fa temps a perdut el Nord : aquesta es la societat que han/hem creat entre tots . Quina pena , pobres......
Aquest accident ens fa endarrerir tot , estem més de dues hores a comisaria i desprès hem de cambiar de cotxe , menys mal del pare que ens deixa el seu . Però tornem a la cursa propiament :

Arribem a Xerta a les 19'30h , agafem la bossa amb els pitralls i marxem a Paüls on tenim la casa rural per deixar trastos i trobar-nos amb la familia Sans-Soldevila , que ja hi son . Preparem les darreres coses i cap a Xerta !!

18-03-2001 / 21'00h - La Nocturneta . Etapa de 24k i 400m+ pels voltants de Xerta i Aldover . 4,3,2,1 PUM !! Sortim de la zona esportiva pels carrers de Xerta a una velocitat considerable , com si ningú recordès que demà sant tornemi , i alhora com si ningú volgués ser l'últim . Deixem el poble i encenem els frontals . Seguim corrent ràpid per corriols entre matolls i oliveres iluminats pels lots . Crec que anem massa ràpid , però com que la pujada es relativament suau i el terreny no et fa pensar gaire on colocar els peus segueixo al capdavant . Dels 200 sortits quedem uns 15 que avancem plegats , i poc a poc el ritme va fent feina i es despenja el personal . Així fins el 15km aproximadament , on creuem un torrent i quedem ben remullats , i on decideixo despenjar-me una mica ; no vaig malament i podria seguir uns quants quilòmetres més el ritme del cap de cursa , potser fins a l'arribada , no ho sé , però una iluminació mental hem recorda que això no s'acaba aquesta nit , que encara ens quedaran més de 80km per endavant , i ja veurem com acàben totes aquestes gaseles .La segona part de l'etapa es força aburrida , molt planera i amb molts quilòmetres d'asfalt , cosa que no hem beneficia gens ni mica , i desprès d'un tram bastant aburridot pel costat del canal de l'Ebre ja veiem com s'apropen poc a poc les llums del poble , fins creuar l'arc d'arribada . Al final 1h45'01'' , 10è classificat de l'etapa , i per tant de l'Ultra Trail .

Arribem tots molt junts , amb poques diferències , de segons entre corredor i corredor , i intercambiem opinions mentre recuperem l'alé i hidratem el cos . Al poc agafem el cotxe i cap a Paüls , on ens espera una bona dutxa , un plat de pasta i llibrets de pollastre a taula , i un llit en el que hi estarem molt poca estona . Ja veurem demà...........

19-03-2011 / 5'00h - Trail de les Fonts . Sona el despertador sense compasió desprès d'una mala nit , una nit amb el dolor constant del tendó del peroneo llarg inflamat d'ahir ; hem prenc el segon antiinflamatori abans d'esmorçar a la casa , desprès agafem els trastos i cap a Xerta !!Menys mal que la veterania que un ja comença a tenir li ajuden a planificar amb vista les coses , i porto la roba i tot el material per cadascuna de les etapes preparat en bosses diferents des de Vilanova , per no haber de pensar de bon matí .
A la sortida per tot arreu cares de son que intenten seguir dormint mentre que per megafonia comença el compte enrere ..5,4,3,2,1..PUM! De sobte els ulls brillen i les cares canvien , s'encenen centenars de frontals alhora i comença la festa . M'ho prenc amb calma , xerrant amb l'Aguiló de temps passats , deixant que els més valents marxin endavant ; 57km son molts quilómetres i li tinc molt respecte , per l'etapa d'ahir i per la de demà .

Ens juntem amb l'Iker Urizar , un bask amb el que ens coneixem de l'Ultra Trail Rialp 2010 i decidim anar plegats mentre puguem . Anem xerran mentre deborem quilómetres de pista i arribem a Paüls on hi ha el primer dels 4 avituallaments ; no perdem gaire temps i només sortir del poble ja comencem a recullir "cadàvers" . El paisatge canvia completament i el que eren pistes i oliveres s'han transformat en corriols i un dens bosc , anem gaudint del paisatge dels Ports al despertar del dia , tot just quant els primers ratjos solars es reflexen a les afilades arestes del Montsagre , i de cop haig de parar , els intestins estan revolucionats !! Li dic a l'Iker que segueixi i ara l'atrapo de nou ....... però res més lluny de la realitat ; a la que començo a incrementar el ritme altre cop els intestins protesten , i així fins a 7 vegades al llarg de l'etapa !! Que hi farem , sembla que els antiinflamatoris han fet un efecte no desitjat i contra això no es pot lluitar . Hem ratllo bastant e inclús arribo a pensar seriosament amb la retirada durant tota la llarga i solitària baixada fins el control de St Marc ; un cop a l'avituallament menjo i m'hidrato tant com puc , coca-cola , petits entrepans de pernil i plàtan . Mentre segueixo inmers en el meu món de penes intentant autoconvènce'm de la no retirada , sento un constant rumor de veus al meu voltant . Es increible com pot arribar a desconectar la ment , tot i tenir 6 persones al meu voltant parlant alhora , no tinc ni idea del que deien , tant sols recordo els meus pensaments .

Surto del control desprès de 5 minuts llarguíssims i començo a caminar mentre encara mastego un tros de pà . Ens juntem amb en Jaume Folguera , un crack en totes les distàncies , que també va una mica tocat ; ahir es va pasar de ritme a l'etapa nocturna i avui ho està pagant , tot i que és un tio amb esperiència i abans de fondres del tot a baixat el ritme . Xino xano anem menjant quilómetres i guanyant metres positius per corriols preciosos amb vistes espectaculars mentre penso que tant sols per això ja val la pena no haber plegat ; caminem i trotem plegats però cadasqú inmers en el seu particular calvari , i tot i el nostre deprorable estat encara seguim avançant corredors que paguen l'esforç de la ràpida sortida . En aquest tram el vent no dona treva i ens castiga el cos suat amb força , tanta força que costa mantindre l'equilibri en alguns moments , no ens ho vol posar fàcil la natura , però a topat amb una colla de tronats durs , molts durs de coco ; travessem el control del Coll de l'Espina per afrontar la baixada fins l'Alfara de Carles , on trobarem un nou i abundat avituallament . Es una baixada molt tècnica , amb pendent i pedra solta , que hem transporta al meu estimat Garraf natal , i on el vent encara incrementa la seva força fins a fer-nos baixar caminant per seguretat en algun tram .

Ja estic arribant al poble i haig de tornar a parar , la setena vegada ! , son parades curtes que et van menjant la moral poc a poc , però estic convençut d'arribar a Xerta , i per tant , desprès d'una llarga paradeta a l'avituallament prosegueixo la marxa ; encara queden 20km per meta i algo més de 1300m+ i per fi , sortint del poble tinc la sensació de trobar-me bé , desprès de més de 4h de cursa els intestins han desistit en el seu intent de fer-me la guitza i puc trotar amb comoditat . Seguim plegats amb en Jaume i pasem per el cim de la Coscollosa i la Torreta per anar a buscar el seguent control , el darrer avituallament , a 10 quilómetres de l'arribada . Ara hem trobo molt bé , pletóric i avancem ràpid per recuperar segons al crono . Al control de Font Nova enxampem a un corredor valencià fos , assegut al control i sense forces per aixecar-se . No parem gaire , el just per beure coca-cola i prendre un gel , ja que el cos ara no admet cap altre substància . Ens queden 10km pràcticament tots en baixada i hem deixo anar , tant , que al començament haig d'esperar al Jaume ; éll va més justet que jo i hem diu que tiri , que no l'esperi . El vull esperar i arribar plegats , però les cames no poden frenar , arribats a aquest moment de cursa les cames tenen entitat propia i pensen per si soles .Hem deixo anar sense pensar confiant en que les cames acabin duent-me a bon terme , que sàpiguen llegir els camins , intuir les pedres i les arrels per no prendre mal .

Calculo que queda poc per Xerta , ja portem una estoneta planejant per corriols entre oliveres , amb la ment en blanc , quant de sobte veig el reflexe vermell d'una samarreta al meu davant ; i com si d'un llop visualitzant a una presa es tractés , el ulls comencen a brillar i les cames es revolucionen , m'apropo a ell i veig que es en Luis Alonso "Luisete" , de Madrid . Hem coloco uns segons al seu rebuf ( això m'ho han ensenyat els amics ciclistes ) i apreto les dents , sense mirar enrere , sense pensar en res , escoltant el batec del meu cor revolucionat ; ja veig el poble , darrer quilómetre i ja no el sento al meu darrere , afluixo una mica i disfruto de l'arribada , i ara si que penso , metre creuo el poble penso en els moments durs del dia , en els pensaments de retirada , en que tant sols 2 hores enrere hem resignava a acabar , i sorpresa , ara estic creuant la linea d'arribada entre aplaudiments del públic i crits d'ànims dels meus ( que faria sense vosaltres !!) en 5ª posició !! alucino en colors !! ni en el millor dels meus somnis m'esperava pujar a podi en alguna etapa , i menys a la més exigent de les tres , però a vegades el cos ens sorpren , ens pensem que ens coneixem a la perfecció , i res més lluny de la realitat .

Ara toca descansar , asimilar l'etapa i la victòria personal , i esperar amb una , o dues , cervesetes ben fresques a la mà l'arribada dels companys , de l'Abraham i del Jordi .

20-03-2011 / 8'00h - Cursa de les Fonts . Un dia més sona el despertador , i un cop més salto del llit d'un salt per evitar que m'entri la mandra . No vull escoltar el cos , se que es queixarà , i hem preparo un café amb llet on remullo un tros de pastís de poma mentre parlem amb el Jordi sobre el que ens espera . A la casa encara dormen tots quant agafem les claus del cotxe per marxar per darrer cop cap a Xerta . Al sortir al carrer torna a fer vent , com ahir , i a més el carrer fa baixada i aquest cop les cames criden amb tanta fortalessa que és imposible no escoltar el seu bram mentre noto com es tensen els músculs facials en cada punxada dels cuadriceps . I així hem de córrer ? Hem consola pensar que la resta estaran igual o similar ...... ja sabeu el que diuen en l'idioma de l'imperi "mal de muchos , consuelo de tontos "...

Un cop a Xerta escalfem motors , i sorprenentment poc a poc els genolls deixen de cruixir en cada flexió , les cames cada cop semblen més livianes i el darrer esboç de son desapareix de la ment . Dono un cop d'ull a la classificació i veig que tinc el podi a 5' ; "és difícil " penso , "però no imposible !" Ara no hem rendiré ! Desprès de tot el que va pasar ahir , ara a per totes !! I altre cop ...5,4,3,2,1,PUM !! El Javi Delgado es el màxim favorit i surt com el que és , un campió ; pels carrers del poble ja ens porta 50m a la resta , i jo estic entre aquest grup perseguidor . Hem trobo bé , molt millor del que hem pensava fa escasament una hora , i parlem amb en Gerard ; ell va primer de la general de l'ultra , es troba pletòric i tant sols a de controlar al segon classificat i arribar amb ell , ja que li porta un coixí de 3' d'avantatge ; per la meva part no tinc res a perdre si apreto , vaig 7è i tinc el podi a 5' ; com a molt hem pot agafar una pàlida i perdre posicions , però que més dona fer el 7è o el 20è ?? He vingut a lluitar , i lluitarem fins el final . L'un per l'altre imprimim un ritme generós , ràpid i àgil , i comandem el grup perseguidor , i sense cap dubte ens marxem destacats entre el grup de corredors de l'ultra . Km12 , començo a notar-me cansat , hem costa córrer a les pujades , m'adelanta l'Albert i el Gerard marxa amb ell , l'ha de marcar d'aprop , i poc desprès hem passa el Luisete i el Jaume , sense massa alegria , però van més ràpid que jo . M'obligo a seguir el seu ritme , almenys a no perdre'ls de vista , i ho aconsegueixo fins a la Coscullossa , el cim de la cursa , però a la baixada .....buff, la baixada .... el coco no respon i les cames es neguen a baixar , ja en tenen prou de càstig . Hem prenc l'únic gel que porto i hem paro a l'avituallament a menjar codony i beure isotònic , però ni una cosa ni l'altre , l'estòmag està en vaga de fam i es nega en rodó a deixar entrar res que no sigui gelatinòs ; ara m'hen penedeixo una i altre vegada d'haber agafat nomès un !! Si que es cert que tant sols son 27km , però amb els 80km previs que portem el cos no respon com si d'una cursa normal es tractès , i necesita més benzina per seguir funcionant .

Segueixo baixant amb més pena que gloria , paso el seguent control i en ple repetxó hem pasa un conegut dels Mountain Runner's de Berga ; "aquest si que no" , m'intento autoconvèncer , i apreto les dents per seguir-lo ; com si d'una força alielígina es tractès , noto com torna a córrer la sang per les meves cames , les torno a sentir àgils i ràpides i apreto de nou , queden poc més de 5km per acabar l'ultra i ho vull donar tot ,un gladiador lluita fins el final , mai es rendeix ! no canviaré mai , m'han fet així , i deixo la ment en blanc perque les cames es mengin les pedres i els braços lluitin contra els matolls i les branques sense cap obstacle mental ; ja fa estona que no el sento esbufegar darrere meu , però ara ja no puc parar , estic llençat i no puc variar la cadència . De cop apareix davant meu la silueta d'un corredor estirant ; es el noi de Paüls amb el que he anat fins el cim i la calor dels darrers quilòmetres li està passant factura ; li pregunto i hem contesta que està bé , que continui ...."menys mal ", penso , " perquè si ara haig de parar per ajudar a algú segurament desprès hauran d'ajudar-me a mi " , i mentre les cames continuen avançant sense fre , el cervell recorda els darrers pensaments i començo a riure internament , suposo que per despistar el dolor de les bullofes als peus o per enganyar a la fatiga . I dono fe que ho aconsegueix ; darrere d'un revol del camí de sobte veig una samarreta vermella , la d'en Luisete . No se com però apreto , l'atrapo , el saludo i el deixo enrere en pocs segons , com si encara cregui en la remuntada . S'acaba el corriol i comença el darrer quilòmetre sobre el recalentat i dur asfalt , però com si d'una mitja marató rutera es tractès corro i corro centrant la vista tant sols en la blancor de la pintura , sento que vaig ràpid, per sota de 3'40'' el km , arribo al poble , primeres cases i carrers , aplaudiments de la gent d'un poble que s'ha volcat en la proba , darrers revolts , i al fons , a 100 escasos metres , l'arc del triomf , l'arc que tots somiàvem el divendres en arribar a creuar ... 50 metres , hem relaxo conscient que no ha pogut ser mentre sento com m'anuncien per megafonia i almenys vull arribar somrrient ..... 15 metres , aplaudiments i la familia , la Jana s'agafa fort a mi i entrem caminant plegats mentre una suor freda recórrer el meu cos posant-me la pell de gallina i fent caure una llàgrima per la galta ; deu ser el sabor del triomf , penso , i el disfruto sense embuts , sense amagar-me ; ja s'ha acabat , 107km i 5400m+ desprès , ja soc FINISHER !!

Poc desprès arriba en Luis Alonso , 40'' desprès que jo , també exaust s'aseu a terra i ens felicitem mutuament , perque més enllà de la posició a la general , tots els 122 que aconseguim acabar la proba som guanyadors , cadasqú en la seva lluita personal . I algun minut més tard arriba el corredor valencià , en Vicent Peris ; no ha pogut ser , acabo 7è amb 11'26h , els hi he retallat temps a tots dos però no el suficient i entro en un estat confòs , desilusionat per no poder arribar al podi per tant sols 2' , o per quedar-me a tant sols 40'' de ser el primer senior ; alegre i content per acabar tot i les circunstàncies , però a poc a poc la cara amable va guanyant la partida i ben segur que durant els dies posteriors valoraré millor l'experiència viscuda i el podi de la segona etapa .

Un cop dutxats i recuperats desprès del dinar que ens facilita l'organització arriba l'hora de l'entrega de premis ; trofeus , material i taronjes pel podi i desprès , un a un , per megafonia criden tots els finisher pel dorsal , nom i cognom , per pujar a la tarima i fer-los/nos sentir guanyadors i partíceps alhora que ens donen un record de ceràmica i una samarreta conmemorativa del repte aconseguit ; aquí ja no compta el crono , ara tots som iguals , tots ens aplaudim i ens felicitem mutuament .

Acaba la festa , finalitza un intens cap de setmana ple de sensacions i bons moments i marxem amb tranquilitat entre un xiuxiueix constant de converses creuades entre corredors i organitzadors , entre la familia i la gent del poble , i qui sap si en alguna d'aquestes converses ja s'estan cuinant nous reptes , noves propostes , nous ultres ...................... no tenim remei , que hi farem !!

Cursa de Muntanya Pic de l'Aliga

2011-03-24T17:01:00.001Z

Desprès d'una setmana mogudeta , amb febre , tos i mocs , molts i molts mocs , tocava córrer a Canyelles . Aquesta cursa es jove en el calendari però molt ben organitzada i amb un recorregut molt distret , pràcticament sempre per corriols , i una distància relativament curta ; tot plegat fa que any rere any s'incrementi el nombre d'inscrits .

Personalment , tot i que no es el tipus de cursa on actualment hem trobo més cómode , es cert que sempre s'hem dona prou bé . La veritat li tinc una estima especial donat que correm a casa , per aquells corriols que hem trajinat tantes i tantes vegades entrenant . A més , segons diuen els que en saben del tema , encara que s'entrenin les distàncies llargues ( els Ultres vaja ) aquestes curses curtes i explosives serveixen per no perdre la xispa i l'alegria a les cames ..... i si ho diuen els que en saben , doncs els hi haurem de fer cas , almenys fins que el cos aguanti .

clikar per veure el tall de tv canal blau

Des d'aquí tornar a felicitar a l'organització , ja que et fan sentir partícep i cuidat en tot moment .

Julio Merino , la persona i l'esportista retratat per l'Anna .

2011-02-23T21:48:00.003Z

El Julio per molts es tipus peculiar i que parla sense embuts ni pors al que diran , un tipus al que admiren esportivament i alguns , sempre hi han d'aquest , que l'envejen . Però per mi el Julio es "el abuelo" ; i no es el mateix . Darrere de "el abuelo" hi ha la persona que poca gent coneix i del que jo si he tingut el plaer , l'amic que mai et deixarà tirat , del que mai desconfiaràs ni que desconfiarà de tú , el company que t'ajuda a formar-te com a persona , que t'ajuda a crèixer esportiva i personalment . Éll es d'aquestes persones que saps que sempre estaran allà si les necesites , per molt temps que faci que no has parlat o l'has vist ; i això s'agraeix , i molt .Crec que soc un afortunat per haber compartit molts , però molts bons moments amb ell i la seva familia , a la muntanya , en dinars , en viatges a competicions , de vacances , i un llarg etc en el que no acabaria mai , i sobretot tenir el plaer de considerar-lo AMIC , si , en majúscules . De l'entrevista hem quedo sobretot amb la darrera frase recullida per l'Anna : "Tú vas a a recoger lo que has sembrado, si te buscas excusas no vas a entrenar. Hay gente que siempre tiene excusas, y hay gente que entrena." Clar i directe , genuínament de la factoria Julio Merino .

El comedor y la casa entera de Julio son un museo de copas, trofeos, medallas y diplomas. Y hablar con él es un aprendizaje, tanto a ser deportista como a ser persona. Ser competitivo y querer ser el mejor no está reñido con el compañerismo y la solidaridad. Habla con especial cariño de su compañero de fatigas y aventuras, Xevi Guinovart, y con orgullo de lo que Julio ha sido capaz de conseguir no con 20 años ni 30, sinó a partir de los 40. Dejó de contar las maratones cuando llegó a más de 20, fue campeón de España de carreras de montaña el 2004, subcampeón el 2005, durante 5 años campeón de Catalunya, corrió con la Selecció Catalana y un largo etcétera más. En el deporte no hay secretos, se recoge lo que se siembra.

Valía la pena hacer una foto a lo que es sólo una parte de los trofeos de Julio.

¿Cuándo empiezas a correr?

Julio: Fue en una época en la que estaba en Ibiza, en un trabajo de relaciones públicas con muchas comidas y sin deporte, donde pasé de mi peso normal que eran unos 68-69 quilos con 1 metro 70 cuando jugaba a fútbol, a pesar 93 quilos. Tú sabes que estás gordo pero no tienes esa sensación, y cuando te ves en las fotos, dices, esa barriga tengo yo?.Tenía unos 32 años, pensé que no podía seguir así, y le dije a mi mujer, tengo que correr una maratón antes de los 40. Claro, ella me dijo que estaba loco. Y empecé a entrenar pero no aguantaba más de 20 minutos, me dolían las rodillas…

Pero no es el primer contacto con el deporte. Antes vino el fútbol…

J: Con 12 o 13 años empecé a jugar a fútbol en la Roca Radiadores Juveniles, que entonces era el tercer mejor equipo de fútbol de Catalunya. Estaba el Barça, el Espanyol y la Roca Radiadores. También estuve en el Espanyol y hasta los 28 años estuve jugando y ganando dinero en diferentes equipos. Antes de irme a la mili, ya me sacaba casi 200 mil pesetas de aquella época. Llegó un momento cuando estaba en el Manresa, que tenía que irme cuatro veces a entrenar allí durante la semana, con el frío y los entrenos que eran a las 8 y media de la tarde. Por eso, cuando nació mi segunda hija, ya dije que lo dejaba.

Equipo de fútbol del Castelldefels. ¿Dónde está Julio?

Y entonces, viene este parón de tres años y los 93 quilos… Cuando empiezas a correr, ¿es cuando te das cuenta de las facultades que tienes para el deporte?

J: Yo siempre había tenido facultades. Yo me daba cuenta que con el mismo entreno, yo jugaba en el medio del campo y sí que me cansaba, pero siempre tenía el doble de fuelle que los otros. Pero una cosa es que tengas facultades y la otra es que no las cultives. Yo siempre he tenido una virtud sobre los demás, que es decir: yo estoy bien pero puedo estar mejor. Cuando jugaba a fútbol entrenaba tres veces a la semana pero a parte yo me iba a correr dos días más. El plus siempre lo ponía yo. Tú puedes tener muchas virtudes pero si no entrenas… Te tienes que machacar, si no, no hay nada que hacer.

Empiezas a correr en Ibiza, pero cuando vuelves aquí, ¿sigues corriendo?

J: Tenía un amigo de mi cuñado que hacía medias maratones, y yo salía a correr una horita, iba perdiendo peso … Y fui a la cursa del Corte Inglés que ese año batió el récord, fuimos 106 mil participantes. Fue un poco traumático porque yo no había corrido nunca una cursa, (bueno de crío, dos y las gané las dos), y me metí en todo el mogollón allí en medio de la plaza Catalunya y para salir estuvimos 20 minutos sin movernos. Y ya ese año, por mediación de este amigo de mi cuñado que estaba en el Atlético Club de Vilanova,me dijo que me federada a través del club, y así, si repetía al año siguiente ya podía salir con los federados. Y la corrí tres años.

En ese intervalo me fui a hacer la media de Cunit, en el 95; la primera media maratón que corrí. Sólo había corrido una hora y cuarto y nada, pues de cabeza me metí allí. Y me acuerdo que cogí a un hombre de unos cincuenta y pocos, para que me marcara un poco el ritmo y cómo corría ese hombre! Para que te fies tú de los abueletes! Aguanté hasta la Rambla de Segur de Calafell, ahí me tuve que parar. Luego me cogí mi ritmito y llegué. Una hora trenta hice. Y allí fue cuando pensé, me falta entreno, alargaré a correr una hora y media. Y ya, la siguiente que hice fue la de Granollers y hice una hora 25; quedé el 500 de 8.000 personas y empecé a tener otras sensaciones. A partir de aquí, iba todos los fines de semana a todas las medias que hacían. En un año me hice unas 22, que se dice pronto. Y fui rebajando el tiempo cada vez más, y me planté en una hora 22 durante un año y pico. Hasta que me fui a Vilafranca, y allí, de golpe, bajé 5 minutos, con 1 hora 17 minutos. A las dos semanas vine a Vilanova, era el 97, un poco antes de empezarme a meter en la montaña. Pero pinché! Metí la pata, lo de correr es de mucha cabeza, y salí a saco y en el quilómetro 16 dije adiós! Y perdí todo lo que había ganado. Hice una hora 19. Pero bueno estaba por debajo de la hora 20.

¿Es en esta época cuando empiezan las carreras de montaña?

J: Yo ya hacía montaña, mi otra pasión, y me hablaron de una carrera en Aiguafreda, que ahora creo que llevan 15 ediciones. Yo fui a la primera, no éramos muchos, teníamos que subir a un sitio que era muy alto, y yo iba destrás del Esteve Canals. Yo no sabía quien era este chico y vi que la gente se quedaba pero yo pensé, a este tío me lo cargo yo. Y que va, no pude! Pero ya hice segundo. Y después ya me enteré que el tipo este era después del Quico Soler, el mejor que había en Catalunya y casi en España. Allí yo ya tenía 37 años, habían pasado unos 3 o 4 años desde que había empezado. Y allí me dí cuenta que tenía algo que si lo cuidaba podía hacer cosas.

Entre un chaval que es el director de la Renfe en Vilanova y un amigo maratoniano de Molins me inculcaron correr carreras de montaña. Antes, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya no hacía cursas de montaña. Hasta hace unos 8 años lo llevaba la Federació Catalana d'Atletisme. Había asfalto, media montaña y cross. De los 38 a los 40 años, quedé entre los 7 primeros y de los 40 a 45 años cada año quedaba campeón de Catalunya. O sea, tengo 5 títulos de campeón de Catalunya de media montaña. Y luego lo cogió la FECC y ahora hay carreras de alta y de media montaña..

Cuando empiezas, las carreras de montaña no son demasiado conocidas…

J: Esto ha sido un boom que empezó con la de Benasque, la Alpin Running, que lo desorbitó todo, porque vino gente de toda España. Yo fui el segundo año que la hacían, el 98. Había la maratón y una de 25 km hasta el Paso de Coronas, que es la que hice yo y quedé segundo. Y después ya hice la maratón de Boí, porque la trasladaron de Benasque a Vielha, donde hice quinto.

Y la primera maratón de asfalto es por estas fechas también?

J: Eso era paralelo. De cursas de montaña había poquitas. Sólo había dos maratones de montaña, la de Sant Llorenç de Savall y la de Manresa. Y la de asfalto, la primera fue la de Barcelona en el 95. La sensación fue especial. Ibas en tren hasta Mataró, y creo que era más bonita des de ahí, aquello tenía un sabor especial, además acababas en Montjuïc. Te entran ganas hasta de llorar.

Pero, la montaña te tira más…

J: Con el chaval que me metió en las carreras de montaña, nuestro hobbie era tirarnos corriendo por la montaña. El Pedraforca, tenía una cara que era todo de piedra, y antes podías bajar todo corriendo por encima de las piedras, si sabías claro. Era un inyección de adrenalina! Pasa como en la bici, en las cursas de montaña, el bajar bien es fundamental. Tienes que nacer con eso.

O sea, que tus mejores años son a partir de los 40…

J: Pues parece increíble pero es verdad. Cuando más fuerte he estado fue de los 39 a los 48 años, cuando me retiré. Podía haber alargado más pero tenía miedo a una lesión fuerte y no poder practicar más deporte. El médico de la Selecció Catalana me dijo que todo me venía de no haber estirado bien nunca, ni cuando jugaba al fútbol. Se me desarrollaron tanto los cuadríceps que al no estirar los isquios se me fueron acortando y me contracturaba de los isquios.

Primera posición en la Copa de España de Benicàssim, 2004.

¿Cómo se afronta pasar de estar a ese nivel tan alto de competición a parar en seco?

J: Pues lo pasé muy mal durante un año. Cuando te retiras porque ya no puedes estar a un nivel alto, pues vale, pero cuando es por lesión pues es más duro. Me retiré en la cresta de ola porque corrían los mejores que había en España, y de los veteranos, yo quedaba el primero y de la clasificación general quedaba entre los 10 primeros, con mis 47 años frente a gente de 20 y pico de años. Al Kilian Jornet, al Jesset Hernández o al Pere Aurell los he tenido de chavales conmigo en la selección, y mientras yo estuve bien, ninguno me ganó.

¿Y ese año malo se acaba cuando empiezas con la bici?

J: Siempre había practicado bici pero cuando corría a pie, tenía miedo a caerme y lesionarme. Y la bici, la tenía pendiente, así como hacer el Camino. Y fue lo que me ayudó a superar el dejar las carreras de montaña. Dejar de correr a ese nivel para mi fue un palo. Yo soñaba y todo, que estaba corriendo.

Es que el correr es un deporte muy intenso… con mucho sufrimiento…

J: La gente no sabe lo que es sufrir. Me acuerdo que el último año, que no podía casi entrenar por las lesiones, fui a correr a Madrid, al Guadarrama, a hacer el campeonato de España, donde el Xevi iba a hacer el campeonato del Mundo. Era el 2005. Allí iba primero de veteranos, el quinto o el sexto de la general, pero en quilómetro 32 tuve que dejarlo. Y allí, ya empecé a plantearme retirarme. Pero aún quedaban tres cursas, y las gané. Una de ellas era en Andorra. Cuando llevábamos 30 y pico de quilómetros nos metieron un pepino que subías al Comapedrosa, donde había en 4 quilómetros 1.100 metros de desnivel. Y el Xevi me acompañaba a mi, que me hacía como de liebre, y llegamos arriba, yo iba corto de quilómetros, y arriba del todo en la cima me tuve que agarrar al Xevi porque me caía. Y ya bajando, me espavilé, y gané allí y las otras dos, la de la Molina y otra. Pero una salvajada.

Julio recuerda cómo sufrió en la Challenger des 3.000-Marathon du Montcalm-Pica d'Estats, agosto del 2004.

Es un deporte salvaje…

J: Cuando me retiré estaban a punto de empezar las salvajadas estas que se estan haciendo ahora. Se ha pasado de hacer barbaridades a hacer salvajadas. Yo creo que eso no es bueno, y te lo digo yo que he hecho burradas de esas. Como también en bici, la “Pedals”, la he hecho, pero es una barbaridad. A mi me sigue produciendo respeto.

Tienes razón, es una salvajada pero hay algo dentro de uno que le empuja a hacerlo…

J: A mi, desde crío me ha gustado la aventura. Siempre he tenido deportes que he ido arrastrando. La montaña hasta los 27 o 28 años no empecé en plan serio por el tema del fútbol. Y después la he aprovechado mucho, igual he hecho 200 tres miles, practicamente todos los que hay en el Pirineo. Y ya te digo, siempre me ha gustado la aventura, ahora, de la aventura controlada a esto que estan montando ahora, no sé… algún día habrá una desgracia. Correr como está haciendo ahora el Xevi, 80 o 90 km, es una salvajada.

¿Y con la bici cómo te fuiste engachando?

J: Yo creía que con lo fuerte que estaba si me metía en una carrera de bici iba a ganar de calle. Lo que yo no contaba es el handicap que tiene la bicicleta. Qué cuál es? La técnica. Y yo, hace 4 o 5 años atrás no tenía ni puñetera idea. Y me dí cuenta de lo que era la bicicleta cuando empecé a salir con el Plácido y con esta gente. Sí que cuando nos poníamos a dar palos yo podía pero cuando nos poníamos a bajar, pensaba, ¿cómo puede esta gente bajar de esta manera? Me empecé a dar piños, lo que pasa es que pensé, si estos bajan pues yo tengo que acabar bajando. Y acabas aprendiendo si se te mete en la mollera. Eso es el coco. Y si la bici no tuviera tanto peligro sí que competiría, pero yo trabajo por mi cuenta, me he caído dos o tres veces y me he hecho basante daño, entonces no me lo puedo permitir.

¿Eres competitivo?

J: Yo cuando salgo, salgo a lo que salgo, me es igual que los otros tengan 17 o 20 años, yo salgo a hacer lo máximo posible. En las carreras de bici, si quieres estar delante, entre los 15 primeros, tienes que arriesgar. Y en esas cursas tan explosivas hay peligro, y yo soy un ansias. Yo eso de que vaya allí y me pase el uno y el otro, a mi eso me pone de los nervios.

¿Cuáles son los objetivos para este año?

J: La Xallenger no, a lo mejor alguna carrera pero la veo muy peligrosa. Ahora, si el Jordi y el Plácido hacen alguna cursa de estas de más de 50km pues posiblemente vaya a alguna. Lo que pasa es que si no compites asiduamente, aunque estés fuerte pierdes la chispa. La “Pedals” claro que la quiero hacer, y alguna más.

¿La clave para estar arriba del todo es el entreno?

J: La gente dice, este como se ha caído en la “marmita” de pequeño, pues ya está. Pues no, yo me casqué de enero a junio del año pasado, 12.800 quilómetros, y al final de año llevaba 23 mil. Esta semana mismo, que la semana pasada casi no pude salir, pues el lunes hice 150km, ayer 138, y hoy 85. Cuando acabe la semana, igual llevo 600km. Hay que tener ganas para hacer todo esto. Esa es una de mis grandes virtudes, que siempre he sido muy cabezón para entrenar. Si tengo tiempo, no me da pereza irme 7 u 8 horas solo en bici. O cuando corría, iba con el Xevi, pero también he ido un montón de veces solo a Nuria. Y he subido als Bastiments, que es una locura, o me iba a Collbató y me cascaba 3 o 4 horas corriendo solo completamente. Me he tirado años que doblada tres o cuatro veces a la semana, haciendo 120-130 km corriendo, y para hacer eso trabajando es muy difícil. Me levantaba a las 6 y cuarto de la mañana que mi mujer me decía que estaba loco. Y corría tres cuartos de hora con el frío que hacía. Que hasta la polícia me miraban raro. Y cuando llegaba de trabajar, en vez de sentarme 5 minutos, a parte que venía rebentado, pues me cambiaba y una hora y media más. Una media de unos 30 km al día a pata. Y el fin de semana, con el Xevi, pues unas 5 horas.

Julio y Xevi en el Monteixo, en abril del 2004.

Con la bici lo mismo, si no tengo trabajo entreno, entreno, y entreno hasta que mi cuerpo me dice, Julio descansa. Tú vas a a recoger lo que has sembrado, si te buscas excusas no vas a entrenar. Hay gente que siempre tiene excusas, y hay gente que entrena.

entrevista publicada a http://www.bttgarraf.com/ . Realitzada i cedida per l'Anna Bello .

xerrada amb l'Anna ; entrevista a bttgarraf

2010-12-17T07:13:00.016Z

Aquest és el resultat d'una molt bona estona compartida amb l'Anna ; gràcies , de debó , per perdre el teu valuós temps xerrant amb mi , i sobretot enhorabona pel resultat ( no és gens fàcil extreure'm tantes paraules juntes....)

http://www.bttgarraf.com/

Moltes gràcies

Entrevistar en Xevi Guinovart em va costar una hora i mitja de grimpar a peu per les pedres del Garraf. Veure’l córrer és un espectacle, no hi ha pedra, arbre ni branca que li faci rebaixar el ritme. Company de fatigues d’un altre monstre de la muntanya, en Julio Merino, en Xevi és campió del Món d’Skyrunning 2005/2006/2007/2008 amb la Selecció Catalana, Campió de Catalunya d’Skyrunning 2009 amb Diedre, campió de Catalunya de Raids 2010, 1r de la Copa Catalana de Raids 2010, campió del Campionat de Catalunya de curses de muntanya per equips amb Diedre, i podríem seguir, però llavors ens quedaríem sense conèixer en Xevi perquè no hi hauria espai per l’entrevista.

Quines pulsacions tens?

Xevi: Al límit,184 / 185; en repòs 42.

I el cartíleg de tauró, què és?

X: Ho prenc en èpoques de molt esforç físic que matxaques molt. És una manera de salvaguardar una mica les articulacions, no sóc de prendre moltes coses, portant una bona alimentació n’hi ha prou.

Això de la muntanya, ho has viscut desde petit, has corregut, has fet esport… Tot ha anat sol, no?

X: Sí d’una manera natural ha anat passant. Ja de ben petit anava amb mons pares a estiuejar al Berguedà, i de petit ja anava d’excursió. Després ja als 14-15 anys fas amistats, i comences a sortir per la muntanya, i d’aquí ja a córrer. Jo vaig començar a córrer perquè em negava a passar-me una setmana d’agulletes després d’un cap de setmana a la muntanya. I després una cursa et va portant a una altra. Córrer es un esport que t’enganxa molt.

I a més tot això que expliques en unes edats difícils, perquè la gent acostuma a fer esport de petits, i deixar-ho a l’adolescència…

X: També és veritat que la societat de fa 22 o 24 anys quan jo en tenia 15 o 16, no és la societat actual. Jo crec que avui en dia, els joves ho tenen més complicat. T’assenyalen amb el dit si t’apartes una mica del que fa tothom. Has de tenir molt el suport de la família i tenir-ho molt clar. Amb 17 i 18 anys comences a córrer, te’n vas una mica de l’ambient de l’institut, i moltes amistats no les tornes a veure mai més. Però fas allò que t’agrada. Perds unes amistats però en fas unes altres de més fortes, perquè l’ambient on les fas és on et trobes a gust.

xevi , entrenant a Sant Amand

Et planteges alguna vegada tirar per aquí i fer del córrer una professió?

X: Quan vaig començar a competir, entre cometes en serio, jo ja estava treballant, i llavors ja no t’enganxa amb la cosa de dir què faig. El que sí és cert, és que la feina l’he derivat cada cop més a tractar amb esportistes. Però arribar a pensar, treballo o corro, no. Em considero un gran privilegiat perquè en un esport desconegut, que no és ni futbol ni bàsquet, durant 4 anys que he estat a la Selecció de Catalunya i no he hagut de preocupar-me de res.

Quan amb la Selecció Catalana, anaveu al centre d’alt rendiment us deien que éreu esportistes d’èlit no professionals. Això sap greu! Quan per les hores que entreneu podrieu estar al nivell per exemple, d’un jugador de futbol de primera divisió.

X: El que més greu sap és el desconeixement. A nivell d’hores d’entreno, segur que entreno molt més jo i qualsevol dels que anem en bici que un jugador del Vilanova tercera divisió. Però és el que ens ha tocat i per sort en els darrers anys s’està experimentant un canvi. En el cas de les curses de muntanya s’està fent una feina de formigueta. I suposo que d’aquí 10 o 15 anys, sortiran els fruits i hi haurà un grup de gent que s’hi podrà dedicar. Dóna ràbia en el sentit, que tu saps totes les hores que hi tens al darrera, però per altra banda, saps que ho fas per tu, ho faig per mi i perquè m’ho passo bé. També sóc una persona que m’agrada passar desapercebut i faig les coses perquè m’agraden.

I l’skyrunning, com arriba?

X: Vas provant coses, jo vaig començar a córrer per asfalt, vaig fer mitges maratons, dues maratons, … però arriba un punt que necessites un altre incentiu. I el fet de córrer i haver fet muntanya tota la vida, doncs dius perquè no, i corres per la muntanya. Ho proves, veus que t’agrada, que se’t dóna bé, i t’hi vas ficant. Nosaltres som molt matxacons. I veus que vas millorant, vas millorant i això és l’incentiu per anar entrenant més. Vas entrant en una roda i jo he tingut la sort que el cos m’ha respectat molt, he tingut poques lesions importants.

S’han de tenir unes certes condicions per fer esport d’alt nivell, o no?

X: Tot s’entrena. Les condicions pròpies et marcaran el nivell de fins on pots arribar. Però lo important és la constància, entrenar dia a dia. Has de tenir clar que la marató és el premi a aquells tres mesos d’entreno. Si has entrenat i tens unes qualitats doncs arribaràs més lluny o faràs pitjor marca. Aquí sí que influeix les qualitats que puguis tenir, però fer-ho, les coses les pot fer tothom.

Quan et fiques a fer curses, descobreixes que ets més competitiu del que creies…

X: I tant! Tots som molt més competitius del que pensem. Per exemple, jo he acabat una cursa de la Copa del Món el 19è i amb bones sensacions, i no té preu. Jo sé que els 18 que van acabar davant meu, ho van fer perquè van córrer més que jo, però no perquè jo no hagi donat tot el que podia. I acabes satisfet, més que altres vegades que potser has acabat primer o segon, i has pujat a podi però no has tingut bones sensacions. Si dones tot el que pots, la satisfacció la tens sempre.

Coneixes el teu límit?

X: T’acabes coneixent al llarg dels anys. Acabes coneixent fins on pots arribar i com va responent el cos. Cada cop és més difícil arribar al punt de “pájara”, perquè abans ja frenes, ja regules. Me’n recordo d’una vegada corrent la Copa d’Espanya, a Benicàssim, amb el Julio. Un 18 de juliol, a 30 i pico graus a les 7 del matí, sortíem de la platja. No vam estar més de dues hores, 1 hora 54 o així, i els últims kms havíem suat tant i perdut tant de líquid que els pantalons i la samarreta ens pesaven tant que ens havíemm d’anar pujant els pantalons. I jo vaig arribar a meta, i vaig caure desplomat. Aquella cursa, havíem quedat que li marcaria jo el ritme al Julio, perquè ell s’estava jugant el lloc de Campió d’Espanya de curses de muntanya, però vaig agafar tal deshidratació, que vaig acabar perquè al darrera venia un altre, i ell al costat i vinga anem anem, però fins i tot, em van haver de xutar suero, ….

I hi haurà qui et digui això no és bo!

X: I està assegut al sofà menjant crispetes i fotent-se fins el cul… Sí que és veritat que quan estàs a aquests nivells, hi ha un punt que t’estàs castigant. No és el mateix sortir a córrer un parell de dies a la setmana, o sortir en bici a passejar tres dies, que anar a competir. Quan vas a competir, vas a buscar el límit. Aquella sensació d’agulletes a les cames i als braços, qué bé! Però jo sempre dic el mateix, el que està al sofà menjant crispetes i bebent cervesa, acabarà amb el fetge fet una merda. Vivim en una societat que ens intenta a tots portar pel mateix camí, però seria tot més senzill i tothom més feliç si deixéssim viure a tothom fent el que li donés la gana. Si tu vols mirar la tele, doncs mira-la i ja està, jo no et diré res a tu. Perquè m’has de dir que estic sonat perquè surto a córrer a les 6 i mitja del matí?

Xevi, a la Marahon du Montcalm

Però arriba un moment que has de sacrificar coses…

X: Li robes moltes hores a la família. Jo no me n’amago mai, al contrari ben orgullós, que he pogut entrenar molt gràcies a que a la meva parella, la Montse, també li agrada molt l’esport. Amb el Julio havíem agafat el cotxe a les tres de la matinada, anàvem a entrenar al Pirineu i tornàvem a les 9 de la nit. I això algú que no ho entengui, et pot dir, on vas!!!

La Selecció Catalana la vas deixar quan va néixer la Jana, i el deixar d’entrenar tant fort, fa que estiguis a un nivell més baix. Costa d’acceptar?

X: No, no costa d’acceptar perquè et compensa per l’altra banda. A més hi ha fases, i potser d’aquí, sis o set anys, tornes a entrenar i tornes a estar a un nivell acceptable si t’has anat mantenint. Lo important és viure el dia a dia, i disfrutar el que estàs fent a cada moment. Molta gent, diu no faig res perquè no tinc temps que plego a les set de la tarda de treballar. Ja veus! Jo m’ho passo igual de bé dies que vaig a fer muntanya, que els dies de bici, que avui que hem anat a córrer, que els dies que ens anem a passejar amb la motxilla a l’esquena i la nena. Mentre estàs fent coses i envoltat de la gent a la que aprecies, és lo important.

I això, que t’emportes a la Jana a la muntanya, li estàs ja donant a conèixer perquè li agradi?

X: Per ella tot és nou, i t’has d’adaptar a ella, però no has de deixar de ser tú mateix, perquè has tingut un nen o una nena. El que has de fer és que ella trobi com a normal les coses que fas. Amb un mes ja la portàvem a la muntanya. No ens l’emportem a fer tres mils, ni a patejar 10 hores, … quan vas amb ella te’n vas a fer un parell d’hores, dues i mitja… A més és un entreno que portes 13 quilos de pes!

Xevi amb la Jana a Núria

Quins objectius et planteges?

X: Amb la Jana,.. seguir tota una temporada, és difícil. És un dels motius pels que vai deixar la selecció. Com que no sé el temps que podré entrenar tampoc vull ocupar la plaça de ningú. Estar a la selecció és una cosa que te l’has de guanyar. I també deixar entrar els nanos que pugen perquè si sempre estem els de tota la vida allà, trenquem el cicle. Els raids és un divertimento. Els raids, als que ens agrada tot tipus d’esport, doncs, serveix per entrenar. Faig kaiac i em serveix per entrenar, vaig a escalar i serveix per entrenar, vaig a fer barranc i em serveix per entrenar. Pel què fa a curses de muntanya, en els darrers anys he saltat més a curses de llarga distància, se m’ha donat molt millor del que m’esperava. I ara, per aquest any que ve, fer curses curtes fins el mes de març. I el mes de març, una cursa de tres etapes als Ports de Besseit. A veure com respon el cos; estar tres dies seguits fent curses, a més descansant poc entre prova i prova. I depèn de com respongui el cos i dels patrocinadors, poder anar a la “Transalpine”, una prova que es fa als Alps, amb 350kms i 20 mil metres de desnivell! Una barbaritat en 8 dies. De les curses de muntanya és l’equivalent al Tour de França. 8 dies seguits que cada dia fas distancies entre 35 i 55 kms. I m’han proposat fer la “TransRockies”, pel Canadà. Però és que tot es dispara de diners.

Quan fas coses tan bèsties, entrenar el cos és important però el cap?

X: El cap és el més important, és un 70%. Les distàncies llargues et formen molt com a perosna i et serveixen per conèixe’t molt més. En aquestes curses tan llargues el promig d’arribats és del 60% i els abandonaments del 40%. I no tothom abandona per lesions, la majoria ho fan per fatiga, per no dosificar-se. Arriba un moment que dius, estic fos, i llavors entra en funcionament el de dalt i comences pam, pam, pam…

I quan arribes, dius ja està!

X: Quan arribes, és una barreja de sensacions, perquè normalment arribes a un poble, i tens una barreja de tot el que has passat en tantes hores. I quan acabes, pares i als 5 minuts no pots caminar. És curiós om reaccina el cos, t’asseus i no pots aixecar-te, se t’enrampa tot. L’últim que vaig fer, l'Ultra Trail de Rialp amb 5.500 positius de desnivell; al cap de dos dies, volia portar la nena al cole, li volia posar la jaqueta i sortia corrent i no la podia perseguir… però per altra banda, penses que bé, que tingui agulletes, això vol dir que he fet feina.

Els homes són els únics animals que corren sense que ningú els empaiti i sense haver de caçar…

X: Sí, però corres per plaer. Jo m’ho miro des d’un altre punt de vista, l’ésser humà és l’únic animal que mata per plaer, mata conscientment sabent que mata; i això és molt trist. I córrer, sí, correm per plaer, per sort! .

salut i canya !!

article extret de www.bttgarraf.com i cedit per Anna Bello i Plácido Sarabia .

Aneto 3404m

2010-11-25T20:53:00.000Z

Per fi , desprès de molts anys , he tornat a l'Aneto . No es un cim que hem cridi massa l'atenció , ja que odio les aglomeracions , i més a la muntanya , precisament el lloc on vaig a buscar la tranquilitat i la comunió amb la natura tant difícil de trobar en altres llocs .......... , però tenia moltes ganes de tornar amb la Montse i la familia . A més aquest cop se'n han ajuntat un bon grapat d'amics .

Divendres 01 . 21'00h . Benas . 1100m .

Es divendres vespre , i ens trobem a Benas per sopar a una pizzeria , fer 4 riures i planificar una mica l'endemà . Al final ens hem juntat una bona colla , 14 trescaires !!

Dormim al alberg que hi ha al Camping Aneto , a 3 km escasos de Benas . Es un bon lloc per pasar-hi la curta nit ; es petit , tant sols 20 places repartides en habitacions petites ( de 4 ó 6 llits ) , totes elles amb bany i dutxa al seu interior , i una cuina - menjador equipada amb fogons, tv ,nevera - congelador, microones i alguna altre cosa . A més està situat a la part alta del camping , amb la qual cosa quedes bastant aïllat del bullici estival . Nosaltres tant sols hi vam dormir 5 horetes , però si utilitzes totes les instalacions te un preu bastant ajustat ( 19€ pax/nit a l'agost 2010 ).

Dissabte 02 . 4'30h . Camping Aneto . 1150m .

Ens aixequem habent dormit poc però supermotivats pel que tenim per davant . En poca estona estem fent un café a la cuina i pujem als cotxes en direcció a la pista de Valhiberna , fins el Refugi lliure de Coronas . Son uns 45' de cotxe per pista transitable per qualsevol vehicle que no sigui un F1 .

Hem pujat sols per la pista , però en arribar a l'esplanada Coronas ens trobem amb una desena de vehicles que hi han pujat la nit o en dies anteriors . Aquest es un bon lloc per muntar un CB i realitzar desde d'aqui diferents sortides en dies succesius .

Son les 6'15h , encara fosc i negre , i ens posem en marxa amb una temperatura més que agradable : 10ºC !! . El camí està molt fresat , sense pèrdua , i desprès d'uns primers minuts planers creuant rierols , la senda gira a l'esquerre i puja paral.lelament al Torrent de Coronas , ara si guanyant alçada de manera ràpida .

7'30h .- Poc a poc anem guanyant desnivell , i tot just arribant al Ibon Inferior de Coronas el dia comença a despertar del seu son i ens deixa entreveure l'imponent muralla que ens separa dels Ibons Superiors . Creuem l'ibon per la sortida d'aigues , saltant de pedra en pedra , i remuntem la muralla per l'est , per un costerut i marcat corriol , a estones de terra , a estones de pedriscall i a estones de blocs de granit . Amb calma , gaudint de l'espai , anem remuntant metre a metre el desnivell que ens separa de l'Ibon Superior , sempre per la dreta de la vall .

Com qui no vol la cosa ens trobem ja a 2600m aprox. i ens trobem de cara amb l'Ibon Medio , que rodejarem per l'esquerra remuntant entre un gran rocallis amb unes vistes espectaculars del fons de la vall , i dels cims que embolten el Refugi de Coronas . Remuntem un darrer esperó d'herba i ens trobem a peu de l'Ibon Superior de Coronas , a 2730m .

9'15h .- Fem reagrupament ja que el darrer tram cadasqú a anat al seu ritme , i decidim fer parada per omplir el dipòsit de carburant .

Aquest lloc hem porta bons records , endarrerint el pensament a finals de la década dels 90' , quant fent travessa vam muntar un vivac en els mateixos espais protegits per pedres que tot i el pas del temps i les neus encara romanen intactes . Aquella va ser la meva primera ( i de moment única ) ascenció al Aneto . És un gran lloc per escoltar el silenci .

Encara no hem tret els entrepans de la motxilla i ens hem d'abrigar : l'Astre Rei encara no ha fet acte de presència al llac , i convinat amb l'alçada i una suau brisa gèlida fa que mengem els entrepans enfundats a les xaquetes i amb guants a les mans . Des d'aquí ja veiem el nostre objectiu ,amb els seus 3404m, altiu i desafiant , treu el cap entre els núvols per controlar-nos , com per saber qui/que/com/quants volem pujar a la seva gepa .

Aquesta visió del camí que ens queda , de tartera i bloc , de petita grimpada al coll i glacera a la Nord del coll de Coronas , fa que 4 del grup s'ho repensin , segurament enduts per una por escènica a quedar-se sense forces més amunt , i decideixin quedar-se a esmorçar amb més tranquilitat , donar la volta a l'Ibon Superior un aquest estigui acariciat pel càlid Sol , i tornar xino-xano al punt de partida . És una llàstima , però cadasqú sap com/on està i no es pot obligar a ningú . L'Aneto continua allí per una altre ocasió .
10'00h .- La resta del grup ens despedim fins la tarda i comencem a vorejar l'Ibon fins l'aportació d'aigua que rep de la pobre , gairebé desapareguda, glacera de Coronas .
Ara comença la festa de veritat , pedres i més pedres amb una pujada d'inclinació constant , sense treba , sense descans . Poc a poc anem superant els metres de desnivell i de sobte l'altímetre supera la màgica xifra de 3000m !!! L'alçada es nota i la marxa es fa cada cop més lenta , però sense parar més enllà de petits moments per recuperar l'alè , fins arribar al peu del Coll de Coronas , el pas estratègic darrera el qual es troba la glacera .

11'15h .- Aquí s'ha de grimpar uns 15m , sense dificultat , per arribar realment al coll , on bufa un vent que ens glaça la cara i que fa que colocar-se els crampons sigui un autèntic suplici ; son 10' que es fan eterns , i certament més d'un pensa en "que punyetes fem aquí , no girem cua ? " .

Als que portem més anys en això de la muntanya l'experiència ens diu que no pasa res , ningú s'ha de posar nerviós , es fred i ja està , sols és fred , i quant ens allunyem del coll la cosa cambiarà ........... i efectivament , pocs metres desprès de sortir de l'infern , un lleu raig de Sol reflectit a la neu ens escalfa la cara i la resta del cos mentre ens canbia l'expresió . Ara ja no hi ha dubte que seguirem pujant , poc a poc , sense preses i cadasqú al seu ritmet , però sempre pujant , i ara ja bastant més acompanyats , ja que desde la ruta normal hi puja un bon grupet de gent .

12'15h .- Darreres pases i arribem al famós Pas de Mahoma ; per sort estem a principis d'octubre i en aquesta època no hi han gaires aglomeracions . Tot i això ens hem d'esperar uns 15' per que retornin el grup que hi ha al cim , minuts que aprofitem per reagrupar-nos desprès del darrer dur tram de pujada amb la neu , fer fotos i menjar una mica .

12'30h .- Hem fet el cim !! Aneto 3404m !! Podem gaudir del cim en solitut i tranquilitat . Llàstima que la boira no ens deixa veure gairebé res , sobretot ens tapa la Vall de Coronas , el camí per on hem vingut ; tant sols alguna petita escletxa oberta pel vent ens permet divisar els ibons i el fons de la vall .

No hi estem més de 10' al cim , bufa un aire gèlit i per altre banda ara veiem que torna a haber-hi gent a l'altre banda del Pas de Mahoma , per lo que decidim no entretenir-nos gaire més i deixar pas als altres muntanyencs . S'ha de seguir una ètica i ser coherent , si a nosaltres no ens agrada que ens facin esperar inutilment , tampoc ho hem de fer nosaltres .

13'00h .- Estem tot el grup de nou junt i comencem a baixar , deixant enrere el fort vent i la creu cimera . Les primeres pales son força dretes , i tot i que la neu està molt tova , preferim seguir amb els crampons als peus fins arribar de nou al Coll de Coronas .

Per sort per nosaltres sembla que el fort vent a afluixat una mica i ens permet treure'ns les peces metàliques dels peus amb més comoditat , així com desgrimpar sense patiments .

Baixem del coll un a un , sense preses i assegurant-nos de no llençar pedres als que han pasat primer . Qui més qui menys a aquestes alçades ja va cansat , però hi ha algú que va més tocat . Anem tirant sense presa i arribem , cadasqú al seu ritme , de nou al Ibon Superior de Coronas , on fem parada de reagrupament i aprofitem per fer un most .

15'00h .- Aqui la temperatura es molt bona , sense aire i amb una mica de resol que ens escalfa i s'agraeix desprès del fred de les cotes altes . De manera intuitiva tots mirem enlaire , buscant el gegant amagat entre els núvols , com si un cop conquerit no volguès mostrar-nos la seva cara .

Es moment de riure , de hidratar-se i menjar una mica , moment de descansar aseguts sobre una dura pedra , moment de gaudir de l'experiència , moment de gaudir de l'entorn , del paisatges , i com no , dels companys .

16'00h .- Triguem en marxar , però el lloc acompanya i a tothom ens fa mandra reempendre la marxa . Retornem pel mateix camí que al matí hem fet a les fosques , encara amb els frontals encesos , fins el Ibon Inferior ; ara realment ens adonem de la pendent d'aquest tram , i gairebé de tota la ruta . Caminem lentament , al ritme que ens permet anar plegats , i un cop al llac , entre acudits i rialles , un grup pren la devantera per intentar arribar ràpid al encontre dels companys , no sigui que comencin a patir .A la fi arribem al Refugi lliure de Coronas , on ens esperen els companys , els vehicles i un bon bany al refrescant riu .

19'00h .- Un cop arreplegat tot i ja de tornada a Benás , parada obligada per fer la cerveseta de rigor , recordar els instants més intensos i alguna que altre anècdota d'aquest gran dia .

Aquest cop el gegant s'ha deixat conquerir i com no , ens ha ensenyat un bon tou de coses ; la Natura sempre es la més sàbia , mai ens deixa indiferents .

Serà per això que encara de viatge de tornada , cansats i amb son , ja estem planificant properes aventures ............... i és que no tenim remei !!!

Campionat de Catalunya de Clubs 2010

2010-11-15T21:06:00.005Z

CAMPIONS CAT. 2010 !!!!!!

video UFEC TV del Campionat Cat.

Aquest diumenge dia 14 s’ha disputat a Argentona la VIII Burriac Extrem organitzada pel G.M. Argentona i puntuable pel Circuit Català de Curses de Muntanya i el III CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS.

Tot l'equip teniem moltes il.lusions en aquest campionat , per ser en una cursa molt maca i ben organitzada com es la Burriac Extrem d'Argentona , per ser els actuals campions ( vam guanyar a Alcanar el 2009 ) , i per que no dir-ho , perque més que un equip som una pinya , un gran grup d'amics que fan molt més que córrer , i que es troben més enllà que tant sols a les curses ; som una GRAN FAMILIA !!

Els dies previs s'ha anat torçant la cosa , i entre lesions , inoportunts refredats i problemes familiars ens hem quedat l'equip en cuadre , amb només 2 corredors "titulars" , en Pere i la Montse . I potser es això el que ens ha donar més empenta a la resta per intentar donar-ho tot fins al darrer moment , ens hem conjurat a la sortida per no regalar ni una sóla posició ; si en adelanten i ens guanyen el campionat que sigui pels seus merits , però no regalarem res ............. I dono fé que no ho hem fet , no hem regalat res de res , ens hem buidat al màxim pel nostre club , la nostra familia esportiva .

A diferencia dels dos últims anys, a la sortida i teníem molts mes equips i millors que l’any passat, els de U. A. TERRASA amb en Javi Delgado i la Mònica Ardid al capdavant, l’U.E. VIC amb el J. Barrufet i l’Anna Comet, el BORGES-TRAIL amb el J. Pijuan i J. Pàmies, UEC ANOIA amb J. Sanchez i la Lola Brusau, A.E. MATXACUCA amb en R. Sancho i P. Lobera, etc... i entre tots aquets cracks, el nostre equip amb la Montse Martinez i en Pere Aurell al capdavant i acompanyats per en Gerard Morales, Manel Amor, Xevi Guinovart, Eduard Solà, Ferran Broceño i Núria Padrisa.
Des d’un bon començament ja es va imposar un ritme molt fort per part de tots els corredors i un marcatge de tu a tu en els primers quilometres en Barrufet i l’Espiña, varen agafar uns metres respecta a la resta de corredors que varen mantenir mes de la meitat de la cursa, el ritme era molt alt i els corredors que varen sortir a un ritme mes conservador mica en mica anaven recuperant temps i posicions. La cursa que va fer en Pere va ser fantàstica, va sortir a un ritme el suficientment còmode per poder seguir de prop els líders de la cursa sense perdre massa temps i atacar just en el moment precís per poder guanyar la cursa sense problemes amb un temps de 2:03:51 seguit d’en Javi Delgado a 1’ i en Xavier Espiña a poc mes de 2’ d’en Lito.
Pel que fa a la resta de corredors de l’equip, cal destacar la gran cursa que varen fer tots ells, donant tot el que tenien per poder guanyar per segon any seguit el Campionat de Catalunya per Equips...

5 - Gerard Morales 2:07:18
6 - Manel Amor 2:08:10
11 – Xavier Guinovart 2:15:00
16 – Eduard Solà 2:22:14
30 – Ferran Broceño 2:27:19

En l’apartat de noies, des de la sortida la cursa va tenir una clara dominadora, Mònica Ardid, que en el primer quilòmetre ja va imposar un fort ritme difícil de seguir per part de la resta de corredores, la Montse va fer tot el possible per poder seguir el ritme de la Mònica, però no li va poder aguantar i en veure que ja era impossible lluitar pel primer lloc, va córrer per assegurar-se el segon lloc del podi que a mida passaven els quilometres, cada cop era mes complicat d’assolir, ja que per darrera seu hi anava la Judit Casas, una gran atleta en curses de llarga distancia i que mica en mica s’anava trobant en la seva salsa... Finalment la cursa va ser guanyada per la Mònica Ardid en un temps de 2:27:02, seguida de la Montse a 8’ i la Judit a 10’. Pel que fa a la segona corredora de Diedre que va participar a la cursa, la Núria Padrisa, va acabar en el 22e lloc tot i estar mes de 1 mes i mig sense entrenar.

Finalment i desprès d’un final incert, degut als 1er. i 3er. lloc en noies per part U. A. Terrassa, aconseguim el Campionat de Catalunya per poc mes de 40 punts de diferencia del segon classificat, el podi per equip a quedat de la següent manera:

Ass. Esp. Diedre – 473 punts

U. A. Terrassa – 434 punts

U. E. Vic – 354 punts

CLASSIFICACIONS DE LA CURSA

Sols em queda destacar la competitivitat sana que varem tenir durant la cursa i el bon rotllo entre tots els equips, de ben segur que el 2011 serà mes complicat que aquest i el bon rotllo seguirà igual o mes... Felicitats a tots!!!

crònica de Marc Erra , president de Diedre-Peltz .

Jo per la meva part estic més que content amb l'11ª posició ; estic fora de forma , tot just porto 3 ó 4 setmanes entrenant fent volum , però les necesitats del club m'han fet competir . He sortit de menys a més , corrent la primera part , els primers 8km ràpid però controlant , i la resta , un cop arribats a les zones més tècniques anat al límit , apurant en totes les baixades ( m'he menjat més d'un arbust i/o esbarcer ) i esbufegant a les pujades , i he aconseguit anar remuntant posicions fins al final . Suposo que , com es diu vulgarment , he corregut "com un veterà"..................i es que un ja te una edad i porta moltes batalles a les seves cames .

Al final he arribat al límit de les rampes als isquios , he destroçat les bambes ( R.I.P.) , però satisfet , molt i molt satisfet , molt millor del que m'habia pogut imaginar a la sortida .

I el millor sens dubte les birres i les rialles un cop dutxats , tota la familia plegats en rotllana al terra de la Plaça Nova d'Argentona ..............

I qui m'ho habia de dir a mi , a principis d'any , un any que començava amb molt dubtes i sense objectius clars , que al novembre estaria disfrutant de tants bons records , victòries i podis , i com no de la Copa Catalana de Raids i el Campionat de Catalunya de Raids amb el Sambari Tuga-Diedre X-trem i del Campionat de Catalunya de Clubs(curses de muntanya) amb el Diedre-Peltz .

Hi han vegades que les coses surten bé sense voler-ho , casi per casualitat , i aquest any ha estat de ben segur un d'aquest casos ................

.....................però que segueixi la festa !!!!!!!!!!!!!!!!!!

salut i canya a tots !!!!!!!!!!!

Puig Carlit 2921m

2010-11-03T19:03:00.000Z

Aprofitant els darrers dies de tardor sense neu hem pujat al Carlit , un preciós cim del Capcir envoltat d'una infinitat de blaus llacs que conviden a més d'un bany ........... si no fos perque estem a -5ºc !!

El recorregut que proposem es senzill i alhora complet ; senzill per que està tot molt ben senyalitzat , potser una mica massa i tot , i per que no presenta cap dificultat d'importància , i complet per que ens permet gaudir del bosc pirinenc , d'una munió de llacs de considerable grandaria i d'un cim alpí en el seu tram final que ens obligarà a realitzar una petita grimpada per poder gaudir de les vistes que des de els seus 2921m es divisen .

Horari : 6'30h , a ritme molt tranquil . 7'30h si comptabilitzem les parades per menjar i gaudir del cim .
Desnivell : 1100m+ .

Aparcament de Les Bullosses .2000m.7'30h.(0h)
És octubre i està gairebé desert , però tant sols observant totes les places lliures d'aparcament que hi ha , un es fa una idea del batibull que pots ser aquesta zona a l'estació càlida .Aparquem en un replà devant del refugi del CAF .

Comencem a caminar tot just amb la primeríssima llum del dia , o millor seria dir amb la darrera llum de la Lluna . Creuem la presa de l'embasament direcció a l'Hotel i tot just al seu devant ens trobem els primers rètols que ens indicaran el camí a seguir . Seguirem les línees grogues pintades als arbres i/o roques que surten a l'esquerre de l'edifici .

El sender no te cap pèrdua i està molt marcat , massa i tot . En seguida comencem a trobar els primers estanys .

Estany Sec .Refugi de llauna. 2150m . 8'30h.( 1h )

1 hora de marxa i arribem al aixopluc de llauna de l'Estany Sec . El refugi queda a tocar del camí , entre dos llacs . Es molt senzill , metàlic verd amb terra de palla , però de ben segur que a refugiat a més d'un muntanyenc en un dia cru d'hivern .

Deixem l'Estany Sec a l'esquerre i remuntem un petit resalt herbòs . Aquí el camí es bifurca i hem d'agafar el de la dreta . No te gaire complicació , i segurament per l'esquerre també arribaríem donant més volta , però l'excès de pintades i les fites que cadasqú posa allà on li sembla millor , poden portar a confusió . Reseguim per cami ample i ben traçat , sempre per capdamunt d'una petita careneta que separa altres llacs . Ja visualitzem el nostre objectiu treient el cap per l'oest . Creuem un pont de fusta sobre la sortida d'aigues de l'estany i trobem un cartell que ens índica la separació dels camins de la "ruta dels 9 estanys", "ruta dels 12 estanys" i "puig carlit" .

Tartera . 2300m . 9'45h .(2'15h)

Arribem a un cartell que ens indica la bifurcació de "ruta 12 estanys" i "puig carlit". Bufa un fort vent , i aprofitant unes roques que ens fan de paravent parem a esmorçar , que hi ha gana . El lloc es idílic , emboltat de majestuosos cims enfarinats , a la vora de les tranquiles aigues de l'estany , i en absolut silenci . Encara no ens hem trobat a ningú . Quina pau i tranquilitat !!. Desde aquest punt ja intuim el camí , que s'enlaire per l'esquerre de la vall remuntant un tartera .

Esmorçem amb tranquilitat , no hi ha massa presa , fins i tot hem portat un termo amb cafetó calent ( quin privilegi!!) , i tot seguit tornem a caminar , ara ja per camí més costerut .

Aqui ja ha glaçat per la nit , i en algun tram del camí pel que regalima aigua ens trobem plaques de gel , però son fàcilment evitables .

Estany Superior . 2600m 10'45h .(2'30h)

Tenim el gegant al devant , enblanquinat per les primeres neus de la temporada , i per sorpresa en apareix l'estany superior . Es una visió extraordinària . Als que no vulguin pujar al cim , els hi recomano pujar fins a aquest llac , fora de la ruta dels estanys , per gaudir de la seva tranquilitat i localització , tot just als peus del Carlit .

El sender surt directament a la sortida d'aigues de l'estany , i la primera imatge es espectacular , amb els ulls al nivell del líquid cristalí .És una d'aquelles imatges de muntanya que et queden grabades per sempre més a la memòria .

Creuem la sortida d'aigües per l'esquerre i remuntem per sender fins el Coll de Colomer , un coll ample i planer , amb algun vivac de pedra preparat . Es un bon lloc per muntar un vivac , amb l'aigua relativament aprop .

Seguim per sender ben marcat , ajudant-nos en algun petit pas amb les mans fins que el camí realitza un petit ziga-zaga i ens deixa a l'aresta d'un petit esperó rocós .

Esperó rocós . 2700m. 11'30h . (3'15h).

A partir d'aqui comencen els trams de grimpada convinats amb trams de corriol marcat . El recorregut a seguir està traçat amb punts vermells a les roques , s'ha d'intentar no perdre-ho per no complicar-nos la vida en la grimpada . Es una grimpada fàcil ( I ) , que se'ns fa una mica més entretinguda per la presència de les primeres neus .

Flanquejem el cim per la seva base i a mida que ens apropem i guanyem alçada és fa més pendent , però sense cap problema remarcable .

Puig Carlit . 2921m.12'00.(3'45h).

Arribem al petit coll que separa les dues cotes d'aquest cim . Tot el tram de grimpada hem estat protegits del vent però al sortir al collet ens tornar a glaçar la cara . Aqui la neu es més compacta i glaçada , però no hi ha problema per superar els darrers 20m fins el cim Nord . I com no , al cim hi ha el seu corresponent vivac . Des d'aquesta privilegiada talaia les vistes son espectaculars , més si tenim en compte que el vent fred a netejat l'atmosfera i la vista arriba fins a l'infinit .

Estem el temps que l'aire fred ens deixa , baixem el collet i remuntem fins el cim Sud , més estret i petit que el seu germà .

Retorn . Estany de Les Bullosses . 2000m. 15'00h . (6'30h)

La tornada la realitzem pel mateix camí . A l'inici es fa més entretingut perla neu i la desgrimpada , sense ser perillossa però s'ha de vigilar . A més ara comencem a trobar gent que puja , i ens hem de deixar pasar . triguem 1h per desfer els primers 250m fins deixar enrere l'esperò i per tant la neu .

A partir d'aquí el cami ja no aporta cap problema , i el tram glaçat de primera hora del matí , per sota de l'estany superior ja ha desglaçat gairebé en la seva totalitat .

Tornem a voltar els estanys , desfent el camí de pujada fins que arribem al pont de fusta per creuar el torrent que neis de l'estany . En aquest punt i aprofitant que ara ja no bufa el vent que ens ha acompanyat tot el dia , fem una paradeta per fer un most ràpid gaudint de les vistes del gegant conquerit i de la calidessa del Sol alpí al nostre rostre .

A aquesta hora els estanys son una munió de famílies fent "picnic" , i ara tenim la gratificant sensació d'haber gaudit d'aquest paisatge en la solitut del matí , de sentir-nos privilegiats . No vull imaginar-me aquest lloc a l'estiu , ha de ser .............ufffffffff..........

Desfem el tram final fins el cotxe sense problemes , i mentre tornem a creuar la presa de l'embasament recordem aquest mateix lloc fa unes hores enrere , i tot el que hem fet disfrutat durant el dia . Donem el darrer cop d'ull i arribem al refugi , i per tant al cotxe amb la satisfacció de l'objectiu aconseguit .

Episodi 4 . Ultra Trail Rialp

2010-10-22T18:49:00.002+01:00

A vegades , hi ha situacions , o més ben dit , hi han cúmuls de circuntàncies , que et porten sense voler-ho a descubrir noves zones , noves curses , nous pobles , nova gent , ........... i retrobar vells o antics amics en els llocs més inesperats .

cartell promocional UTRialp 2011

Aquest podria bé ser el resum d'una gran prova , i certament això es el que hem va pasar per l'Ultra Trail de Rialp . Ja fa mesos , a principis del més de març , en una cursa i curiosament parlant amb l'organitzador d'una altre de diferent , ( es a dir , desprès de córrer a la Marató de la Vall del Congost i parlant amb el Robert Salon , organitzador de La Forestal , marató de muntanya de Sort i de molt bon record per a mí ) , hem comenta que a la vall de la Noguera Pallaresa hi ha una idea de muntar una cursa que uneixi els dos cims emblemàtics de la zona , el Montsant de Pallars i el Pic de l'Orri . Aqui queda el comentari i seguim parlant d'altres històries .........

Mesos més tard , a principis d'agost i treballant a la consulta , un pacient em comenta que li ha arribat un mail on li comenten que s'ha creat una nova cursa , un ultra , a Rialp , al Pallars . Curiosament , aquell mateix dia m'arriba un mail del Robert Salon donant-me a conèixer la cursa . Li dono un cop d'ull al web , i encara amb la decepció de Benás a la ment , decideixo prendre-hi part , ja que m'agrada el perfil i l'estil de cursa ( pujar i baixar als cims pel camí més llògic , sense buscar camins "palla" per omplir quilòmetres ) , és una distància en la qual cada cop em trobo més còmode , puc anar amb la familia , s'hi apunten amics , podré pujar , encara que sigui en cursa , a un cim pendent , el Montsant de Pallars , i a més es córre a una vall de la que guardo grans records , esportius i familiars .

RIALP , 17 - set - 2010 .

20'00h . Arribem al poble i plou , plou bastant . Ens instalem a l'apartament i poc desprès anem a buscar els pitralls al Casal . Sopem entre converses i rialles i acabo de preparar tot el material necesari per l'endemà escoltant el repic de l'aigua a la finestra de l'habitació . No puc fer més que esperar que pari de ploure , tot i que les previsions de l'organització , tots gent de la zona , no convida a res de bó .

RIALP , 18 - set - 2010

5'00h .- Sembla mentida , però no plou . Al Casal gent de renom : els vaskos Iker Karrera i Iker Uraitz , els catalans David Carrasco i Manel Amor , l'andorrà Pelegrina i algú més camuflat . Les 5'00h es la teòrica hora de sortida , però finalment s'enradereix 30' . 5'30h en punt , encara negre nit i sortim pels carrers del poble il.luminats tènuement per uns pocs fanals , fins que aquests s'acaben i continuem direcció Llessuí , entre corriols i pistes , encara sense saber del cert si la boira ens deixarà conquerir el Montsant .
De sortida ràpidament es forma un grup d'uns 10 corredors , amb tots el favorits al capdevant . Com portem un ritme tranquilet anem parlant amb en Manel Amor , fins que Iker Karrera decideix incrementar el ritme i marxar . En Manel es vol probar i decideix seguir-lo , perdent-se ràpidament en la foscor de la nit .
Jo prefereixo quedar-me amb el segon grup , que mica en mica va perdent efectius . Ens trobem en aquest grup Iker Urizar , David Carrasco , un company argentí i jo mateix . Jo segueixo a la meva , amb un ritme constant , i ara ja amb llum de dia visualitzem millor les distàncies amb els de devant , els de darrera , i com no amb el pic . Arribem al control de la pista del Triador i aqui ens diuen que tirem amunt , la boira sembla que ha donat una petita treba i l'organització decideix fer cim ; soc concient que aquest fet m'afavoreix força , i a més es un cim pendent , però quant comencem a pujar per la pala mullada i herbrada , amb les mans i els peus gairebé insensibles pel fred , un vent gèlit que et talla la pell de la cara ,quant comencem a guanyar desnivell de manera ràpida en més d'un moment penso "que hi faig aqui , ja ens haguessin pogut tirar per la pista ........" , i mentre el coco li dona voltes a aquest tema , les cames segueixen al seu rotllo , pas a pas , com aliènees a aquests pensaments , i quant "desperto" tot just arribant a la canal de pedra descomposta i miro enrere veig que , gairebé sense plantejar-m'ho , he anat obrint fortat amb els membres del grupet .
Montsent de Pallars !! Ah , quines ganes tenia de trepitjar el seu cim , i no per què això vulgui dir que s'acaba la pujada de moment i comença una llarga , llarguíssima baixada ( que no se que es pitjor ) , si no pel que significa ; un cim del que habia hagut de recular en alguna ocasió , que es resisitia , i sobretot el fet de ser el lloc on va patir un accident mortal la xicota d'un bon company dels anys de la Selecció . Petó al terra , a la Mare Natura , que és qui més en sap de tot .
No se quina temperatura fa aqui dalt ,a gairebé 2900m , però jo estic en màniga curta i tremolant , i encara agafo més fred en veure els controls tapats de dalt a baix , deixant entreveure tant sols uns ulls plorossos per l'aire gebrador . No paro ni un moment , començo a baixar amb certa alegria per fugir del vent i els fred del cim , ràpida però de manera segura , concient que la baixada serà llarga , molt llarga , i encara ens queda molt de desnivell positiu per completar .
Arribo al Coll de Mainera , sol com un musol , un ràpid cop d'ull a les vistes que des de aqui hi han dels estanys i del refugi Colomina , i segueixo baixant al mateix ritme , quant de sobte veig a la llunyania el Manel . Apreto una mica per agafar-lo , serà una bona companyia i l'enxampo tot just arribar a la pista de nou .
Els 2km de pista es fan llargs , piquen amunt suaument i no saps si córrer o caminar . Arribem al nou control i avituallament , mengem una mica de xocolata i cop d'ull al darrere per veure que hem obert distàncies .
A partir d'aquest moment la baixada es molt "guarra" , sempre per prat mullat , on has d'intentar mantindre l'equilibri per les relliscades i per els constants sots que ens trobem . Baixem xerrant , però amb molt de compte de no accelerar-nos ; és molt dreta i si carregues les cames ho pagues desprès .
La baixada es fa llarga i sembla que no arribem mai a l'avituallament de Carege . Tot just per arribar al control s'ha de remuntar pels carrers del poble , i mentre mengem i bebem abundantment arriba un grup de 4 atletes ; sortim del control sense preses ; sabem que ens han retallat molt minuts a la baixada , però també sabem que això vol dir que han baixat molt depresa , carregant els cuadriceps , i , ho estant realment molt i molt forts , o els hi pasarà factura més tard .
El Manel i jo continuem al nostre rotllo , xino-xano , sense atabalar-nos pel fet de tenir-los al darrere , i reseguim el bonic corriol que ens dur al poble abandonat de Sant Romà de Tavérnoles .
Ja veiem les runes , però sembla que no arribin mai . Entro en una petita crisi física i cada cop hem costa més seguir el ritme del Manel , per lo que li dic que marxi sol . Hem conec i ens aquest casos el millor per mi es anar sol , al meu ritme . Vull baixar a la carretera per creuar el pont sobre la Noguera Pallaresa , avituallar-me bé al control , i desprès ja veurem .

Control de Pont de Gulleri : Tot just arribo quant marxa en Manel . No tinc presa ; m'ho prenc amb calma i menjo i m'hidrato tot el que puc . La veritat es que tot i que la musculatura ja fa estona que m'avisa ( si no entrenes el que cal et pasa això !) , les meves sensacions no son dolentes , i per tant ara es quant més haig d'utilitzar el cervell , no deixar-me enganyar per la proximitat del Manel ni per la posibilitat de podi ( que més ben igual ) . Estic uns 5' parat a l'avituallament i quant surto encara no ha arribat el 4art classificat . Creuo la carretera i començo a pujar per la pista caminat , acabant-me l'entrepà de bull blanc ( realment una llesca de pà de pagès amb 5 ó 6 trossos de bull blanc) . A aquestes alçades de cursa , desprès de més de 6'30h de competició , i sense pensar en el que queda per endavant , desprès d'omplir l'estòmag amb "gels" , altres "porquerietes vàries " i beure Aquarius , la coca-cola de l'avituallament i aquest tros de pà amb embutit es com un "manjar", una preuada delícia , com qui troba un oasi enmig del desert ....... i tot i això , tot i saber que es el darrer avituallament realment sólid , no el puc acabar , el cos es nega a engullir més i haig d'escupir les darreres musegades abans de vomitar-les .

Paso el mal tràngol concentrant-me en el ritme , posant un peu devant de l'altre i sense pensar en el desnivell a superar , i gairebé sense donar-me conte sento uns crits amics , encara llunyans , que m'animen ...... "vinga Xevi ,ànims , força , amunt !!!!" .Aixeco el cap lo just per veure l'Abraham al capdamunt de la rampa, a tocar de les primeres cases ; hem trobo a Roní i aqui m'esperen els amics , i les meves nenes . Ostia tú !!! Vaig concentrat , inmers en els meus pensaments , però m'emociono al veure'ls allà , animant i cridant "xevi !! papa!! xevi !! papa !! " ; faig esforços perque no caigui cap llàgrima i no puc més que fer el Cor fort per no parar i deixar-ho córrer . Apunt estic de fer-ho quant els crits d'ànim de la Marta i la Montse m'empenyen sense voler-ho , i es quant hem dic a mi mateix " això ho has d'acabar per tots ells , sigui com sigui , però ho has d'acabar amb un somrriure a la cara !" .
Petons a les nenes i amunt !!!

La visió de la familia m'ha donat moral i forces renovades , com si d'una injecció d'algun d'aquest productes prohibits és tractès , començo a pujar sense treba , motivat però amb seny ( si és que he queda algo d'això últim ) . No intento córrer , hem limito a caminar ràpid , regulant les pulsacions , controlant el temps , bebent seguidament , menjant un gel i alguna gominola cada hora , disfrutant i gaudint del paisatge , del frondòs bosc pel que ens fan pasar , .......... i així , sense voler , arribo a l'anomenada "corba 180" , on hi ha el control i l'avituallament ; una mica de Coca-cola , un plàtan , i cap amunt . Ara toca 2km d'asfalt fins a l'Hotel Port-Ainé . Intento córrer , lent , però la pendent hem permet trotar sense pausa ( .......i sense gaire alegria..... ) . El tram d'asfalt es curt i pasa ràpid . Supero un marge i treu el cap la teulada de l'hotel , i a mida que es va apropant veig el control . De nou un altre plàtan , una mica més de beguda xisposa i ràpid amunt . La noia , maca i amable , tot s'ha de dir , m'indica per on segueixen les cintes , mentre l'interrogo sobre el temps de devant i darrera ; en Manel ha passat ja fa 25' ben bons ( uff, el descarto ) i en David encara no ha passat pel control de la corba 180 , o sigui que com a mínim li porto els 15' que es triga de mitjana en fer el tram d'asfalt . Bé penso , ja gairebé estic al Pic de l'Orri , apreto una mica i començo a baixar fort , que baixant es difícil que m'agafi ...........i quant desperto dels meus pensaments ja estic al capdamunt de les pistes , divisant l'antena de telecomunicacions que hi ha al cim , respirant tranquil per que ja s'ha acabat la pujada i la musculatura m'ha aguantat ( que no les tenia totes 2000m més avall , al Pont de Gulleri ) , gaudint d'un trote suau per la pista forestal i del plujim que cau , un xirimiri que fins i tot s'agraeix . Llàstima de la boira que no ens deixa veure res a més de 20m del nas .

Sello al control , guardo la gorra a la motxilla per que en aquesta vessant bufa un vent bastant empipador i hem poso en marxa , agafant velocitat poc a poc per habituar les cames al descens . Faig els meus càlculs , i en menys d'1 hora hauria d'estar a Rialp , o sigui que som-hi !!!

El primer tram s'ha de fer amb precaució , m'ho han avisat al control , ja que entre el vent i la boira , algunes de les cintes poden no veure's i un cop perdut , el tram de prat es tot igual i costa recuperar la posició . Baixo ràpid però amb cautela , controlant de no fer-me mal a un turmell i no enxegar-ho tot a "norris" . S'acaba el prat , comença el bosc i en els arbres les cintes son molt més fàcils de seguir , alhora que ens fan de paravent natural per frenar la força de l'aire . Es un tram molt tècnic , obert a cop de destral fa poc i per tant ple de troncs i branques al terra que et poden jugar una mala pasada , però a mi ja hem va bé , és el terreny que més m'agrada , el que se'm dona millor i a on més disfruto ; baixar per terreny mullit i boscòs , un autèntic slàlom d'arbres i matolls , i a més les cames responen perfectament ; hem fa mal tot , crec que fins i tot les celles , però a desaparegut qualsevol problema muscular . A vegades penso que es cert , que realment estem una mica tarats , que cuanta més canya millor respon el cos ............. i entre divagacions mentals sento un crit amic i conegut , al control de la "corba 180" , i no es que sigui el noi del control que ha agafat confiança i ja ens coneix a tots pel nom ( o si ? ) , son l'Abraham , la Marta i la Montse i les meves nenes !!!. Quina currada , porten tot el dia de bòlit darrere meu i han pujat fins a qui dalt !! Tots parlen alhora , es barrejen els crits d'ànim de les noies amb els parcials que hem canta l'Abraham , i tot això amanit amb el control que intenta guiar-me en aquest tram a base de crits . Quina olla de grills !! i jo que ja ni hi sento , no puc parar , vull aprofitar l'inèrcia i si m'aturo igual desprès ja no arrenco , i com porto aigua al bidó i hem queda algun gel , doncs "palante!" ; soc incapàs d'absorbir tanta informació ; al final hem concentro escoltant el control , i el 1'5km de pista seguent intento desxifrar la resta ; total ,el control diu que he de fer 1'5km de pista plana i desprès agafar un corriol a la dreta en forta baixada , senyalitzat ; l'Abraham que al darrere li porto més de 30' al quart , o sigui que tranquil , i que al Manel li estic retallant distàncies i tant sols hem porta 10' . I la meva Montse , inocent , que pregunta que "com estàs ?" . " Collons , com estàs ......... com vols que estigui a aquestes alçades ? cardat , molt cardat !!"

El terreny està moll i cada cop es més tècnic , troncs , branques , matolls , herbes i fins i tot algun bolet intenten fer-me caure ...........i algun cop ho aconsegueixen . La barreja del terreny amb la fatiga acumulada fa que en algun punt rellisqui i perdi l'equlibri , però sense més conseqüències . Van pasant els quilòmetres , miro l'altímetre de tant en tant i veig com va baixant , quant de cop noto gotes d'aigua al clatell . Sense previ avis comença a ploure intensament , sense donar temps a habituar-se a la pluja hem comença a regalimar l'aigua pel front , i sabent que tinc marge amb el quart penso en aturar-me quant en un revolt del camí veig Rialp . Quina visió !! Ara ja no m'aturo , penso , es més , ara fins i tot disfrutaré i gaudiré com mai de la pluja , ara ja fins a l'arribada controlant les llosses de pedra lliscant per no prendre mal , i ja m'abrigaré al poble . Però amb el que no hi contava es amb que l'aigua que regalimava pel front , aquell aigua que m'acompanyava amigablement ( creia jo ) en els darrers quilòmetres , disfrutant de la feina ben feta i gaudint del patiment , era un aigua traïdora , que empenyia les sals seques de la suor de la pell cap els ulls , sense remei , sense poder evitar-ho . Les meves mans semblaven els netejaparabrises de qualsevol cotxe , quant en mig d'una forta tempesta els tens a la màxima velocitat i no hi veus .............. doncs aquesta era la meva sensació en aquest moment ; i tot per no parar-me un moment i posar-me la gorra , una cosa tant sencilla com posar-me la gorra........ !!

Per sort aviat s'acaba la zona de baixada i arribo al riu , i no a un riu qualsevol , a la Noguera Pallaresa !! Però si te més de 20m d'ample en aquesta zona !! I com creuem ara !! Aquesta "espantá" inicial es deu al fet que ja no m'arriba gaire bé la sang al cervell , i si per mi fos , m'hi tirava de cap per creuar-ho allà mateix , total ja vaig moll fins a la mèdula ...... però per sort per la meva integritat física ( jo petit i poca cosa i el riu amb una mala llet inusual a aquestes alçades d'any , tinc les de predre ) el camí va paral.lel a la direcció de l'aigua durant uns 2km que es fan eterns , amb les cames que es queixen a cada petit resalt del camí dient que no més , que ja està bé del càstig , quant de sobte , darrera d'un d'aquest resalts apareixen unes escales de fusta ( ull !! la fusta mullada rellisca , i molt !! ) que acaben en un pont , i per fi a l'altre riba de la Noguera , les primeres cases de Rialp !! Entro al nucli urbà , uns carrers que ara estan solitaris i tristos , son les 15'00h , hora de dinar i plovent amb insistència , però que a mi m'omplen enórmement : tant sols jo el que m'ha costat arribar fins aquí , i no tant sols pel dia d'avui , sino per tot el que hi ha al darrere ........ bé , només o se jo , i la Montse , el sacrifici de la qual es molt més gran que el meu , mai li podré estar del tot agraït per la seva paciència , seny i bon fer .

Poca gent a l'arribada però hi son els més importants , els amics i com no les meves "nenes" ; ja ni a prou , no en necesito més per ser feliç en aquest moment .

Pocs minuts desprès continua plovent i marxem plegats a dutxar-nos a l'apartament ; el pitjor de tot es pujar fins el tercer pis , ara si que les cames i les forces han dit NO definitivament i es tota una odissea pujar esgraó a esgraó ............ i desprès la dutxa reparadora ...........i tot seguit , ja vora les 16'00h alguna cosa sólida que intenta obrir-se pas en uns intestins que encara es neguen a ingerir res que no sigui líquid ; doncs haurem de fer-li cas , ja soparem en condicions i ara ens limitarem a beure molt , i a brindar per tot plegat amb una bona cerveseta fresqueta mentre repaso un i altre cop la cursa , les sensacions , les alegries !!!..............mentre a fora continua arribant gent ................... i continua plovent .................

Almenys l'entrega de trofeus de diumenge es fa amb un bon Sol , que sempre es d'agraïr .

Un bon final de temporada , que començava com una gran incògnita i que ha acabat convertint-se en un bon any , amb bones sensacions , grans curses , o no , grans moments i altres de no tant bons , grans amics , moltes hores compartides en entrenaments , en viatges , nous amics i retrobaments amb alguns de vells .............. que més puc demanar !!!!!

salut i canya !!!!

Esos locos que corren........

2010-10-21T12:51:00.003+01:00

Fa molt temps va arribar a les meves mans aquest escrit , i avui , mentre cumplia amb la meva rutina matinal diaria m'ha vingut al cap . Hi he pensat precisament desprès de trobar-me amb un pagès llaurant una antiga vinya , a trenc d'alba , amb la primeríssima llum del dia , i jo encara amb el frontal encès al meu cap , un pagès que a deixat de treballar per mirar-me , amb ulls d'extranyessa , com pensant " que nasos hi fa aquest aqui , déu estar ben boig !" . L'he saludat i amablement la retornat , i jo he continuat amb la meva rutina , amb el meu somriure mentre ell hem seguia amb la vista fins on a pogut i encara pensant "déu estar ben boig !"

He buscat i remenat mails fins poder trobar-lo . Val la pena , i de ben segur que més d'un es sentirà identificat . Personalment crec que es una gran crítica a la societat actual , tant ocupada i materialista en el seu conjunt ; el que més greu hem sap és no haber-ho escrit jo , no arribo a aquest nivell d'agudessa .........
Espero que ho disfruteu !

http://www.youtube.com/watch?v=B8vDzHm4t44&feature=player_embedde

ESOS LOCOS QUE CORREN

Yo los conozco.
Los he visto muchas veces.
Son raros.
Algunos salen temprano a la mañana y se empeñan en ganarle al sol.
Otros se insolan al mediodía, se cansan a la tarde o intentan que no los atropelle un camión por la noche.
Están locos.
En verano corren, trotan, transpiran, se deshidratan y finalmente se cansan… sólo para disfrutar del descanso.
En invierno se tapan, se abrigan, se quejan, se enfrían, se resfrían y dejan que la lluvia les moje la cara.
Yo los he visto.
Pasan rápido por la rambla, despacio entre los árboles, serpentean caminos de tierra, trepan cuestas empedradas, trotan en la banquina de una carretera perdida, esquivan olas en la playa, cruzan puentes de madera, pisan hojas secas, suben cerros, saltan charcos, atraviesan parques, se molestan con los autos que no frenan, disparan de un perro y corren, corren y corren.
Escuchan música que acompaña el ritmo de sus piernas, escuchan a los horneros y a las gaviotas, escuchan sus latidos y su propia respiración, miran hacia delante, miran sus pies, huelen el viento que pasó por los eucaliptos, la brisa que salió de los naranjos, respiran el aire que llega de los pinos y entreparan cuando pasan frente a los jazmines.
Yo los he visto.
No están bien de la cabeza.
Usan championes con aire y zapatillas de marca, corren descalzos o gastan calzados. Traspiran camisetas, calzan gorras y miden una y otra vez su propio tiempo.
Están tratando de ganarle a alguien.
Trotan con el cuerpo flojo, pasan a la del perro blanco, pican después de la columna, buscan una canilla para refrescarse… y siguen.
Se inscriben en todas las carreras… pero no ganan ninguna.
Empiezan a correrla en la noche anterior, sueñan que trotan y a la mañana se levantan como niños en Día de Reyes.
Han preparado la ropa que descansa sobre una silla, como lo hacían en su infancia en víspera de vacaciones.
El día antes de la carrera comen pastas y no toman alcohol, pero se premian con descaro y con asado apenas termina la competencia.
Nunca pude calcularles la edad pero seguramente tienen entre 15 y 85 años.
Son hombres y mujeres.
No están bien.
Se anotan en carreras de ocho o diez kilómetros y antes de empezar saben que no podrán ganar aunque falten todos los demás.
Estrenan ansiedad en cada salida y unos minutos antes de la largada necesitan ir al baño.
Ajustan su cronómetro y tratan de ubicar a los cuatro o cinco a los que hay que ganarles.
Son sus referencias de carrera: “Cinco que corren parecido a mí”.
Ganarle a uno solo de ellos será suficiente para dormir a la noche con una sonrisa.
Disfrutan cuando pasan a otro corredor… pero lo alientan, le dicen que falta poco y le piden que no afloje.
Preguntan por el puesto de hidratación y se enojan porque no aparece.
Están locos, ellos saben que en sus casas tienen el agua que quieran, sin esperar que se la entregue un niño que levanta un vaso cuando pasan.
Se quejan del sol que los mata o de la lluvia que no los deja ver.
Están mal, ellos saben que allí cerca está la sombra de un sauce o el resguardo de un alero.
No las preparan… pero tienen todas las excusas para el momento en que llegan a la meta.
No las preparan…son parte de ellos.
El viento en contra, no corría una gota de aire, el calzado nuevo, el circuito mal medido, los que largan caminando adelante y no te dejan pasar, el cumpleaños que fuimos anoche, la llaga en el pie derecho de la costura de la media nueva, la rodilla que me volvió a traicionar, arranqué demasiado rápido, no dieron agua, al llegar iba a picar pero no quise.
Disfrutan al largar, disfrutan al correr y cuando llegan disfrutan de levantar los brazos porque dicen que lo han conseguido.
¡Qué ganaron una vez más!
No se dieron cuenta de que apenas si perdieron con un centenar o un millar de personas… pero insisten con que volvieron a ganar.
Son raros.
Se inventan una meta en cada carrera.
Se ganan a sí mismos, a los que insisten en mirarlos desde la vereda, a los que los miran por televisión y a los que ni siquiera saben que hay locos que corren.
Les tiemblan las manos cuando se pinchan la ropa al colocarse el número, simplemente por que no están bien.
Los he visto pasar.
Les duelen las piernas, se acalambran, les cuesta respirar, tienen puntadas en el costado… pero siguen.
A medida que avanzan en la carrera los músculos sufren más y más, la cara se les desfigura, la transpiración corre por sus caras, las puntadas empiezan a repetirse y dos kilómetros antes de la llegada comienzan a preguntarse que están haciendo allí.
¿Por qué no ser uno de los cuerdos que aplauden desde la vereda?
Están locos.
Yo los conozco bien.
Cuando llegan se abrazan de su mujer o de su esposo que disimulan a puro amor la transpiración en su cara y en su cuerpo.
Los esperan sus hijos y hasta algún nieto o algún abuelo les pega un grito solidario cuando atraviesan la meta.
Llevan un cartel en la frente que apaga y prende que dice “Llegué -Tarea Cumplida”.
Apenas llegan toman agua y se mojan la cabeza, se tiran en el pasto a reponerse pero se paran enseguida porque lo saludan los que llegaron antes.
Se vuelven a tirar y otra vez se paran porque van a saludar a los que llegan después que ellos.
Intentan tirar una pared con las dos manos, suben su pierna desde el tobillo, abrazan a otro loco que llega más transpirado que ellos.
Los he visto muchas veces.
Están mal de la cabeza.
Miran con cariño y sin lástima al que llega diez minutos después, respetan al último y al penúltimo porque dicen que son respetados por el primero y por el segundo.
Disfrutan de los aplausos aunque vengan cerrando la marcha ganándole solamente a la ambulancia o al tipo de la moto.
Se agrupan por equipos y viajan 200 kilómetros para correr 10.
Compran todas las fotos que les sacan y no advierten que son iguales a las de la carrera anterior.
Cuelgan sus medallas en lugares de la casa en que la visita pueda verlas y tengan que preguntar.
Están mal.
-Esta es del mes pasado- dicen tratando de usar su tono más humilde.
-Esta es la primera que gané- dicen omitiendo informar que esa se la entregaban a todos, incluyendo al que llegaba último y al inspector de tránsito.
Dos días después de la carrera ya están tempranito saltando charcos, subiendo cordones, braceando rítmicamente, saludando ciclistas, golpeando las palmas de las manos de los colegas que se cruzan.
Dicen que pocas personas por estos tiempos son capaces de estar solos -consigo mismo- una hora por día.
Dicen que los pescadores, los nadadores y algunos más.
Dicen que la gente no se banca tanto silencio.
Dicen que ellos lo disfrutan.
Dicen que proyectan y hacen balances, que se arrepienten y se congratulan, se cuestionan, preparan sus días mientras corren y conversan sin miedos con ellos mismos.
Dicen que el resto busca excusas para estar siempre acompañado.
Están mal de la cabeza.
Yo los he visto.
Algunos solo caminan… pero un día… cuando nadie los mira, se animan y trotan un poquito.
En unos meses empezarán a transformarse y quedarán tan locos como ellos.
Estiran, se miran, giran, respiran, suspiran y se tiran.
Pican, frenan y vuelven a picar.
Me parece que quieren ganarle a la muerte.
Ellos dicen que quieren ganarle a la vida.
Están completamente locos.
Marciano Durán
Marzo 2008

(http://www.marcianoduran.com.uy/)

Episodi 3 . Ultra Trail Aneto

2010-09-22T17:59:00.004+01:00

31 de juliol 2010 ; Benas ( Osca ) ; 96km ; 6000m+ ( 12000m acumulats ) ; 217 inscrits ; sortida 8'00h . Aquestes son les dades del Ultra Trail Aneto , més que un repte per afrontar , un objectiu personal .

Divendres 30 . Sortim desprès de dinar a casa direcció Benas , on arribem sobre les 18'30h . Al poble ja es respira ambient de cursa important . Ens estem al Camping Aneto , a 3km del poble i per on pasa la cursa , tant a l'inici com al final . Aqui ens trobem amb l'Abraham , la Montse i la Marta que ja hi estan instalats de far un parell de dies ; quina sort la seva d'estar ja de vacances !!

Dissabte 31 . Comença el ritual de rigor ; 5'45h sona el despertador , un café i algo més per omplir una mica l'estòmag , darrera revisió del material i pujo al cotxe per baixar a Benas . Son les 7'00h i aqui hem trobo amb el Jaume i la Uxue ; els tres plegats formarem equip mitxe , i a part de les classificacions individuals , l'objectiu es intentar entrar entre el 3 primers equips .
Falta poc per les 8'00h i pasem el control de material , ens pesen la motxilla ( 3'900kg !!! ) i entrem al parc tancat . Aquest es un moment ple de contrastos : nervis per saber el que ens queda , per saber com respondrà el cos , ilusió per fer un paper digne ( o sigui acabar ) , disteses xerrades amb vells amics retrobats ...................... i PUM !! esclata el coet i ara ja no hi ha marxa enrere .

Els primers 500m son pels carrers de Benas , per tot seguit agafar la pista , que en suau i sostinguda pujada ens porta al Pla de Senarta en poc més de 5km . Aquesta primera pressa de contacte hem serveix per constatar el que hem temia ; males sensacions abans de la sortida es tradueixen en molt pitjors durant els primers kilòmetres ; intento seguir el ritme del cap de cursa a certa distància i m'és imposible sense disparar-me les pulsacions ......... i es que "es lo que hay " , unes dues darreres setmanes molt dures a la feina pasan factura , i no se li pot demanar més al cos .
En aquest moment em passa pel cap inclús el fet d'abandonar , penso "si porto 30' i estic patint , que em passarà durant els 90km restants ?" , però el petit diable que porto sempre enganxat a l'orella respon ràpidament ..." que dius boig!! , aquí has vingut a participar i acabar , o sigui res d'abandonar !!" . I amb aquesta empanada mental supero els 12km de pista i 700m+ que em deixen al Puente Coronas , a 1900m d'alçada , i on em junto amb el Victor , el Jaume , el Jordi i l'Uxue . Plegats anem fent via , superem el Collado Vallhibierna i baixem fins a la presa de l'embassament de Llauset . Ara , desprès de remuntar un petit coll i borejar un parell de petits estanys realitzem una llarga , llarguíssima baixada fins a creuar la carretera de Pont de Suert a Vielha a l'alçada de l'embassament de Senet i remuntar per una aburrida pìsta fins al control de pas de Conangles .

Fa calor , molta calor , i poc a poc deixem enrere el Refugi de Conangles direcció el Refugi de l'Hospital de Vielha i encarar la forta pujada al Port de Vielha , a 2400m . Poc desprès de sortir de Conangles ens trobem amb una "visió" ; algun ramader de la zona ha aprofitat un torrent que creua la pista per fer una petita captació i col.locar una mànega per refrescar el bestiar ; i com a bons animalons que som , ens va faltar temps per treure'ns la motxilla i posar-nos sota el fresc raig d'aigua , tal manera com si d'una dutxa freda es tractès . Quin plaer ! quina frescor ! quina sensació més agradable sentir com regalima l'aigua pel clatell !! ........ però hem de despertar d'aquest somni i tornar a la crua realitat , als 800m+ que hem de superar fins el Port de Vielha , a la sofocant calor i al cansament que es comença a notar a les cames .
Em marco el meu ritmillo , deixant que marxi el Jaume amb l'Uxue , alhora que ens quedem sols el Jordi i jo . Quins pebrots que el nano , impertubable , aliè a la resta del Món i els ritmes dels demés , éll va a la seva , xino-xano , sempre està allà , sense despenjar-se .
Plegats coronem el Port de Vielha , i per desgràcia sense temps per gaudir-ho , comencem a baixar entre tarteres soltes que ens castiguen els turmells . Allí ens trobem a l'Adolfo ( Aguiló ) , remullant-se en qualsevol rajolí d'aigua que troba , i no puc estar-me de cridar-lo : ADOLFO !!!! Crec que el crit a resonat per tota la vall , i éll , com sempre , es gira amb un somrriure d'orella a orella a la cara ; sembla mentida aquest home , vagi bé o com en aquest moment estigui fos , plogui o faci calor , sempre , i dic SEMPRE amb majúscules , té un bon somrriure a la cara . Tots plegats hauríem d'aprendre del noi d'Alcanar .
Seguim baixant , poc a poc però sense treba , buscant amb la mirada el fons de la vall , intentant intuïr l'anelada Vielha . Mentrestant compartim tots tres una inconnexa xerrada , on Aguiló deixa caure que abandona a Vielha , mentre intento covènce'l per que no ho faci , i així anar plegats la resta de cursa , i tot i que no em contesta , el conec massa bé ( moltes hores compartint habitació d'hotel durant els viatges de la Selecció ) i se que no fa broma , que si diu que plega , plega ! .
16'00h , han passat 8 hores desde el tret de sortida i per fi baixem per una pista on el darrer tram està encimentat , comencem a veure cases i de sobte ens trobem al mig del poble , al pavelló de Vielha .
Per mi , que ja fa molta estona ( bé , moltes hores ) que he decidit gaudir de la cursa i oblidar-em de la competició com a tal ,això es una injecció de moral , sabedor que m'espera un "tupper" ple de deliciosos "tortelinis de la mamma " freds i un parell de llaunes de Coca-cola ( gentilesa un cop més d'en Jordi , que ha portat € ) .

Menjo depresa , parlo amb el Jordi i marxo ràpid sabent que el Jaume està a prop . Un més dels grans errors comesos a la proba . Surto de Vielha amb el subidón de la pasta i la Coca-cola ( deu ser veritat això de la "chispa de la vida "? ) i penso " xaval , ja estàs a la meitat de cursa i ara es quan pots apretar ....." . Quin error , però quin error més gran !! Marxo de Vielha amb tal "speed" que em marco un ritme infernal , propi d'una cursa de 20km . En poca estona supero al Jaume i la Uxue , agafo al Victor i gairebé sense saber com em coloco 6è !!! Per desgràcia això encara em dona més moral i segueixo al mateix ritme( si , si , he dit per desgràcia ) , passant per el següent control gairebé sense parar per encarar la llarga baixada fins a l'Artiga de Lin , al peu de la darrera pujada important del trajecte , el Port de la Picada , de més 1400m+ . Arribem a la carretera que ens ha de pujar fins a l'Artiga en 4km i segueixo amb el Victor i el Dani Cazalla ( un ex-ciclista ) i em dono compte que em costa seguir el seu ritme , pel que decideixo afluixar i pujar xino-xano fins el control de l'Artiga de Lin , però ja es massa tard , ja ha arribat el "Sr. Mazo" i l'ha encertada de ple ; porto una pàjara de tal calibre que em sento en un banc davant del refugi , em prenc una Coca-cola i medito "que collons hi faig aqui en aquest estat ............" ,i més quan el Dani se'm apropa i hem diu que plega , que està cansat i li fa mal el turmell .
Segueixo endinsat en mí mateix , intentant aclarir-me entre el "bé" i el "mal" , decidint si segueixo fins el final o ho deixo córrer ........ i en aquest moment arriben el Jaume i l'Uxue , que poc a poc han anat recuperant forces i posicions i es paren un moment , marquen al control de pas i xerrem una estona ; els hi dic que estic molt tocat ( desprès , més tard , a l'arribada comentem el meu estat , blanc i descomposat per l'esforç ) , però tot i veure'm abatut el Jaume m'anima a seguir amb ells ; la Uxue no vol parar , sabedora que té la primera fémina molt aprop , i el Jaume hem mira amb una barreja d'expresions , ja que no pot estar amb els dos alhora . Comencen a allunyar-se i hem dic "senyor , no has arribat fins aqui per retirar-te ; no has fet tota la preparació per enxegar-ho tot a rodar pel teu mal cap , no senyor , a acotes el cap , mires els teus peus i endavant !!" . I així ho faig , m'aixeco del banc d'un bot i li faig un crit al Jaume ......" un moment , espereu-em que vaig amb vos !".......... així els tres anem remuntant el Port de la Picada , ells xarran i jo mirant al terra sense mirar enlaire , com qui espera que d'un moment a un altre s'acabi el patiment , s'acabi la pujada i comencem a rodar en baixada alegrement ........però que ilús que soc , si porto altímetre i per tant se en cada moment on estic ! .
Inmers en els meus pensament anem superant metres , ja tan sols ens queden 400m+ i ara ja si que no , veig com irremediablement s'allunyen més els meus companys i no puc seguir el seu ritme , inclús arriba a pasar per la meva ment un pensament de girar cua , de tornar enrere al control de l'Artiga de Lin , però que ràpidament s'esbaeix del cervell , deixant-lo en blanc : aquesta és la sort dels que no tenim gaire matèria gris al cervell , que ens és molt fàcil de buidar-lo de mals pensaments i no rumiar en res , sols deixar que passin els minuts , els quilòmetres , els metres , i que per alguna raó que encara no he arribat a comprendre continui pujant , poc a poc , fins La Picada , a 2400m .
De lluny veig el control montat , amb les seves tendes de vistosos colors per anar fent torns durant la nit i les siluetes humanes retallades a l'infinit cel blau ; un petit descans abans de la darrera rampa .........i ja hi som !!Paso l'sportident per la base i li comento a la noia del control que li digui al noi que bé darrera ( el Jordi ) que l'espero , que vaig baixant xino-xano fins que m'agafi i així poder fer plegats els darrers quilòmetres . M'ha costat molt , però s'ho val ; ja no tant sols pel fet que ara ja si que no hi ha marxa enrere , que els darrers 20km que queden fins a Benas s'han de fer "per pebrots", si no també per la privilegiada visió de la cara nord de l'Aneto , el Maldito , la Maladeta i molts altres , amb les seves glaceres , les seves arestes ......... fins i tot , mentre espero l'arribada d'en Massana recreo la vista buscant el refugi i la linea de la ruta normal que puja fins el més alt del Pirineu .
En aquestes arriba el Jordi , encara amb llum diurna , i aconseguim baixar sense frontal pràcticament fins Llanos del Hospital , on aprofitant una paradeta per reomplir aigua encenem els frontals .
Balisem al Vado i remuntem plegats els 200m+ de la darrera pujadeta que ens queda , tota per corriol , que ens deixarà desprès d'una curta baixada per pedriscall als Baños de Benas , el balneari de la vall .
La veritat es que en aquest punt , desde l'Hospital de Benas , hem trobo molt millor , he recuperat les sensacions perdudes durant tot el dia i especialment a la pujada de La Picada i podria anar un pel més ràpid , però ara es el jordi qui va una mica tocat ( una mica , que aquest nano es un tragamilles incansable ) i tot i que hem vol fer fora , vol que marxi endavant sol i m'intenta convèncer de totes les maneres posibles , em quedo amb ell ; penso que ja no em vindrà de fer 20' més o menys , i si podem passar aquesta darrera hora nocturna plegats doncs millor , serà menys pesat per tots dos , ja que anem tota l'estona parlant i explicant-nos batalletes , i es que ja tenim una edad !!! I a més , desprès del suport que m'ha donat quan jo anava tocat i haber-me convidat a un parell de llaunes de "la chispa de la vida" a Vielha , ara no el puc deixar sol enmig de la nit , enmig del no res ......... no senyor , ara es tracta ja d'una questió d'amor propi i companyerisme .

La veritat es que tampoc anem lents , portem un ritmet que ens permet inclús adelantar a gent de la cursa de 69km , i això encara fa que , tot i que la pista sigui monòtona i aburridota , passi el temps més depresa i sense gairebé adonar-nos veiem al fons el reflexe d'una fanals , que de mica en mica es van apropant fins iluminar-nos l'anelat cartell a l'entrada del poble : "Benasque" . Crec que mai habia tingut tantes ganes de veure el nom d'un poble escrit en un rètol !!
Ara es quan et passa per la ment tot el recorregut , tot el dia que has deixat enrere , tots els mals pensaments , i es quan t'en alegres de no haber abaixat la guardia quan el cos deia prou , d'haber continuat tot i el malestar ........ara es el moment de GAUDIR-HO !!( en majúscules i exclamació , si senyor ).
Darrers metres pels carrers de Benas , encara ben farcits de gent tot i ser mitjanit pasada , i els companys Jaume i Uxue esperant-nos a escasos 100m de l'arribada , un molt bonic gest per la seva part , ja que fes una hora que habien arribat , ja s'habien dutxat , i desprès de la pallisa ( ells si que han anat al límit ) el que et bé més de gust un una mica de sopar i anar a dormir . Gràcies amics !!
I com no , la familia , les meves nenes , la Montse i la Jana ( pobreta ben dormida que està ), i els bons amics , l'Abraham , la Montse i la petita cada menys petita Marta ; moltes gràcies !!i entre la gent apareix un xicot coix , un mica desmanegat , el Dani Cazalla , que tot hi haber-ho deixat per culpa del turmell a l'Artiga de Lin , ha volgut venir fins a l'arribada a esperar-me i hem felicita ; si senyor !!
I evidentment , gràcies , mil gràcies al Jordi per la seva companyia i la seva ajuda en els pitjors moments !!

Al final no ha estat tant malament ,desprès de 16h26', el que habia començat molt i molt malament ha acabat bé , amb satisfacció i alegria compartida amb amics i familia . Hem acabat 10ens , el Jaume el 7è general i 2on en la categoria i Uxue en una magnífica 2ona posició en fémines i 8ena general , i a hem fet 2ons per equips !!
Es cert que de ben segur no ha estat el meu millor dia , però com deia aquell ( ara no se qui realment ) "l'important es participar !" . Hi hauran més dies i més curses on fer-ho millor , però l'important es pasar-s'ho bé , gaudir de tot el que es fà i en aquest moments , quant les coses no surten del tot bé , disfrutar recordant tot allò que has fet per preparar-te , les rutes , les rialles , les companyies , .........encara ens queden unes poques forces per riure , per que estem feliços a pesar de tot i de ben segur que arribaran dies millors , ja m'encarregaré jo que així sigui ..........!!!

Episodi 2 . Marató Canfranc-Canfranc Vuelta a las Estaciones

2010-08-30T12:33:00.000+01:00

Som a meitat de maig i ja tinc coll avall la preparació per la Pyrenayca , un ultra al pais veí on anirem convidats per Lurbel , quant hem truca en Teixi per donar-me una noticia que desanima molt ; " xevi , s'ha suspés l'ultra per falta de permisos . Fins l'any vinent res de res ." No m'ho puc creure ; aquestes coses no es preparen en dos dies , no poden tirar per terra l'ilusió de tots el prticipants ........ realment es indignant . Segueixo al telèfon i " buscarem un altre repte per Lurbel , a veure que trobem ............"

I en aquestes , pocs dies més tard hem retrobo amb una web que ja habia mirat anys enrere , però que per dates mai m'habia estat posible intentar . Hem trobo amb la :

Maratón de Canfranc - Vuelta a las estaciones . http://www.canfranc.es/

Molt s'ha parlat sobre aquesta proba , que es , segons molts ,la marató més dura d'Europa ; i es que el perfil i l'altimetria espanta : 42km - 4500m+ !! Parlen d'una climatologia extrema , d'anys de molta calor i Sol i d'altres de molt fred i neu ; parlen d'un recorregut dificil d'oblidar , d'un plaer pels sentits , parlen , parlen , parlen ............... I com el menda es un curiós i xafarder , doncs decideixo apuntar-m'hi i valorar en primera persona sin son certs aquests mites . I evidentment agraïr l'ajuda de Lurbel , que m'han proporcionat material i l'inscripció . Espero haber estat a l'alçada .

Divendres 11 de juny . Son les dues de la tarda i ja ho tenim tot enllestit , a correcuita com sempre , però ja estem tots tres apunt ; jo mateix i les meves "nenes" . Acabem de carregar els trastos al cotxe i agafem els "tupper's" amb el dinar . Hem decidit preparar unes amanides de pasta i parar-nos en alguna àrea de servei de l'autopista per fer menys pessat el viatge ( son 4 hores ) , sobretot a la Jana .

La meteo ja no pintava gairebé , i durant tot el viatge ens ha estat plovent , més o menys , però plovent . Arribem a Jaca , al Camping Ain , i per sort la pluja ens ha donat una treva per descarregar els trastos ; aquí pasarem la nit i el cap de setmana , ja que correm dissabte . Està molt bé això de córrer en dissabte ; si bé es cert que has de marxar divendres , desprès d'una cursa tant dura com es preveu aquesta , tenir la tarda per descansar i el diumenge per dormir i recuperar forces amb un bon esmorçar , estirar les cames tot caminant una estona amb la familia i agafar-se el viatge de tornada amb la calma , s'agraeix , si senyor .

Dissabte 12 de juny . Comença el ritual de tota cursa important ; llevar-se 3 hores abans , esmorçar un bon bol d'arròs amb llet ( del bó , del fet a casa ) i un café amb llet llarg , molt llarg per despertar els sentits ; tornar al llit una estona a seguir descansant i mesurant el continuo augment de l'estat nerviós ; repasar el material obligatori i tota la resta ; i deixar que pasi el temps ..........
A les 6'45h agafo el cotxe sol ; aquest cop la Montse i la Jana es quedaran a Jaca per anar a passejar si la pluja dona alguna treba durant el matí .
A Canfranc continua plovent de valent poca estona abans de donar la sortida , i l'organització decideix retallar la cursa i endarrerir aquesta mitja hora ; a les 8'30h , i encara sota la una pluja que ens acompanyarà durant gairebé tota la proba , es dona la sortida davant de l'ajuntament del poble , 200m d'asfalt pels carrers humits , creuem la via ferrea i ja ens endinsem al bosc per un corriol que obliga al grup a allargar-se i anar d'un en un . Es molt important colocar-se bé de bon començament , i així ho faig ; es posible que vagi una mica més ràpid del que m'agradaria , però si m'adormo perdré el cap de cursa , i el que es pitjor , si hem deixo avançar desprès serà molt difícil recuperar aquestes posicions i recuperar el temps perdut ; que sigui el que Déu vulgui ( i això que no soc gens creient , i molt menys practicant ! ) .
Cada cop el corriol pren més inclinació i fa que el grup es disgregui , fins que quedem 5 corredors al cap de cursa . El lloc en imponent , bosc i més bosc , esgraons de ferro colocats a la roca per superar petits trams verticals i fortes arrels dels magestuosos arbres que formen el bosc del barranc de Ip . Portem gairebé 1h pujant sense treva , i es ara quant el terreny per fi suavitza una mica i ens dona un petit respir , tot i que continua plovent i fent fred , ara acompanyat tot pel vent i per una fina nevada que barrejada amb l'aigua acaba per gelar-nos a tots : " pero que he hecho yo para merecer esto ! " es el company Oscar Pérez , de Peña Guara , més que habituat a aquestes situacions i que tot i això es desespera ; s'hem escapa el riure .
Coronem La Moreta , a gairebé 2600m , i aqui comença un vertiginòs descens que ens portarà fins el Col de Ladrones , a 1400m . La situació es per haber-la grabat i reviure-la ; terra humit , fang , neu , bambes xopes i un terreny que no ajuda a relaxar-se , ja que baixem per una canal equipada amb cordes fixes i cadenes .........i entre tot això un grup sortint de la boira del cim baixant corrent , sense complexes i sense gaires miraments ( ahi si hem veiensin el meus pares ! ) . En el tècnic descens es redueix més el grup i ens quedem l'aragonès Oscar Pérez , el lleonès Eulogio Bello i jo mateix .
Acabem el llarg descens al Col de Ladrones , on existeix una antiga fortificació militar . Aquest es potser l'únic tram planer que ens trobarem durant tota la cursa , i no es pas gaire llarg . Avituallament al "col" , parada curta , molt curta ( potser massa i tot ) , baixem per atravessar el riu , i de nou corriol i cap amunt ! .Desprès de la llarga baixada ja venia de gust pujar una mica , però es que aquesta comença sense treba ! Ben aviat m'hen adono que hem costa agafar un bon ritme de pujada de nou i seguir a l'Oscar , bon coneixedor de la zona , que marxa poc a poc . Sense saber el que hem queda per endavant no vull pasar-me de voltes i prefereixo marcar-me el meu propi ritme , sense dormir-me , ja que se que tinc ben aprop el corredor castellà .
La pujada , com l'anterior , sense ser tant dura tampoc dona cap descans , i ens fa pujar entre bosc fins la cota 1900m aproximadament , per deixar pas als prats alpins a partir d'allà i a una cada vegada més intensa boira que incrementa i molt la sensació de fred , fins el punt d'arribar un moment que no veiem més enllà de 10m , i a les zones de prat els controls han de fer veritables esforços per anar cridant i tenir a tothom controlat .Quant veus als voluntaris que estan en els controls la fila que fan, tremolant tot i estar tapats fins les parpelles , et dones compte de la temperatura existent . Coronem La Raca , punt més alt de l'estació hivernal d'Astún , entre el fred i l'intesa boira i sense pensar-ho gaire ens llencem en un vertiginòs descens per una llarga pala de neu que ens permet baixar i predre alçada molt depresa , deixant enrere la boira i l'intens fred del cim .Hem trobo bé i hem defenso prou bé a les baixades técniques com aquesta ; l'Oscar ja fa estona que no el veig , des de que hem entrat a la boira en la pujada , i m'afanyo per treure diferències al darrere , ja que Eulogio a pasat per La Raca poc desprès meu .
La baixada , molt divertida , ens permet deixar ràpidament enrere la boira i el fred més intens , i en pocs minuts ens trobem al port de Somport ; encara no se ben bé com, però en poc més de 10 minuts hem pasat del cim de La Raca , a gairebé 2400m , al port de Somport , a 1600m .

Realitzem un petit tram d'asfalt , no més de 200m , però que carrega les cames de mala manera desprès de la tècnica baixada , i ens trobem amb l'avituallament . Aquesta cursa es caracteritza per ser en semi-suficiència , es a dir , que hi han pocs avituallaments colocats per l'organització ( 2 per ser més exactes , el del Col de Ladrones i el del Port de Somport ) , si bé es cert que hi han molts punts d'aigua durant la cursa , i que els 2 avituallaments "oficials" son molt complets , on pots trobar beguda de tots tipus ( isotonic , cocacola , aigua , sucs ) i menjar tant com vulguis ( fruita , fruits secs , pastetes , barretes , gels ) .

Gairebé no hem paro , porto el bidó i encara hem queda prou aigua per arribar , o sigui que hem limito a agafar un plàtan sencer i segueixo corrent ..........................fins que patapam !!! desprès de repostar agafem en Camí de Santiago , "camino francés" , i es en els primers metres que , per fer-ho més atractiu al turista , han colocat uns esgraons de fusta en el camí .................. i es en aquest punt que es dóna la convinació perfecta : sabatilles mullades i plenes de fang a la sola , fusta empapada per la pluja i fatiga muscular ; resultat : esguinç de turmell amb caiguda al trepitjar malament la fusta . Hem torno a aixecar ràpidament , just en el moment que arriba Eulogio ; " ¿ estás bien ? te he visto caer , y menudo golpe chico " " nada , tranquilo ,grácias . Venga vamos " " Vamos los dos juntos y tranquilos , que detrás llevamos distáncia" . Es un plaer trobar-te gent així , persones que no deixen de ser ells mateixos tot i estar competint , persones que prioritzen el companyerisme al resultat ; es aquesta la veritable esència de la llarga distància i el que fa que encara hi estigui enganxat . Intento seguir-lo una estona , però aviat hem dono conta que el turmell no está fi i li dic que marxi sol , que segueixi al seu ritme , que jo prefereixo anar més tranquil controlant als de darrere i no jugarme el turmell de nou .

Aquests darrers 5km es fan llargs , la pendent suavitza i el terreny és irregular i enfangat , cosa que dificulta la progresió , però jo vaig concentrat i pensant en no se ben bé que , gairebé amb la ment en blanc intuint els punts quilomètrics . I així , sense adornar-me , veig el que sembla un campanar , i poc desprès una casa , i una altra , i el corriol ens deixa a la carretera ; ara sí que sí , 400m asfaltats i meta , desprès de 3h52´ .Bones sensacions i content per la tercera posició .
Un cop creuada abraçades i felicitacions al Oscar i Eulogio ( 1er i 2on ) , entrevista a tots tres i foto de podi , i cap a la dutxa . Per sort les dutxes son amb aigua calenta .

Impecable organització decidint avançar el sopar previst per les 21h per un dinar a les 16h , amb tots ja arribats .Baixo a Jaca a buscar la Montse i la Jana que estan pasejant per la zona comercial de Jaca i tornem a pujar a les 15h . El dinar , molt currat , es fa al pavelló , juntament amb l´entrega de premis .
Pasem una molt bona estona compartint taula amb valencians , vaskos i madrilenys . Que bó que encara no ha arribat la política a aquestes contrades ! Fem una bona sobretaula i l´organització hem convida a particpar l´any vinent , ja que segons diuen , la marató no deixa indiferent a ningú ; doncs ho intentarem ,si senyor , a estat un gran cap de setmana amb familia i nous amics , i hem bé de gust repetir-ho , i si pot ser , portar a més gent a conèixer l´indret .

Però això serà l´any vinent , i de moment toca pensar i entrenar per Ultra Trail Aneto , i es que no tenim remei !!!

Balandrau pel Refugi de Ribesaltes i el Coll de l'Atalaiador .

2010-04-30T19:07:00.001+01:00

El Balandrau es un d'aquells cims clàsics del Ripollès , un d'aquells cims que tot i tenir una alçada considerable ( 2585m ) , resta a l'ombra dels grans , dels Bastiments o Gra de Fajol , inclús de la travessa de Coma de Vaca a Nuria .

Els qui s'aventuren a fer aquest bonic cim normalment ho fan des de la pista de Tregurà o fent prèvia nit al idílic refugi de Coma de Vaca , just als seus peus .
Nosaltres us volem proposar una ruta totalment alternativa , tranquila i solitària ; una ruta que parteix del fons de la Vall de Ribes , concretament del poble que li dona nom : Ribes de Freser .

Ruta : Ribes de Freser ; Refugi de Ribesaltes ; Pista dels Emprius ; Coll de l'Atalaiador ; Roques Blanques ; Balandrau ( 2585m ) ; Coll de l'Atalaiador ; Torrent d'en Batlle ; Refugi de Ribesaltes ; Ribes de Freser .

Horaris : 45' Refugi de Ribesaltes ( 45' ) / 30' Els Emprius ( 1'15h ) / 45' Coll de l'Atalaiador ( 2'00h ) / 30' Cim de Balandrau ( 2'30h ) / 45' Torrent d'en Batlle ( 3'15h ) / 45' Ribes de Freser ( 4'00h )
Els temps estan marcats a un ritme alt , a estones corrent . Per fer-ho caminant pràcticament haurem de doblar els temps .

Altres : Es recomanable sortir d'hora , tot i que no hem de patir en demasia per la calor , ja que atravessarem zones de bosc molt poblat i ombríboles . Hem de pensar que trobarem aigua durant tot el trajecte per la pista del refugi de Ribesaltes , ja que creuarem diversos torrents . Aprop del Coll de l'Atalaiador , desviant-nos una mica a l'est , aproximadament a la cota 2000 trobarem la Font de la Canya .

.- Sortim de Ribes de Freser , de la zona esportiva , i creuem el poble direcció Pardines . Un cop creuat el cremallera i ja veient les darreres cases del poble girem a l'esquerra per buscar una zona de nova urbanització , just a sobre del Castell de Sant Pere . Aquí trobarem un cartell indicador . Enmig de pastures seguim un corriol ben marcat per les petjades del vacum , e indicat amb senyals grogues , que ens portarà fins un petit abreurador ; en aquest punt creuarem el prat pel recte i anirem a buscar un mas que es veu al capdemunt , Can Nadal . Sortim a la pista encimentada , on recuperem els senyals grocs , i la seguim uns 50m , fins trobar-nos un nou cartell ( refugi Sant Jordi o Ribesaltes ) que ens fa entrar en un corriol .

Aquest sender sempre està marcat de groc , però en aquest tram ens hi hem de fixar força , ja que hi han diferents bifurcacions que ens duen a pastures i conrreus , i els senyals s'han anat perdent engullits per la vegetació .

Desprès d'un tram molt cómode arribem a la pista de Tregurà , que simplement creuem , i seguim les mateixes senyalitzacions grogues , ara ja més clares , endintzant-nos en un preciós corriol enmig del bosc , que tot i la pendent que mica en mica es va incrementant , es de molt bon caminar , tant per la mullida terra com pel paisatge , ja que en tot moment sebla que els arbres en envoltin i ens persegueixin per fer-nos seus ....

Refugi de Ribesaltes ( o Sant Jordi ) ; està situat en un indret idílic , al bell mig d'un petit prat i envoltat d'un frondòs bosc per tots cuatre cantons , i amb una font tot just al devant ( no sempre hi ha aigua ). Al W , a tant sols 1' hi ha un magnífic mirador que mereix una parada , des d'on hi ha una vista privilegiada del poble de Queralbs , Fontalba , el Puigmal , la Vall de Nuria , i un llarg etc.....Un bon lloc per reposar en les seves taules de fusta exteriors .
Actualment , i es una llàstima , el refugi està es desús , obert a boletàires i caçadors que no sempre respecten l'entorn i hi deixen brutícia ; es el preu que s'ha de pagar quant hi arriba una pista transitable a tot tipus de vehicles .

Sortim del refugi per la pista que pasa just per sobre , girant a l'esquerre en molt suau pujada . Al poc hem de creuar una barrera ( es una pista per l'aprofitament forestal del bosc ) i seguirem per la pista durant uns 4km , gaudint de les seves vistes . Tot i ser un camí ample , la bellesa de l'entorn i el constant creuament de rierols i cascades d'aigua fa que no sigui gens pesada la seva travessa .

Arribem als Emprius . Ho identifiquem per una forta corva a la dreta de la pista , i alhora perque trobem un corriol , al principi ample , que puja a la nostra dreta , senyalitzat al fites de pedra . Anirem reseguint les fites per un camí ample fins que aquest es torni corriol , altre cop per entre un frondós bosc , i amb forta pendent . Aquest tram es una mica perdedor , i hem d'estar atents a no perdre les fites en cap moment .

Estem voltant la cota 2000m , i això vol dir que els arbres comecen a deixar pas a les pastures i als prats alpins . La primera d'aquestes clarianes que trobem es com una finestra oberta al cel ; desprès d'una llarga estona sota un tel d'arbres que amb prou feines deixen entrar la llum solar , de sobte l'Astre Rei ens ilumina amb tota la seva força , i al mateix temps ilumina l'inmensitat de cims i valls que ens envolten a esquerra i dreta ; ens trobem al Coll de l'Atalaiador .

Creuem el coll seguint la divisòria d'aigues , i creuem la darrera zona de bosc reseguint petits senders i les poques fites que trobem . Ara ja no te pèrdua , ja que sempre avançarem per prats alpins i tenim la referència dels contraforts del cim .
Un cop deixem enrere els darrers arbres enfilarem direcció unes curioses formacions rocoses , anomenades Roques Blanques , que fan la funció d'atalaia , dominant tota la vall ; val la pena enfilar-si ( es un moment ) i contemplar les vistes que tenim del punt d'inici , Ribes de Freser .
Un cop superat aquest tram , poc desprès , arribem a una petita esplanada des d'on ja divisem el vèrtex geodèsic i la taula del Balandrau . Ja tant sols ens queda carenar i remuntar l'últim obstacle , els darrers 70m de desnivell , per abraçar-nos al cim .

La baixada la podem realitzar pel mateix recorregut de pujada , però si ens bé de gust i ens volem aventurar una mica , un cop arribats al Coll de l'Atalaiador , girarem bruscament a l'esquerre i baixarem tot reseguint , per forta pendent agafant-nos a les branques dels arbres i algun que altre salt , el Torrent del Batlle . Baixant pel torrent acabarem sortint igualment a la pista que ens durà de nou al Refugi de Ribesaltes , però ens estalviarem algo més d'1 quilòmetre de pista . Un cop al refugi , i ja sense pèrdua , tornarem pel corriol que hem fet servir per pujar , seguint sempre amb facilitat les marques grogues .

Estic totalment convençut que a qui us atreviu a realitzar aquesta ruta no us deixarà indiferents , ni per la bellessa dels seus paisatges , ni per la seva solitut , ni la seva preuada tranquilitat ...... i si no ja m'ho direu !

salut i canya

Pic de Bastiments per la Coma de l'Orri

2010-03-04T19:54:00.008Z

Pujar al Bastiments normalment es sinònim de gent i més gent , es sinònim d'un constant anar i venir de gent de muntanya , i de gent no tant muntanyera que s'hi atreveixen donades les facilitats de pujar desde Vallter amb el remuntador , que per cert , treu fum a l'estiu (quina es la gràcia ? tant sols falta que et montin un helicopter ) ............. però pujar al mateix Bastiments desde la Coma de l'Orri es ja una altre història ; aleshores et trobes una ruta deserta , sense cues , sense individuus indesitjables , sense pijapins ; estem parlant d'una ruta alpina .

Com arribar : Alta Vall del Ter . Ens situem a Camprodon , direcció l'estació hivernal de Vallter 2000 . Un cop pasem Setcases , a uns 4km ens trobem un brusc gir a la dreta de la carretera , amb una petita zona a banda i banda on podem aparcar . Com a bona referència , a la mateixa corba hem de trobar les senyals del GR 11 , i tot just pasar la corba ens hem de trobar la barrera que regula el pas de vehicles en cas de saturació a Vallter .

Dades : 1600m+ / ruta realitzada al mes de febrer 2010 / neu , molta i bona ; pols entre els 1500m - 2600m , glaçada entre 2600m i 2888m / raquetes de neu / Amb bona climatologia ruta evident i a les zones de bosc amb bones referències de gr o de l'estació hivernal

Recorregut : Corba de la Coma de l'Orri o Pla de la Molina ( 1500maprox.) - Coma de l'Orri - Coll de la Coma de l'Orri - Coll de la Marrana - Bastiments - Coll de la Marrana - base estació esqui Vallter 2000 - gr direcció Setcases - Pla de la Molina o Corba de la Coma de l'Orri .

Aparquem el cotxe , i tot i que no ens ho esperàvem , ens posem les raquetes al sortir del cotxe . l'inici del camí la trobem amb la senyalització d'un cartell . Aviat creuem el Torrent de la Coma de l'Orri i el reseguim deixant-lo a la nostra esquerre . Seguim progresant fins a remuntar un esperó amb bastanta pendent . Es en aquest punt que desapareixen els arbres i aleshores encara es més evident el Coll de la Coma de l'Orri , tot altiu al final d'una llarga pala .

Un cop arribem al coll ens trobem , com gairebé sempre per aquestes contrades , un fort vent que gairebé ens tira a terra durant el flanqueig que fem al Gra de Fajol per arribar al Coll de la Marrana . Fins a aquest punt la ruta a estat totalment solitària , en perfecte comunió amb la natura .

Des de el Coll de la Marrana seguim la ruta normal al Bastiments , seguint a estones la traça d'alguns esquiadors i a estones obrint la nostra pròpia traça el més recte posible ( jo segueixo la teoria que hem van ensenyar a escola : la distància més curta entre ds punts distants es sempre la línea recta ).

Arribem al cim , unes vistes espectaculars dels altius cims nevats
i de la Coma de la Vaca ben enblanquinada també , però un fred que pela !! i a més , molt "machotes" nosaltres portem un trist paravent !! O sigui , foto , mirada ràpida al voltant ....... i corre avall que fa baixada !!!!!

Ràpidament arribem de nou al Coll de la Marrana , i aquest cop baixem a buscar les pistes de l'estació de Vallter 2000 . Un cop arribem a les pistes trepitjades baixem per la " Pista del Xalet " , devallant tota l'estona fins arribar a la part més baixa de l'estació , un trobem un remuntador . Aqui hem de trobar les pintades de gr , però en el cas de no trobar-les per la neu , hem de prendre com a referència la caseta del remuntador , buscar-li l'esquena , i veurem que tot just al darrera ja s'intueix el camí .

Aquest sender gr encajonat al fons de la vall , ja no el deixarem fins arribar de nou al cotxe , creuant algun que altre torrent . Es un camí fàcil i molt agradable de fer , sense gaire pendent però amb una clara tendència a baixar tota l'estona , i que ja gairebé al final s'obre i ens regala unes belles imatges de la Alta Vall de Camprodon i del recorregut que hem fet de pujada a la Coma de l'Orri .

Un recorregut del tot aconsellable per sortir de les multituts , i que si volem , un cop al cim del Bastiments en permet allargar la ruta per el Coll de la Geganta i el Pic de la Dona , abans de tornar a baixar a Vallter 2000 ............. però això serà un altre dia , i per tant un altre ressenya !!

Pic de Dórria ( 2557m )

2009-12-18T11:13:00.009Z

El Pic de Dórria es un més d'aquest pics que passen desapercebuts a una gran majoria de gent , ja que tot i tenir una alçada considerable , un bon desnivell i unes vistes precioses , queden a l'ombra dels gegants que els embolten ; en el cas del pic de Dórria , el seu gegant es transitat Puigmal .

El recorregut proposat surt del fons de la vall , a Ribes de Freser ( 900m ) . Això li dona un caracter especial , ja que a més de sumar un bon desnivell , ens ofereix la possiblitat de contemplar els frondossos boscos de les vessants del Cim d'Estremera i gaudir d'un camí gairebé verge , molt i molt poc conegut i transitat .

Recorregut : Ribes de Freser - Collet de Segura - Cim d'Estremera - Collet de les Barraques - Pic de Dórria .

Horaris : Ribes de Freser - Collet de Segura : 35' ( 35' ) / Collet de Segura - Collet de les Barraques : 1'05h ( 1'40h ) / Collet de les Barraques - Pic de Dórria 50' ( 2'30h )

Els temps estan marcats a un ritme bastant alt i un retorn corrent ; son totalment orientatius .

Retorn : Baixem de nou pel mateix cami , en 1'30h ( 4'00h )

Sortim ( aquest cop anem el Sergio i jo mateix ) del Poliesportiu de Ribes de Freser , baixant a la Plaça del Mercat per anar a buscar el Carrer de la Cerdanya . Ja dintre de l'estret carrer la pendent comença a fer-se notar i ens avisa amb claretat del que ens queda per endavant , o sigui que es tracta d'agafar-s'ho amb calma . Un cop hem deixat enrrere la rampa del carrer , comença un estret corriol que suavitza una mica la dura arrencada , ben fresat , que en constant pujada , a estones més dret i a estones menys ens porta per sota de l'antic volcà , tot just fins el Collet de Segura . Al coll creuem el filat de bestiar i ens posem a reseguir les senyals grogues pintades a roques i/o arbres . El corriol es va enfilant de manera progresiva , sense grans pendents , però sense cap treva , i ens va endinsant cada cop més a la massa arbòrea dels vessants del Pic d'Estremera .

Entre bosc arribem a la pista de Vilamanya - Refugi Corral Blanc . Hem de prendre aquesta pista a l'esquerre , però molt poca estona ; aquest punt es l'únic una mica delicat , ja que amb la neteja forestal que s'està realitzant es posible que hagi desaparegut algun dels senyals grocs . Un cop recuperat el corriol , el seguim entre els arbres fins arribar als planells d'Estremera , uns prats verds i oberts d'est a oest amb unes magnífiques vistes que de ben segur es valen una paradeta amb les seves respectives fotografies .

Creuant els plans arribarem a trobar , sense cap pèrdua un cami-pista dels ramaders que ens durà en poc més d'un quilòmetre al Collet de les Barraques . Aquest coll es un creuament de camins , de PR i GR . Des de aqui podriem baixar a Planoles o dirigir-nos a Nuria o Queralbs .

Nosaltres seguirem tot recte per un estret corriol entre arbres sempre paral.lel a la tanca de bestiar . Ben aviat el camí sobre en un prat , i a partir d'aqui se'ns obre un paisatge pler d'esplendor , inmens . Pujant pel trencant d'aigues , i sempre amb l'esbelta silueta del Puigmal vigilant -nos , poc a poc se'ns va obrint un ample coll , el Pas dels Lladres .

Podem arribar fins el coll per divisar l'àmplia panoràmica de la Cerdanya i la vessant francesa de la muntanya , però si volem fer via podem sortir-nos del corriol pel llom esquerre de la marxa i atacar el cim pel dret ,i en mig d'un bon pedriscall de roques punxegudes arribarem al punt geodèsic que marca el punt àlgid d'aquest arrodonit cim .

La baixada la realitzem desfent el camí de pujada fins retornar a Ribes de Freser .

Una molt bona opció si teniu la posibilitat de 2 vehicles es , un cop arribats al cim , reseguir la carena fins baixar al poble de Dórria , i d'aqui pel GR fins arribar a Planoles , on ens esperaria el segon cotxe .

Una tercera opció seria desfer el camí fins el Collet de les Barraques i aqui agafar el GR fins la Font de l'Home Mort i Queralbs . En aquesta opció cal prestar atenció al creuament de GR que hi ha al torrent de la Font de L'Home Mort , ja que una de les variants del Gr ens duria a Nuria . El tram de GR des de la font fins a Queralbs es força espectacular i amb vistes esplèndides . Un cop a Queralbs recuperariem el segon dels vehicles .

salut i canya !!!

Tagà 2040 i Puigestela. Un clàssic .

2009-12-01T17:59:00.007Z

El Tagà es sense cap mena de dubte una de les muntanyes emblemàtiques de Catalunya ; potser pel fet de la seva alçada ( 2040m ) , o potser per esdebenir en un enclau privilegiat que ens obsequia amb unes privilegiades vistes a qui gosa perturbar la tranquilitat de la seva creu , o potser per les seves llegendes , o potser per tot plegat , es un d'aquells racons del nostre país que tenen un encant especial , un d'aquells espais que desprenen un màgia especial .

El Taga es un cim arrodonit , que allarga la seva ombra fins el Puigestela a travès de la Serra Cavallera , i on hi podem arribar des de totes les seves vessants .

Jo us voldria convidar a fer-ho des de la que potser es la menys transitada , des de Ribes de Freser pels Plans de la Maçana . Una ruta curta però amb força desnivell , cosa que la fa més exigent però que alhora ens otorgarà la satisfacció del repte aconseguit .

Punt de sortida : Plaça del Mercat . Ribes de Freser .

Distància aproximada de pujada : 5km fins el Taga ; 1km ( 6km ) més fins el Puigestela .

Desnivell positiu aproximat : 1150m fins el Taga ; 1350m fins el Puigestela .

Temps aproximat : 2h/2'30h fins el Taga i 3h/3'30h fins el Puigestela .

El recorregut no te pèrdua , ja que està marcat amb unes línees horitzontals grogues , i ens portarà gairebé tota l'estona per corriols i prats alpins .

Sortim de la Plaça del Mercat de Ribes de Freser i reseguint les indicacions arribem a la Font de la Caterineta , encara al poble , on comença el corriol . Comencem pujant de valent , fins trobar-nos una edificació de formigó ( dipòsit d'aigua ) . Aqui ens podem liar una mica ; el que hem de fer es anar a buscar el dipòsit i creuar un filat de bestiar que trobarem just al devant ; un cop creuat el filat tornarem a retrobar les senyals grogues a un arbre . Ens enfilem de nou per una forta pendent . Aproximadament als 30' de marxa trobem els primers "bunkers" de la Guerra Civil ; malauradament no estan gaire ben conservats , però val la pena perdre-hi uns instants . Tot seguit trobem un indicador en el creuament de pistes , i resseguim en direcció al Taga . Pocs metres desprès de l'indicador , deixem la pista i superem un petit marge per creuar un prat , amb el que ens estalviarem un bon tros de pista . Un cop tornem a sortir a la pista , en una marcada corva , recuperem les marques grogues que hem deixat més avall i pujem ben drets per corriol . Aquí ens trobarem amb un altre "bunker" , aquest més net .

Sortim a un camí ample ( no es pot dir ben bé que sigui una pista ) i no el deixem fins que s'obre el bosc . En aquest punt tenim unes boniques vistes de la vall . Seguim pujant seguint les marques fins que aribem als Plans de la Maçana , aproximadament amb 1h de marxa . Aquest lloc es un gran prat de pastura , on trobem panells d'informació .

Aquí ens hem de situar paral.lels al filat de bestiar i no deixar-lo mai . Ens tornarem a endinsar en una petita bosquina , per un corriol , fins que ja a la cota 1600m desapareixen els arbres i ens trobem amb tota la vessant que hem de pujar , sempre anant seguint el filat .

Les pendents son fortes , o sigui que millor pendres-ho amb calma . Ja als 1800m tenim un petit descans , on creuem el filat i el deixem a la nostra dreta , i desde on podem començar a imaginar-nos les vistes que tindrem des de el cim . De nou resseguint el filat de bestiar , anem remuntant el darrer escoll per arribar a la zona més planera que carena fins arribar al punt geodèsic primer , i a la creu tot seguit .

Aproximadament 2 hores desprès de sortir de Ribes de Freser , arribem a la Creu del Taga ( 2040m ) i gaudim de l'espectacle : Puigmal i Bastiments al Nord , Sant Amand al Sur , Serra del Cadi i Pedraforca a l'oest , la Vall del Ter al Est , i una infinitat de detalls que faran que el temps s'aturi .

Si volem podem resseguir fins el Puigestela , seguint per la carena que ens durà fins la Portella d'Ogassa , coll obert i ventat . Un cop a la portella superarem una primera rampa que ens portarà al Pic de la Portella , i d'aquí , ja per camí fresat i sempre per la carena , ens durà sense pèrdua a la senyera del Puigestela ( 2019m ) . Durant tota la carena i des de el cim , les vistes son inmillorables .

El retorn el farem per el mateix camí , amb molt de compte , ja que les fortes pendents dels prats més alts ens poden jugar una mala pasada en forma de sobrecàrregues si no estem habituats .

Així retornem a Ribes de Freser , unes 6h desprès ( temps de marxa , sense contar les aturades ) desprès de gaudir d'una bonica jornada i uns paisatges espectaculars que bé es valen una visita .

Pic de Bastiments

2009-11-06T19:29:00.009Z

El Bastiments , amb els seus 2888m , es un dels grans cims del Pirineu Oriental . Es un cim altiu , que no ens enganya gens i ens ensenya tota la seva magnitut en tot moment , es un cim que imposa respecte quant et trobes als seus peus , i amb una peculiar forma cimera que el fa fàcilment distingible .La ruta que realitzem no es la més curta , ni tampoc la més complicada , però si que crec que es la més bella , si més no una de les més belles . Tot i no ser una ruta circular , en aquests espais no sap mai greu passar-hi dos cops seguits .

Recorregut : La Farga ; Gorges del Freser ; Coma de Vaca ; Coll de la Marrana ; Pic de Bastiments ; Coll de Tirapits ; Coll de Carançà ; Coma de Vaca ; Gorges del Freser ; La Farga .

Temps : La Farga - Bastiments / 2'15h ( 2'15h); Bastiments - Coll de Carançà - Coma de Vaca / 1'45h ( 4'00h ) ; Coma de Vaca - La Farga 45' ( 4'45h)

Aquests temps son fets a un ritme alt , a estones corrent .

Son les 7'00h del matí i hem poso en marxa . He deixat el cotxe a La Farga de Queralbs i resegueixo la pista fins la central de Daió . Aqui creuarem el pont i reseguim les espectaculars Gorges del Freser . Tot i ser estiu fa una fresqueta molt agradable , i potser el soroll de l'aigua propera , o potser la solitut de la matinada , o segurament tot plegat fa que vagi tranquil , gaudint de l'espectacle natural ; es desperta un dia clar , d'aquells sense un sol núvol al cel .

Mica en mica vaig remuntant el camí ben fresat , i un cop creuat el riu sobre un fràgil pont de fusta , comença la zona de les marrades , una zona amb un fort desnivell que ens durà per sobre de Coma de Vaca i on podrem gaudir d'una de les visions més belles del Pirineu , un lloc per gaudir dels valors de la natura , de la seva complexa sencillessa ......

Seguint pel mateix cami ens trobem amb un rètol que ens guia el camí a seguir . Aquí hem de perdre alçada fins retrobar el curs del riu , i un cop aquí remuntar tota la vall , sempre en paralel al corrent d'aigua . De mica en mica se'ns va obrint a l'horitzó el nostre objectiu , el Bastiments .

No deixem en cap moment el sender , fins que ens topem amb el gr 11 . En aquest punt la lògica ens duria a buscar el proper Coll de la Marrana i d'aquí al cim , però jo no en tinc gaire de lògica i sentit comú , pel que segueixo tot recte , pel ben mig d'un prediscall inacavable i que de forma directe hem du fins el més alt del cim . Algú va escriure en algun lloc que "el cami més curt entre dos punts es sempre la línea recta "i un dia un bon company de fatigues , de moltes fatigues , hem va demostrar que això també es posa a la pràctica a la muntanya ; i aquí soc , a 2880m sobre el nivell del mar , al cim del Bastiments ( a la creu ) , i per la "línea recta" . Son gairebé les 9'30h i es al cim on intercanvio les primeres paraules del dia amb algú . Com jo , es un noi que a pujat a bon ritme , però desde Ull de Ter ( bastant més aprop que Queralbs ) . Aqui mengem una mica i ens desitgem sort mentre arriba més gent .

Careno fins la segona cota del Bastiments ( el piolet ) i baixo decididament fins el Coll de Freser , per trencar a l'esquerra per continuar baixant a buscar les Fonts del Freser . Aqui recupero el gr11 i una pujada continuada i sostinguda ens porta fins el Coll de Tirapits , on sempre per camí molt fresat , anem carenant fins arribar al Coll de Carançà . En aquest ampli coll tenim la posibilitat de continuar pel gr fins el Coll de Noucreus i desprès devallar fins al Santuari de Nuria per desprès baixar a Queralbs , o trencar a l'esquerra i devallar per la Vall de la Fosa del Gegant fins al refugi de Coma de Vaca i el Pla de les Eugues .

Jo decideixo baixar per la segona opció per dues raons : primer per recorregut , ja que anar fins a Nuria allargaria bastant l'entrenament i per avui ja està bé , i la segona i més important per que el cami de les Gorges del Freser es molt més tranquil i solitari ( menys en el seu tram final ) .

Paso per devant del refugi , creuo el peculiar pont metàlic sobre el Freser , remunto el petit resalt fresat i començo a baixar a bon ritme per les marrades . Son gairebé les 12'00h del migdia , i a aquesta hora puja un bon grapat d'excursionistes , la majoria d'ells a pasar la nit al refugi desprès d'haber fet algun cim .

Gairebé sense adonar-me arribo al pont de Daió , i d'aqui en poc menys de 5' arribo de nou a La Farga . He trigat gairebé 5 hores en fer tot el recorregut , però realment val la pena . Canvi de roba i de nou al cotxe , recordant els instants viscuts durant l'intens matí . La veritat es que no hem cansaria mai de donar-li voltes a aquestes muntanyes ...................i hem sento un privilegiat !!

SEGURETAT I PROGRESSIO EN VIES FERRADES

2009-10-27T17:42:00.008Z

CLÍNIC DE TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ I SEGURETAT EN VIES FERRADES

Aquest curs/clínic va destinat a totes aquelles persones que practiquen esports al medi natural però que mai s'han atrevit a enfilar-se a les pareds . Amb aquest curs pretenem iniciar a tots aquells que ho vulguin a l'univers de les vies ferrades .

Dates : 14 i 15 de novembre 2009

Contigut del clínic :

- equip i material

-materials i sistemes d'equipament de les vies ferrades

-tècniques de progressió i seguretat

-coneixement del medi i perills

-sistemes de graduacions i dificultats en V.F.

Lloc :

-CFTE Escola Catalana d'Esports de Muntanya / Pont de Suert

Horaris :

-Dissabte 14 de 16'00h a 19'00h teòrica i diumenge 15 sortida pràctica a la nova V.F. del Tossal de Miravet .

Material necesari :

-Roba d'abric

-Motxilla

-Calçat de muntanya

-Protecció solar

-Aigua

-Arnes,casc, disipadora,politja( si no disposeu del material tècnic l'escola el facilitarà )

Preu : 55€/persona Allotjament : Pensió Completa 25€/persona

El preu inclou l'assegurança per tota l'activitat .

MONOGRÀFIC DE TÈCNIQUES DE SEGURETAT

I PROGRESSIÓ EN VIES FERRADES

Aquest monogràfic està destinat a totes aquelles persones ja coneixedores del medi i ja iniciades en aquesta modalitat que volen millorar la tècnica i la seguetat . Les persones que hagin realitzat el clínic per iniciar-se a la disciplina poden accedir a realitzar el monogràfic per complementar el seu coneixement .

Dates : 28 i 29 de novembre 2009

Contingut del monogràfic :

-equip i material

-materials i sistemes d'equipament de les V.F.

-tècniques de progressió i seguretat

-coneixement del medi i perills

sistemes de graduacions i dificultats en V.F.

Lloc :

CFTE Escola Catalana d'Esports de Muntanya / Pont de Suert

Horaris:

-Dissabte 28 de 9'00h a 18'00h amb teòrica a l'escola i sortida pràctica a la nova via ferrada del Tossal de Miravet . Diumenge 29 de 9'00h a 14'00h amb pràctiques a la via ferrada de Sacs , Vall de Benas .

Material necesari :

-Roba d'abric

-Motxilla

- Calçat de muntanya

-Protecció solar

-Aigua

-Arnes,casc,dissipadora i politja.(si no disposseu d'aquest maerial ,l'escola el facilitarà)

El preu inclou l'assegurança per totes les activitats .

Preu : 110€/persona Allotjament : 2 PC 50€/persona

Reserves : CFTE ECEM - 973 690 830

U.T.E. - 938 152 063

V Cicle de Projeccions d'Acitivitats de Muntanya , Esports i Natura

2009-10-21T08:27:00.006+01:00

Ja el tenim aquí ; per cinqué any des de la secció de Farra i Acció dels Xulius c.s.r organitzem el "Cicle de Projeccions d'Activitats de Muntanya , Esport i Natura" . I aquest any té un quecolm especial , ja que fem 5 anys , i això vol dir que la secció en fa ja 15 que rutlla !!
Aquest cicle totalment amateur es va iniciar com una manera de fer alguna cosa especial pel desè aniversari de la secció , i any rera any , i gràcies a l'empenta dels socis i la resposta del públic , hem aconseguit portar-lo fins a aquest cinquè aniversari .

La nostra ilusió i l'intenció es la mateixa que la del primer dia ; es tracta d'apropar les activitats al medi natural a tot aquell que hi estigui interessat , des de un punt de vista proper i familiar , i per això totes les projeccions tenen un fil en comú ; sigui quina sigui l'activitat realitzada , sempre hi ha un membre de l'entitat o un veí de Ribes o la comarca que hi ha estat involucrat , sigui d'una manera més activa ( realitzant l'activitat ) o bé sigui per que coneix a la persona qui ens fa la proposta .

Com sempre , les projeccions es faran a la Sala Gran del local de l'entitat , al Carrer Major nº13 de Sant Pere de Ribes .

dissabte 07 novembre 2009 / 20'30h

TRAVESSANT L'ATLES EN BTT , a càrrec de Lluis Cànoves , Jordi Sella i Manuel Sella .

dissabte 14 novembre 2009 / 20'30h

EXPLORANT L'ANNAPURNA , a càrrec de Santi Terraza .

dissabte 21 novembre 2009 / 20'30h

CURSES D'ORIENTACIÓ , a càrrec d'Ampar Gil .

diumenge 22 novembre 2009 / 17'30h

DESCENS D'ENGORJATS , projecció i coloqui a càrrec de Marc Erra i Ramon Camacho .

Hi esteu tots convidats , us hi esperem !!

Episodi 1- Salomon Nature Trail Cavalls del Vent

2009-10-06T12:26:00.013+01:00

SALOMON NATURE TRAIL - CAVALLS DEL VENT

Bagà , dissabte 3 d'octubre . Falten pocs minuts per les 11'00h , hora de sortida oficial de la cursa , i els carrers del poble son un batibull de corredors , premsa , amics , familiars , e inclús algun que altre del poble que s'ho mira amb cara de no saber el "per què" de tot plegat . Nervis , molts nervis , i això que no tinc cap tipus de presió , ja que es el meu debut en la distància i bàsicament el meu interès es aprendre , i per endavant tot un repte : 80km i 5800m+ .

Abans de la sortida estic una bona estona parlant amb dos bons amics , en Kiku ( Soler ) i en Jessed ( a la fi el guanyador ) , i encara que sembli mentida , l'estic animant i calmant , ja que està fet un sac de nervis . Plegats revisem per darrera vegada tot el material que portem , tant l'obligatori ( paravent , manta tèrmica , got , frontal i piles ) com el personal , que tots minimitzem el que podem o creiem oportú ( en el meu cas , a part de l'obligatori tant sols porto "gels" , alguna barreta i el bidó amb isotònic ) .

A tret informatiu , els Cavalls del Vent ( http://www.cavallsdevent.com/ )es una "petita" volta pel massís del Cadi - Moixeró , recorrent tant la vessant Sud com la Nord , i que pasa per tots el refugis del Parc Natural ; Rebost , Niu de l'Aliga , Serrat de les Esposes , Cortals de l'Ingla , Prat d'Aguiló , Lluis Estasen , Gresolet i Sant Jordi .

Son les 11'00h en punt , i sota un bon sol de tardor i una excelent temperatura es dona el tret de sortida pels carrers de Bagà . Molta gent animant , aplaudint i cridant al pas dels corredors , però ben aviat s'acaba el xibarri , tot just sortir del poble , i comencen els primers corriols i les primeres rampes .........penso "ufff, com hem costa , però es que tinc les cames fredes i això tot just acaba de començar ". El grup de favorits ràpidament marca les distàncies imprimint un fort ritme , i per darrere cadasqú intenta marcar-se el seu propi ritme , a poder ser dintre d'algun grupet .

El paisatge i el paratge acompanyen , i gairebé sense adonar-me arribem al Refugi de Rebost , primera parada del recorregut per hidratar-nos . D'aquí sortim conjuntament amb en Dani Leon , bon amic i company de fatigues , i al poc decidim anar plegats la resta de la cursa . Ho parlem , i realment per tots dos es l'estrena en aquestes distàncies , i amb el respecte que li tenim a la cursa i sabedors de que el nostre nivell com a corredors es similar , decidim correr junts : tot un encert , si senyor . Dani , gràcies per la paciència , la conversa i la companyia ; tot un plaer compartir aquesta experiència amb tú .

Anem avançant a la nostra , entre converses inconexes i parades per "regar" el bosc . Pasem per el Niu ; portem poc més de 2h de cursa i els primers valents que han sortit excesivament depresa comencen a pagar-ho .

El camí de baixada fins el Serrat de les Esposes es llarg , i millor agafar-s'ho amb la calma . A punt d'arribar al Serrat ens enxampa en Gaizka Itza , un altre d'aquests que porten tota la vida a la muntanya , i anem plegats una bona estona , fins el refu , però al sortir de l'avituallament el deixem que tiri sol , te més experiència que nosaltres i no ens volem "cremar" abans d'hora .

Del Serrat , primer pista , desprès corriol , i sense adonar-nos ens trobem als Cortals de l'Ingla , cuarta parada del recorregut . Aqui tornem a beure bé , menjar alguna cosa i ràpid a fer camí cap el control de pas intermig , Prat d'Aguiló . Arribem al Coll de Vimboca i continuem , aquest cop carenant i guanyant alçada de mica en mica ,per un terreny que ens permet trotar cómodament , fins arriar-nos per una torrentera i arribar a Prat d'Aquiló : km 40 . Aquest es realment un punt estratègic i psicològic del recorregut ; si surts del refugi , acabes la cursa . A partir de Prat contes en negatiu ( es a dir , ja no portem 45km , si no que tant sols ens queden 35 !! ) . El factor psicològic es importantíssim en aquestes proves , i t'has de mentalitzar .

17'00h . Ja estem a Prat d'Aguiló , i arribem entre crits de la gent del control i els ànims del germà i la xicota d'en Dani . Aquesta parada es la més llarga que fem ; bebem i bebem , agafem alguna barreta i fruits secs i ens crospim un parell d'entrepans en un moment ; aqui som conscients de la pujada que tenim per endavant fins el Pas dels Gosolans , però no li tenim por , tenim forces i la moral pels núvols , ja que ens ho estem pasant bé i a més ens han dit que anem entre els 15 primers ...... que més podem demanar !!

De baixada del Pas dels Gosolans , tot just al Collell es troba la familia d'en Dani ; ànims i parada per petonejar la mare i el pare ........ però parada curta , que afloren les llàgrimes de l'emoció !!.

Ara toca pista fins la propera estació : Lluis Estasen , el del "Pedra". Aqui retrobem en Kiku , que hem dona els dos "gels" que li habia pasat a la sortida i fem parada curta , ja que el Gresolet el tenim a la vora .Tot just abandonar el refugi ens pasen dues "motos" amb dues cames , i ens donem comte que han estat més llestos que nosaltres i han sortit a un ritme més traquil per anar guanyant posicions , però això a nosaltres ens es ben igual , nosaltres tant sols volem acabar . Es tracta de baixar per un corriol moll i ple d'arrels , creuant un parell de torrents , per arribar en suau pujada fins el Refugi d'en Suso , el Gresolet . En aquest punt remomtem fins el Coll de la Bauma i d'aquí al Coll de la Bena .

Es aquí on ens coloquem els frontals al cap i els encenem , ja que son les 20'00h i ens endinsem per un corriol estret i tècnic fins el fons d'un barranc on perdem la visió de l'estelat cel i la llum que fins aleshores teniem de la Lluna Plena .

Arribem a Cal Cerdanyola , tot just on comencen els Empedrats , un camí preciós , estret i amb formes capritxoses que ha moldejat el torrent que creuem en diverses ocasions . Es en moments com aquest , inmersos en la foscor d'una freda nit d'octubre , cansats i amb la sóla llum del frontal , on realment es donem compte del privilegiats que som , és en aquests moments que ens sentim afortunats de poder gaudir del silenci , de poder sentir la calidessa de la companyia d'un amic , de sentir-nos en comunió amb la natura , i aquest cop amb l'afegit d'una esplèndida Lluna Plena que li dona a tot un toc especial . Avancem en silenci , escoltant-nos tant sols els nostres propis pasos , concentrats en el punt de llum i mirant de tant en tant l'altímetre per poder animar-nos : " ja hi arribem , cada cop ens falta menys pel refugi , per la darrera estació , per la darrera parada d'aquest tren .... " i per fi , d'entre la foscor unes veus portades pel vent que ens fan despertar els sentits , i poc desprès un punt de llum , cada cop més gran .... ara sí !! Arribem al Sant Jordi entre ànims i aplaudiments de la gent del control , mengem poc , molt poc , perque l'estòmag ja no permet res , s'ha declarat en vaga de fam i tant sols ens permet ingerir un parell de gots de coca-cola , i encara gràcies . Ens despedim animats perquè sabem que ara si , ara ja no hi ha volta de full i ja no ens podem retirar , sigui com sigui , més tard o més d'hora , arribarem a Bagà , aquell poble de l'Alt Berguedà que ens semblava tant llunyà fa unes hores .....

En la foscor ens costa remuntar la darrera pujada del dia , el Coll d'Escriu , els darrers 200m positius de desnivell , i un cop a dalt , com si d'una aparició es tractés , la Lluna ens espera tranquila per iluminar-nos els darrers quilòmetres de baixada , primer per pista de pedra i tot seguit els darrers 4km per carretera d'asfalt , un asfalt agraït que ens deixa relaxar-nos , deixar els sentits a banda i simplement deixar-nos anar per l'inércia fins trobar la calidessa dels carrers iluminats de la vila mitjeval . Ara SI , per fi , entre els crits dels amics i els aplaudiments de la gent del poble que aguanten estoicament la fredor de la nit , arribem al darrer retom , arribem a creuar la línea d'arribada , agafats de la mà , amb un sentiment dificil d'explicar amb paraules , es un moment que tant sols nosaltres podem percebre en la seva totalitat .

80km , gairebé 12000m de desnivells acumulats i 11h48'59'' desprès , ens tornem a trobar al punt de sortida , ens tornem a trobar a la Plaça del poble , ens tornem a retrobar amb els nostres , amb una única diferència , ja no tenim nervis , ara estem contents , molt contents per la feina ben feta . No podem demanar més , hem acomplert el nostre objectiu amb escreix , hem acabat , i a més entre els primers ( hem arribat a la posició 14 ) amb un gran crono . Salut , i de nou , GRÀCIES DANI .

Ara toca dutxar-se ràpid , treure's el fred del cos i menjar alguna cosa quant el castigat estòmag ens ho permeti ........... i dormir , dormir tant com el cos ens demani ...........

...........i per què no , començar a somiar en la propera , i es que no tenim remei !!

Episodi 0

2009-10-01T10:43:00.011+01:00

Episodi 0 . Amb aquest nom neix un projecte ambiciós ; un projecte que ens ha de portar a recòrrer bona part de la geografia catalana i pirinenca , i que pas a pas anirà ampliant-se a d'altres horitzons ; es tracta de realitzar els circuits de trail de Catalunya i part dels Pirineus en menys de 24h . Es un projecte obert i sense dates fixades , tant sols la d'inici , el 03/10/2009 a Bagà , en el Trail Cavalls del Vent . Es un projecte del qual formarà part una bona colla dels amics de muntanya , bona part d'aquests que , com un servidor , entenen , veuen i viuen la muntanya , l'esport i la natura com el seu medi natural , d'aquest que gaudeixen de la solitut i de la companyia , del sol i la pluja , del calor i del fred ............ ja que no es un objectiu solitari , ni una recerca del límit humà , es algo molt més senzill , es tant sols una il.lusió per sentir-se LLIURE , per sentir-se VIU . I com no , un projecte del que formaran part molt activa les meves "nenes" , la Montse i la Jana .

Sense cap data prefixada ( no comencem estresant-nos ! ) , el repte ens portarà a còrrer per la Serra del Cadi( http://www.cavallsdelvent.com/ ) , la Val d'Aran( http://www.setausageth.com/ ) , el Pallars i l'Alta Ribagorça( http://www.carrosdefoc.com/ ) , Andorra , el pais dels pirineus (http://www.rutadelsestanysamagats.com/ ) , el Parc Natural de l'Alt Pirineu( http://www.laportadelcel.com/ ) , li donarem la volta al massis de Maladeta-Aneto( http://www.nlmt.com/?mmod=staticContent&IDf=124 ) i ens aventurarem al pais veí per realitzar un tomb de 155km pel Massís del Neouville( http://www.grandraidpyrenees.com/ ) .

Pas a pas , intentarem assolir cada repte individualment , i lletra a lletra , ho podreu anar seguint des de aquesta mateixa web .

salut i trail !!

Pic de Finestrelles

2009-09-01T19:48:00.007+01:00

Pic de Finestrelles per l'Aresta Sud-Oest o Aresta de la Costa de Ferro .

Ruta : La Farga ; Queralbs ; Cami de Nuria ; Nuria ; Cami del Torrent de Finestrelles ; Collet del Roc de Maula ; Aresta sud-oest ; PIc de Finestrelles ; Coll d'Eina ; Nuria ; Pont del Cremal ;Cami de Daio ; La Farga .

Temps parcials : La Farga - Nuria : 1'10h / Nuria - Pic de Finestrelles : 1'00h / Pic de Finestrelles - Nuria : 40' / Nuria - La Farga : 50'

Temps total : 3'40h

Aquest cop vaig sol , i no es que sigui un tipus raro ( bé , una mica si que ho soc ) , ni que no vulgui companyia , però de tant en tant hem be de gust prerdrem per les muntanyes solitàries amb l'única companyia del silenci i la solitut . Proveu-bo de tant en tant , val la pena i de ben segur que us enganxa .

Deixo el cotxe a la corva de la Farga de Queralbs i pujo per l'asfalt ( 1km ) a buscar el poble .Son les 7'00h del matí i aqui començo a pujar pel camí vell de Nuria . Es sensacional , per un tipus que viu normalment a la costa central catalana , poder entrenar en plena canícula estiuenca a tant sols 12ºC ; no se si per el "mono" d'utilitzar-lo , o perque realment hem bé de gust tapar-me , però la veritat es que hem tiro per sobre el paravent .

Als pocs minuts creuo la pista de Fontalba i hem paro per treure'm el paravent que ja comença a donar calor . Segueixo per el corriol en soletat , tant sols amb la esporàdica companyia d'alguns isards embadalits amb la presència d'un tipus corrent a aquestes hores ....

El camí no te cap pèrdua , i desprès de 1'06h visualitzo el Santuari de Nuria . Poc desprès i a poc a poc , en silenci , per no trencar la fraternitat entre natura i humanitat que encara regna en aquest espai a aquestes hores del matí , el deixo enrere per la pista hivernal de principiants i començo a reseguir el Torrent de Finestrelles . Al acabar la pista creuem el torrent per un pont de ciment ( lleig , molt lleig ) i seguim per evident corriol fins trobar un cartell indicador de "puigmal / finestrelles" . Seguim direcció finestrelles per un prat on s'entreveuen les traces

de corriol , creuem de nou el torrent i ens enfilem aquest cop per camí evident i ben marcat fins el Collet del Roc de Maula . En aquest punt ( 1'45h ) el camí clàsic fins el Coll de Finestrelles devalla una mica a buscar la Coma de Finestrelles per desprès enfilar-se de nou ja fins el coll ; nosaltres , situats encara al Collet girem 90º i ens enfilem pels primers contraforts de la Costa de Ferro . Aquí ja no hi ha camí marcat ni res que se li apropi , o sigui que ens busquem la vida entre matolls i prats , fins arribar a situar-nos a una punta pedregosa des de on es domina tota la vall . Aquesta roca es troba tot just sobre del trencant d'aigues dels dos torrents , i reseguim tota l'aresta , ara ja convertida en un pedriscall , que ens aproparà al darrer contrafort del cim i que superarem amb una petita ajuda de les mans .

Ja hi som !! Pic de Finestrelles , 2827m . Des del cim es domina tant la vessant ripollessa com la ceretana , des del Puigmal a la Serra del Cadi i Pedraforca , des de la Torre d'Eina al Bastiments .... la vista es perd en l'infinit , aquest infinit que ens fa somiar en noves traces i aventures , en valls per descubrir i cims per conquerir . . . .

Però s'ha de baixar , per molt greu que hem sàpiga , i segueixo per l'ample aresta fins el Coll d'Eina , passant abans per Puig de Nuria ( 2752m ) . Un cop al coll enllaço amb el gr-11 que hem deballarà fins la Coma de Noufonts i de nou a Nuria , aquest cop per el costat contrari , i per desgràcia sense aquella comunió de primera hora . Ara els crits i el batibull de persones dominen la vall i li trenquen l'encant . Ja porto gairebé 3h i tot i això ara creuo més ràpid el santuari , sota l'atenta i incrédula mirada de la gent , de petits i grans .

Torno a baixar pel Cami vell de Nuria ; es un constant "bon dia , bon dia" de la quantitat de gent que puja a aquestes hores a saludar el Sant . Aquest fet fa que apreti el ritme per acabar abans , ja que en altres llocs s'agraeix trobar gent , però aquest no és el cas ; aqui et trobes amb tot un grapat de personatges que et miren amb cara d'extranyesa i/o enveja , calçats amb xancles de platja , utilitzant la samarreta com a gorra i el pitjor de tot , preguntan-te en cada moment "¿ queda mucho para llegar arriba ?" . La veritat es que algun dia hauriem de fer un estudi per saber que es el que impulsa aquests individuus a sortir del cómode sofà i de la seva civilització .

Tornant a la ruta , amb poc més de 20' hem trobo al Pont del Cremal i decideixo que ja en tinc prou de "bons dies" i agafo el cami de Daió . Al començament aquest tram planeja e inclús hem de superar un petit resalt , però tot seguit devalla de cap a la central de Daió amb verticalitat , enmig d'un bosc tupit . A la Central creuem el Riu Freser pel pont de fusta i ja tant sols ens queda 1km de ciment per arribar de nou a La Farga , gairebé 4h desprès d'arrencar .

Volta a les Gorges de Carançà

2009-08-27T19:47:00.013+01:00

Hem matinat força a Vilanova per arribar a bona hora Thuès . Son les 8'30h i ja hem arribat a destí desprès de 3h de viatge i una parada tècnica a Puigcerdà per esmorçar .

Atravesem el poble i deixem el cotxe a l'aparcament habilitat ; està molt bé , tenen un sistema de pagament prou just ( ja sabem que els francesos en temes de muntanya ens porten alguns anys d'aventatge ) : bé , us explico ; arribes a la tanca , pagues 2€ ( tarifa 2007 ) al caixer i entres amb el teu ticket ; i us preguntareu " on està la gracia de tot plegat ?" . Doncs el fet diferencial amb la resta d'aparcaments radica en que el preu sempre es el mateix , així doncs pagues la mateixa tarifa per estar-hi 1h que per deixar el vehicle tota la setmana . Aquest sistema crec que ajuda a que la gent de muntanya no es senti estafada i grava els turistes ocasionals , aquells ( no tots ) que deixen la natura feta un fàstic i no s'enduen la seva brossa . Crec que es un bon sistema disuasori d'aquests "tipejos" .

Dia 1 .- Posats en matèria , des de la mateixa zona habilitada surt un cami ben senyalitzat que ens farà creuar un petit túnel cap a les gorges : es la seva porta d'entrada . Poc desprès ( 15') trobarem un pont sobre el riu ; el creuarem deixant un altre camí al front i començarem a pujar una curta però forta rampa . Al darrere d'aquest tram ja ens trobem el tram de cornisa , on el camí ha estat guanyat a la pared a cop de pic i pala .

Ara el camí ja no te cap tipu de pèrdua i arribem a una petita resclosa que s'utilitza per desviar una part de l'aigua del Riu de Carançà cap a un canal . En aquest punt comencen les pasareles , estructures metàliques fixades a la roca devant de l'imposibiltat d'obrir cami per cap altre zona . Espectacular es la paraula per definir aquest paseig , espectacular el murmull ensordidor de l'aigua sota dels nostres peus , espectacular la sensació al creuar algun dels nombosos ponts tibetants , bellugadissos però segurs , molt segurs .

A les 2h de marxa deixem enrere la última de les pasareles i ens endinsem al bosc ; ara ja comencem a guanyar desnivell . Xino xano arribem al refugi de Ras de Carança , un lloc on la paraula "refugi" recupera el seu significat primitiu , on les comoditats demandades per alguns no han estat satisfetes , un lloc sense llum elèctrica , sense lavabos , sense cobertura de telèfon !!! , un lloc que per això mateix probablement resta en l'oblit de molts , un lloc que per sort resta desconegut i es pot apreciar la natura amb tota la seva esplendor . Així doncs a les 14'00h i amb la sola companyia d'un guarda mig català ( pare francés i mare de sabadell ) i de la seva mula decidim dinar .

Ara ens queda el tram més dur del dia , ja que el refugi es troba a 1880m i hem d'arribar al Coll de Carançà , a 2800m . A mida que ens endinsem a la Alta Vall de Carançà ens deixem portar pel seu ambient alpí i per l'imatge de "la part fosca"d'uns cims de gairebé 3000m d'alçada que normalment assolim desde la més propera a nosaltres Vall de Nuria .Entre pensaments i emocions deixem enrere els arbres i ens deixem "torrar" pel fort Sol de juny . Per sort arribem a l'Estany de les Truites , el més gran del grup dels Estanys de Carançà , on ens podem refrescar . Portem ja 6h de marxa . Per camí evident i remuntant graderies arribem a l'Estany Negre i d'aquí a l'Estany Blau , en part encara glaçat i que ens mostra la seva cara més amable , la del líquid element cristalí i fred , la de la comunió perfecte entre pedra i aigua ; es un lloc que no deixa indiferent a ningú , una olla perfecte , un llac coronat per un magestuós cim com es l'Infern ; i entre l'imatge i els seus topònims , no pot fer més que aflorar un pensament : "aquí no hi vull estar amb mal temps . Aquest lloc amb tempesta , llams i trons ha de ser el més semblant a l'infern ".I desprès de 10h caminant per fi arribem al Coll deCarançà . La Montse ( per cert , us la presento , ella es la meva dona i qui fa el sacrifici diari d'aguantar-me ) no s'ho creu , tot el dia pujant i pujant i a la fi , a quarts de sis de la tarda arribem al Coll . Les vistes valen l'esforç realitzat i reposem una estona per agafar forces i continuar . Ara ja tant sols ens queda baixar fins el Refugi de Coma de Vaca , on arribem 1'30h més tard .

Casualitats de la muntanya , ens trobem un grupet de vilanovins que estan fent el mateix recorregut que nosaltres però amb més calma , en cinc dies i inicinat el recorregut a Queralbs .Com les dutxes estan ocupades per uns "senyors" que porten 5h al refugi fent temps i que decideixen dutxar-se a darrera hora ( hi han coses que no acabaré d'entendre mai , entre elles l'egoisme de pensar en un mateix i deixar la resta del Món a part ) agafem el trastos i ens anem a rentar al torrent . Desprès de gairebé 12h de patejada , la fredor de l'aigua i el descans ens ajuden a recuperar-nos , i ja al vespre un sopar reconfortant amb el seu vinet i amb intercanvi d'experiències ens acaben d'arreglar . Un darrer passeig sota els estels amb la panxa ben plena acaba per ser la millor recompensa per l'esforç del dia . Ara ja tant sols queda dormir bé per tornar a la guerra a l'endemà . Bona nit !

Dia 2 ; part 1 .- Començo el segon dia ben d'hora , sortint del refugi abans de l'alba buscant la soletat i la complicitat de la muntanya . Remunto tota la vall de Coma de Vaca per enfilar-me fins el cim de Bastiments i retornar al punt inicial per la cresta de Pastuira , fent el cim de Fontlletera . Però bé , això no te res a veure amb la volta a les Gorges , es més aviat una bojeria més de les meves . Total , he sortit a les 6'00h i estic de tornada a les 8'00h .

Dia 2 ; part 2 .- Son les 8'00h en punt i el refugi està ple de vida ; uns acabant de preparar les motxilles per marxar , uns altres mirant els mapes mentre acaben l'esmorçar , els altres encara badallant ...... la Montse m'està esperant a la porta ( santa paciència que té ! ) . Ella ja ha esmorçat i mentre hem remullo una mica al riu i en cambio de roba ( la samarreta , no us penseu ! ) demana un entrepà al Xavi , el guarda . Mentre petem la xerrada amb en Xavi i compartim aventures hem menjo l'entrepà i acabem de fer la motxilla .

Sortim del refugi a les 8'45h , una bona hora tenin en compte tot el realitzat anteriorment , i aviat comencem a avançar a gent que ha sortit abans que nosaltres . A la Montse li ha sentat de conya la dormida i es troba molt recuperada . Ens enfilem fins el Coll de la Marrana ( 1'30h ) i tot que la idea era flanquejar la vessant del Bastiments fins el Coll de la Geganta al final decidim pujar fins el cim i tornar a baixar per l'altre costat . Arribem al Coll de la Geganta a les 12'00h . Aqui ja no hi ha ningú , tothom es queda al Bastiments o va en direcció al refugi de Ulldeter , i podem tornar a gaudir de la tranquilitat , dels colors i dels sons de la natura .El paisatge en aquest punt es una mica "lunar" , sec , ple de rocs , però ràpidament es transforma en un lloc pergaudir dels sentits , un lloc on de sobte brolla l'aigua per tot arreu i les plantes es troben en plena florida . Segurament pel fet del seu oblid , el camí no està gaire fresat i un s'ha de buscar una mica la vida , entre matolls i pins , reseguint sempre el torrent , ja que aquest ens acabarà portant de nou fins el refugi de Ras de Carançà .De sobte sentim unes pases al darrere i al girar-nos ...sorpresa ! , es el guarda de Ras , que aprofitant la seva estona lliure a sortit a córrer una estona , bé , una bona estona . Ja va una mica tocat i li ofereixo una taronja que accepta de bon grat ; parlem una mica i ens despedim , ja que ha d'arribar al refugi per tornar a la seva rutina .

Nosaltres arribem una bona estona desprès , més o menys a les 14'00h i de nou decidim menjar alguna cosa i recuperar forces . Ens seiem en una pedra , un tros de llonganissa , un tros de formatge , un tros de pà ...... i se'ns apropa el "català" amb dues llaunes ; ens convida a prendre unes "coca-colas" i s'aseu amb nosaltres a petar la xerrada , per lo que la parada es fa un pel més llarga del previst . Aquest noi es d'aquests que no abunden , i es la seva manera d'agrair-nos l'ajuda anterior . Està estudiant a Font Romeu l'equivalent francès a INEF i a l'estiu es guanya uns calerons al refugi .

A les 15'30h ens despedim amb la promesa de tornar-hi algun dia , no massa tard . A partir d'aqui desfem el camí de pujada , i poc abans d'arribar a les pasareles es comença a tapar el cel . La veritat es que l'ombra s'agraeix força , i ara per ara , a menys de 2 hores del cotxe no hem preocupa gens la pluja , ja ens secarem . Al final algun tró perdut , una mica de boira al bosc i poca cosa més .

Son poc més de les 18'00h i ens retrobem amb el vehicle , cansats però contents , molt contents , i satisfets , molt satisfets . Ens rentem una mica al riu i ens posem roba neta i polida . Ara ens queden unes quantes hores de viatge de retorn a casa , però no ens preocupa , no tenim presa i amb la calma ens parem a sopar pel camí , per acabar d'asaborir l'experiència .

Puigmal i Pic de Dòrria

2009-08-25T08:42:00.012+01:00

Com no , aquesta es l'ascensió clàsica per excelència . Però com totes les clàsiques , sempre pot tenir variants , i aquesta es una d'elles ; realment es un tomb que us el recomano , per la tranquilitat i les vistes que es tenen del gegant i des de el gegant del Ripollès . Per poder gaudir de la tranquilitat i la solitut de l'alta muntanya jo us recomano , sobretot si ho feu als mesos de juliol i/o agost , sortir de bon mati , a trenc d'alba , per evitar les aglomeracions del Cami de Nuria i de la Coma de l'Embut .

Recorregut : Queralbs - Cami de Nuria - Nuria - Coma de l'Embut - Puigmal - Pas dels Lladres - Pic de Dòrria - Collet de les Barraques - Font de l'Home Mort - Queralbs .

Horaris per trams : Queralbs - Nuria 1'05h // Nuria - Puigmal 1'00h // Puigmal - Collet de les Barraques 50' // Collet de les Barraques - Queralbs 45'

Temps total de ruta : 3'40h . Aquest temps està fet a l'estiu en "caco" , es a dir , caminat i corrent i amb motxilla lleugera ( paravent , aigua i fruits secs )

Sortim des de l'aparcament del cremallera a l'estació de Queralbs . Pujem al poble , pasem per la plaça i enllacem amb el cami de Nuria . Aquest cami està tot molt senyalitzat , massa i tot , però realment es espectacular i val la pena gaudir-lo . Al oc temps ens trobem una bifurcació , entre el cami vell i el nou tram de Roc de Llui ; tant se val el que agafeu , no hi han gaires diferències d e temps i a les Roques de Totlomon es tornen a reunir . Als 40' arribem al Salt del Sastre o Cua de Cavall i tot seguit creuem la via del cremallera per un pont de fusta . Ara ens queda un tram menys dur i de gran bellesa fins arribar a la Creu , un magnífic mirador del Santuari de Nuria i de les seves valls i muntanyes . Es tota un experiència arribar abans de les 8'00h del mati , abans de que desperti el dia a la vall i poder contemplar la soletat i escoltar el silenci , sense aglomeracions ni sorolls de trens-cremallera .

Superem l'edifici principal i pujem per una de les pistes verdes de l'estació hivernal , sempre paral.lels al Torrent de Finestrelles que ens queda a la nostra esquerre , fins que el creuem per un pont de ciment i el reseguim per l'altre vessant .

Poc desprès ( 1'15h de marxa ) arribem a una cruilla amb indicacions " puigmal - finestrelles" ; hem de seguir direcció al Puigmal . Aquest camí ja sense pèrdua ens durà per la Coma de l'Embut fins el cim del Puigmal , a 2911m ( 2'05h ) .

Si tenim la sort de trobar-nos un dia clar , les vistes des de el cim son realment espectaculars , dominant la Cerdanya i el Ripollès , el Cadi , el Pedraforca , el Puigpedròs i un llarg etc... de cims , valls i pobles .

Des de el mateix cim divisem el telecadira que puja a la cota més alta de l'estació hivernal de "Err-Puigmal" , i es precisament cap aalí on ens hem de dirigir . Al principi el camí , sempre ben marcat , es bastant tècnic , fins arribar a la cota 2600m aproximadament , on el corriol es més ample . Pujem fins el peu dels remuntadors i a l'altre banda ja veiem el Pas dels Lladres . Aquest pas en un ample coll a 2550m d'altitut , pas natural del bestiar del Ripollès i la Vall de Ribes a les pastures altes i els intercanvis amb les valls fraceses . Es molt fàcil d'identificar per la seva gran fita , situada al mig de la collada .

Des de aquest punt ens dirigim al pròxim Cim de Dòrria , sense haber de guanyar gaire desnivell , per seguidament anar baixant paral.lels al filat de vestiar entre prats alpins i ramats de vaques i cavalls . A estones trobarem corriol , fins arribar a trobar un camí més ample que ens durà ja fins el Collet de les Barraques .

En aquest coll , fins on es pot arribar en cotxe per una pista asfaltada des de Planoles ( 9km ), retrobarem les senyals de "gr" i farem un brusc canvi de rumb a NE seguint el camí , primer pista ample i desprès corriol , que ens durà fins la Font de l'Home Mort . Aquí ens podrem refrescar al torrent que creuem per un rústic pont de fusta i barana de filferro , mig enfonsat , que demostra la duressa dels hiverns i les nevades i la força amb la que baixa l'aigua en desglaç .

Continuem seguint el "gr" , però ens hem d'assegurar de no equivocar-nos : aqui es junten el "gr 11.6" i el "gr 11" . Seguirem aquest darrer , ja que el primer ens dur a la Collada de Fontalba .

Aquest es un estret sender que ens ofereix unes vistes magnífiques del barranc de la Font de l'Home Mort , i que ens suau però constant baixada ens durà de retorn a Queralbs .

Arribem al poble per sobre de l'esglèsia i el cementiri i entre carrerons empedrats anem a sortir a la plaça i desfem el camí d'inici fins l'aparcament del cremallera .

Pic de Comapedrosa i Pic de Baiau

2009-08-24T10:53:00.008+01:00

20 de juny 2009 . Aquest cop toca muntanya de descoberta , ja que cap dels 8 personatges que ens trobem a les 6'30h del mati a Arinsal hem fet mai aquest altiu cim andorrà ; bé , menteixo , jo si l'he fet , però en unes condicions diferents , sense gaudir tant del paisatge i la companyia , en competició , i per tant no el comptabilitzo com a " cim gaudit " .

Ens trobem a l'aparcament que hi ha tot just devant del túnel d'Arinsal . Fem els darrers preparatius i a les 7'00h ens posem en marxa .

Comencem a caminar seguint la ruta que ens puja al refugi de Comapedrosa , l'únic refugi guardat de l'estat andorrà . Seguint el gr , el cami va pujant poc a
poc , amb algun resalt més dret , i superant espectaculars
salts d'aigua constantment ; aquest estiu els torrents baixen
amb tot l'esplendor , ja que tot i estar a finals de juny encara
son ben visibles restes de neu i desglaç .

Arribem al refugi despres de 2h de marxa , i parada obligada per esmorçar . Ens hi estem una bona estona , ja que el dia , la companyia i la temperatutra acompanyen i desprès d'esmorçar ens decidim a afrontar la part més forta de l'ascenció , ja que ens enfrontem als contraforts del cim .

Sortim del refugi desprès de fer diferents fotografies a l'Estany de les Truites , tot just al darrere d'aquest . Creuem els plans i ens enfilem , ara ja de valent , cap a la collada que ens deixa als peus de l'Estany de Comapedrosa , encara ben glaçat .El flanquejem per l'est i ens enfilem altre cop , amb una petita grimpadeta fins aconseguir l'aresta cimera , ja a la cota 2700m. A partir d'aqui el camí va sempre ben altiu , deixant boniques estampes del llac a un costat de de tota la vall d'Arinsal a altre , amb vistes al refugi ; que petit que sembla des d'aqui dalt !!!

Reseguint la fàcil aresta arribem al cim de Comapedrosa desprès de 4'15h de marxa .

Des de el cim baixem a la Collada de Malhiverns , des d'on pujem al Cim de Baiau . Desfem el camí fins a la Collada i aquest cop baixem per la Coma de Malhiverns . Al inici s'ha d'anar amb un pel de compte , ja que la tartera està molt descomposta i es fàcil relliscar , i a més nosaltres encara trobem restes de neu . Un cop superat aquest tram la pendent continua gairebé igual d'exigent , però ara entre bolcs de pedra i petits trams de prat alpí . Així continuem fins arribar al refugi lliure de Pla de L'estany , on decidim fer parada per dinar . Realment es un lloc que es mereix aquesta parada i perdre una mica del valuós temps en contemplar l'entorn .

Des de aquest punt i en poc més d'una hora arribem de nou al poble d'Arinsal i recuperem els cotxes .
Ens rentem una mica i ens cambiem de roba per anar a fer l'obligada cerveseta fresca , i sentir com el líquid daurat regalima per la gola , sent aquest un del majors plaers que comporta l'alta muntanya .

Cal dir que tota la zona està molt ben senyalitzada , ja sigui per senyals de "gr" o "pr" , per plafons indicadors de rutes locals o per fites a les zones més altíves .

Cims assolits : Pic de Comapedrosa 2945m i Pic de Baiau 2890m
Desnivell + : 1700m
Ruta : Pujada pel Refugi de Coampedrosa i retorn pel Refugi del Pla de l'Estany
Horaris : 4'15h fins el Comapedrosa i 7'30h fins retornar a Arinsal . No estan comptabilitzades les parades ; en total vam estar unes 9h .

Pic de la Serrera ( Andorra )

2009-07-13T18:09:00.005+01:00

Sortida : El Serrat , Andorra

Activitat :Entrenament d' Skyrunnig

Temps : 2'40h ( 1'45h pujant i 55' baixant )

Bé , primer vull aclarir que el fet de córrer per la muntanya no significa no gaudir-la . Tampoc entraré ara en aquest debat ( no es el moment ni el lloc ) , però de ben segur que els qui correm respectem tant la natura i les persones tant com qualsevol ; personalment gaudeixo tant fent aquest tipus d'activitat com pujar-hi caminant acompanyat per la gent més propera i que més m'aprecio , o anar a passejar per uns prats florits en companyia de la petita Jana i la "meva nena gran " Montse .

21/06/2009 : Aprofitant que els dies son llargs i la temperatura excelent surto ben d'hora de Llorts . La familia encara dorm plàcidament desprès de la ruta d'ahir al Comapedrosa i els hi he promès que estaré a taula amb ells per esmorçar .

6'45h : Deixo el cotxe a El Serrat , en un recó al costat de la carretera , i faig els primers 300m remuntant la carretera . Ens topem amb una corva a esquerres molt marcada , i tot just aqui ja trobem les senyals de GR . Ens endinsem pel corriol sempre al costat del Riu de Sorteny . Deixem intermitentment el corriol per avançar per pista , fins arribar al parquing del refugi de Sorteny . Es tracta d'una petita esplanada on hi tenen cabuda no més de 10 vehicles ( 25' ).

Travessem la tanca i seguim el GR , passant pel costat del refugi lliure . Es per remarcar el bon estat de tots els refugis andorrans ; potser desde Catalunya hauriem d'aprendre d'aquesta manera de fer . Aquest tram es el més planer , entre petits aiguamolls que formen els incomptables torrents , i es que aquest any l'aigua brolla per tot arreu .

Quant el camí torna a enfilar-se girem a la dreta , sempre reseguint el GR , fins el Pas de la Serrera , petit collet que ens fa canviar de vessant ( 50' ). A partir d'ara remuntanrem el Riu de la Serrera .

Sense perdre gaire alçada anem a retrobar el riu i un cop aqui ens enfilem molt progresivament per prats alpins i en un marc incomparable va treient el cap el nostre objectiu ; envoltat del Pic de l'Estanyó i el pic de la Cabaneta , amb un ventet força fresc que fa plorar els ulls i glaça les mans , i amb l'única companyia dels isards , les marmotes i d'un tímid Sol que vol lluitar cos a cos amb el vent per guanyar-li la partida .

Ens enfilem per un darrer tram més exigent fins el Coll del Cap de la Serrera ; aquí deixem de banda el GR per reseguir l'aresta , primer una mica exposada però que ràpidament es torna ample i es converteix en un dret corriol que ens porta en el darrer esforç fins el cim .

Ja hi soc : Pic de la Serrera , 2912m . Son les 8'30h i no he trobat ni un ànima en tot el camí . Quin plaer , quina solitut , quina comunió amb la natura .Un mar de núvols tapa la Vall de Ransol i no hem permet divisar ni el proper Estany de Meners . Fa fred , un fred que glaça les meves mans nues ( maleits guants , que n'estan de calentes al cotxe !! ) . Per sort l'orientació del vivac del cim es a Est , i rere les pedres m'amago del vent i deixo que el Sol m'escalfi el cos . M'hi pasaria aqui tot el dia , però toca baixar , així que m'acabo la barreta i m'enfrento de nou al gelit aire .

Com des de dalt les coses es veuen d'una altre manera i estic ben situat ( per sort la bruixula mental hem funciona prou bé de moment ) decideixo tirar pel dret , cap a l'Oest , per el que sembla una tartera , ben dreta , però tartera a la fi i a la cap ; el que no m'esperava es que la terra estiguès glaçada , per lo que el descens es fa un pel més lent . Tot i això es prou emocionant , i acabo baixant pels prats , entre marmotes i isards que hem miren incrèduls : que hi fa aquest aquí !!

Hem retrobo amb el sender a la Pleta de la Serrera , tot just per tornar a remuntar el poc desnivell que hem separa del pas de la Serrera . Continuo corrent a bon ritme , sense estresar-me i gaudint de l'ambient , però sense adormir-me ; de tant hem recordo a mi mateix que he promès a la familia que estaria a casa per esmorçar . Torno a pasar per davant del refugi i hem trobo als primers del gènere humà del dia , una familia de francesos , el pare , la mare i tres canalles , el més gran d'ells no deuria tenir més de 8 anys . Els trobo carregant-se les motxilles de travessa : "bon dia ! " " bon jour ! " hem contesten . Penso en parar-me un moment , però l'esclat d'una baralla entre 2 dels nens , tot just quant paso pel seu costat hem fa decidir que els pares tenen altre feina que xerrar amb mi . Segueixo baixant cap el parquing i retallo la pista per entre els corriols , tots ells degudament senyalitzats ( recordo que estem a Andorra ) .

Tram final , paral.lel al Riu de Sorteny . El terreny continua humid , tot plegat son les 9'30h del mati i a la vall encara no a arribat el solet que tan agraïa al cim ; però no patiu , penso , que ja arribarà ja , i fa pinta que al migdia no sigui tant agraït !

El Serrat . 9'30h . No hi ha gaire moviment ( més aviat gens ) , però bé , es diumenge i son les 9'30h , que m'esperava ! . Agafo el cotxe de nou i en pocs minuts ja estic a Llorts , amb l'objectiu aconseguit , la promesa complerta i el somriure a la boca . Ara toca la segona part del dia , un bon esmorçar , amb cervesa i café i gaudir de la familia , de la petita Jana i de la "nena gran " .

CURS DE SEGURETAT HIVERNAL

2009-02-05T11:28:00.005Z

Tots els participants d'esports hivernals , tant sigui alpinisme , raquetes , esqui de muntanya , travessa , etc.... hem sortit moltes vegades sense els coneixements del medi suficients per ser prou autònoms . La miyja i alta muntanya hivernal es fascinant i alhora molt perillosa si les condicions de l'activitat es tornen negatives pel mal temps o se'ns fa tard i hem d'improvisar un vivac .Per tot això us presentem un curs on podrem veure els aspectes de seguretat que hem de trenir en compte en una sortida amb terreny nivòs .

Aquest es un curs sobretot pràctic . Les pràctiques es desemvoluparan sobretot en terreny nevat , pel que serà necesari dur un mínim de material i roba d'abric .

Contingut del curs : Coneixement teòric i pràctic del material tècnic , tècniques de progressió a peu , raquetes , crampons i piolet , autodetencions , recerca de víctimes d'allaus , construcció de vivacs de fortuna , realització de test d'estabilitat en el terreny , construcció d'ancoratges de fortuna a la neu , maniobres bàsiques d'assegurament amb corda .

Material individual : Botes impermeables , motxilla , roba d'abric e impermeable ( pantaló i xaqueta ) , folrre polar , guants , ulleres de sol , gorro .

Preu del curs : 160 € / persona .

Durada del curs : 7 i 8 de març

El preu del curs inclou professorat especialitzat , dossier de continguts , diploma del curs , material tècnic necesari , assegurança d'accidents i RC .

Per rebre informació més detallada ens ho podeu demanar aqui mateix o trucant al telèfon 678 611 738 ( Ramon Camacho )

CURSES DE MUNTANYA VALL DE RIBES

2009-01-15T20:25:00.006Z

El proper 25 i 26 de juliol es celebrarà a Ribes de Freser la primera edició de les Curses de Muntanya Vall de Ribes . Es tracta d'un cap de setmana ple d'activiats , amb la Vertical Race , el Crono-Descens i les curses infantils .

VERTICAL RACE ; organitza : Ass.Esp.Diedre . Director de cursa : Xevi Guinovart

Es celebrarà dissabte 25 a la tarda , amb sortida a la Plaça del Mercat i arribada al cim del Taga . Es un recorregut molt exigent i atractiu al mateix temps , convinant algun tram de pista forestal amb corriols de fort pendent i prats alpins a les cotes més altes .La recollida de pitrals es podrà fer desde les 12'00h fins les 17'00h a la mateixa Plaça del Mercat . En el mateix lloc i a les 17'30h es realitzarà una petita xerrada tècnica de la cursa , on s'informarà de les característiques de la mateixa . La sortida es realitzarà a les 18'00h , en massa , i l'hora prevista d'arribada dels primers corredors al cim de l Taga ( 2040m ) es a les 19'00h . El tancament de control del cim i per tant tancament de cursa es farà a les 20'15h . Durant el recorregut hi hauran controls de pas en diferents llocs i un avituallament als Plans de la Maçana . La baixada no es competitiva i es realitzarà pel mateix recorregut de pujada , podent utilitzar l'avituallament de nou , però sempre donant preferència als corredors que encara estiguin en cursa .

CRONO-DESCENS ; organitza : Ass.Esp.Diedre . Director de cursa : Marc Erra

Es celebrarà diumenge 26 al mati , amb sortida al Coll de les Barraques i arribada a la Plaça del Mercat de Ribes de Freser . Es un recorregut tècnic , on trobarem uns primers metres en lleugera pujada fins el Pic d'Estremera , que ens serviran per acabar d'escalfar , i a partir del pas pel cim una forta i dreta baixada que obligarà als agosarats a no perdre la tensió en cap moment . Durant tot el recorregut podem disfrutar de la visió del Taga i de tota la pujada feta el dia anterior . Els corredors que participin en les dues probes duran el mateix pitrals en ambdues curses ; els qui tant sols vulguin participar en el Crono-Descens podran recullir el seu pitral el dissabte , de 12'00h a 17'00h a la Plaça del Mercat de Ribes de Freser o el mateix diumenge fins 30' abans de la sortida , al Coll de Barraques .La sortida de la prova serà individual , sortint un corredor cada 30'' en ordre de pitral , a partir de les 10'00h .

CURSES INFANTILS

Les curses infantils es realitzaran en un circuit urbà pels carrers de Ribes de Freser , amb sortida i arribada a la Plaça del Mercat . El circuit estarà degudament senyalitzat , vigilat i tallat al trànsit mentre duri la prova . Les curses s'iniciaran a les 12'00h , coincidint amb l'arribada dels darrers corredors del Crono-Descens . Hi hauran 3 curses , la dels més menuts , els "Tagas" , nens i nenes d'entre 5 i 7 anys que realitzaran una volta al circuit . La segona cursa , la dels " balandraus " serà per nens i nenes d'entre 8 i 10 anys , realitzant dues voltes al circuit . La tercera prova serà la dels " puigmals " , nens i nenes d'entre 11 i 12 anys i faran tres voltes al circuit urbà . Els pares o tutors podran acompanyas els seus menuts durant tot el recorregut . Els seus pitrals es donaran a la mateixa plaça moments abans de la sortida . A cada pas per la sortida hi haurà avituallament líquid pels participants , així com refrigeri i butifarra al finalitzar la cursa . A tots ells se'ls hi lliurarà un record de la seva participació .

Properament anirem posant nova informació , així com fotografies dels diferents recorreguts .

LLIGA CATALANA DE CURSES DE MUNTANYA

2008-12-02T13:09:00.004Z

La LLIGA CATALANA DE CURSES DE MUNTANYA pretén unir i fomentar la participació a les curses de muntanya d'arreu de Catalunya , a través d'un calendari conjunt i molt variat que comptabilitzarà el resultat de tots aquells participans que el vulguin seguir , tant per la modalitat individual o per equips .

PREMIS I OBSEQUIS

1er i 1era classificats absoluts ; inscripcions pagades a totes les curses de la II Lliga Catalana de Curses de Muntanya + material esportiu + inscripció i despese pagades al Campeonato de España de Carreras por Montaña
1er-2on-3er classificats per categoria; material esportiu + trofeu
1er equip classificat ; material esportiu + difusió de l'equip als tríptics de la II Lliga Catalana de Curses de Muntanya .
Regularitat ; samarreta conmemorativa a tots els participans que finalitzin totes les curses .
Els premis es lliuraran 15 dies despres de la darrera cursa del calendari i no seran acumulatius .

CALENDARI

8-3-09 - VIA FORA - 15 km - OLOST DE LLUÇANES
22-3-09 - VALL DEL CONGOST - 42km - AIGUAFREDA
10-5-09 - CURSA DEL ALBA - 24km - COLLBATO
17-5-09 - LA FORESTAL - 42km - SORT
7-6-09 - 3 COMARQUES - 25km - ALPENS
4-7-09 - CURSA DE LA TALAIA - 24km - VILANOVA I LA GELTRU
25-7-09 - VERTICAL VALL DE RIBES - 5'5km - RIBES DE FRESER
26-7-09 - DESCENS VALL DE RIBES - 5'5km - RIBES DE FRESER
6-9-09 - LA GUILLA - 23 km - FOLGUEROLES
8-11-09 - MONTSERRAT NORD - 23 km - MONISTROL DE MONTSERRAT

http://www.lligamuntanya.cat/

Curs d'Orientació a muntanya i GPS

2008-10-23T16:03:00.004+01:00

OBJECTIU ; Donar a conèixer els diferents sistemes de navegació i orientació amb GPS .

HORES ; Hores de formació - 12 hores en dos dies .

INCLOU ; profesor - guia de muntanya , material didàctic específic , fitxes tècniques , dossier i diploma del curs , aparell GPS per utilitzar-ho durant el curs .

PREU ; 70 euros / persona . Limitat a màxim 15 persones

DATES ; a concretar segons les persones interesades .

EQUIP NECESARI ; Calçat adequat esportiu , roba d'abric ( segons l'època de l'any ) , protecció solar , protecció per la pluja , motxilla petita , cantimplora , bruíxula de base transparent , llapis , regla i/o escalímetre . Si teniu GPS millor el porteu per treballar directament sobre ell .

PROGRAMA
- Dissabte ;
9'00h - Presentació del curs ( test 1 ) i revisió de material .
9'30h - Classe teòrica , introducció al sistema GPS , repàs de conceptes d'orientació , us de la bruixula , concepte de rumb , exercicis de repàs a l'aula .
11'00h pausa
11'20h classe teòrica , models de GPS , sistema de GPS i conceptes , parts del GPS , menus de pantalla .
12'00h pràctiques de navegació a l'exterior
13'30h dinar
15'00h sortida a la zona de pràctiques
17'30h tornada a l'aula
- Diumenge
9'00h preparació de la ruta de la sortida pràctica , elaboració d'un track , descàrrega desde PC al GPS .
11'00h sortida a la zona de pràctiques .
13'00h classe teórica , demostració de transferència de dades de entre PC i GPS amb el programa COMPE GPS .
14'00h comentaris ( test 2 ) , lliurament de diplomes del curs
14'30h cloenda del curs

Raquetes de Neu al Parc Nacional d'Aigüestortes

2008-10-22T19:19:00.005+01:00

Bònica i clàsica excursió per el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , durant el qual realitzarem un itinerari molt fàcil fins l'estany Llong , lloc de parada i descans , i abans pasarem per el refugi de muntanya del Llong .Des d'aquí els més caminadors podran continuar fins l'Estany Redó mentre les altres persones descansen a les prades del refugi o al seu interior .Tot seguit començarem el descens i en el darrer tram realitzarem un passeig per la zona de les aigües tortes tot caminant per sobre d'unes pasarel.les .

INFORMACIÓ

Dificultat ; nivell mig , molt complert .

Horari ; sortida a les 9'00h a l'ECEM - Pont de Suert .

arribada a les 14'00h aproximadamnet a l'ECEM - Pont de Suert .

Es pot realitzar en altres horaris , incloent horaris nocturs .

Inclou ; Guia d'Alta Muntanya titulat , raquetes de neu , bastons telescòpics , ARVA , material tècnic de seguretat que portarà el guia , assegurança individual , RC , transport en 4x4 desde l'ECEM fins el punt de sortida .

Equip necesari individual ; Bota Tresc impermeable , Roba d'abric , protecció solar , ulleres de sol ( cat. 3 ) , protecció per la pluja , motxilla i menjar.

PREU : 45 EUROS / PERSONA ( el preu pot variar lleugerament segons la quantitat de participans i l'època )

Dates a convenir amb els interessats .

Cap de setmana actiu a l'Alta Ribagorça

2008-10-22T18:53:00.006+01:00

L'activitat perfecte per pasar un cap de setmana diferent a l'Alta Ribagorça , envoltats de natura i altes muntanyes . Perfecte per fer-ho amb un grup d'amics i conèixer de nous , tot en un ambient distès i entretingut en el que realitzarem escalada , ràpel i una curta via ferrada dissabte i un refrescant barranc diumenge .

Ens hospedarem al mateix poble de Pont de Suert , a tant sols 5 minuts de l'ECEM , i amb la posiblitat de visitar el bonic poble de muntanya amb el temps lliure del que disposarem desprès de l'activitat .

PROGRAMA

Dissabte :

- 9'00h recepció ECEM - Pont de Suert

- 10'00h sortida a Cavallers per fer escalada , ràpel i ferrada .

- 17'00h tornada a Pont de Suert

- 18'00h arribada a l'hotel - lliure fins el sopar

- 21'00 sopar conjunt al mateix hotel

Diumenge :

- 8'30h esmorçar a l'hotel

- 9'00h sortida a fer el barranc d'Erta

- 14'00h tornada a Pont de Suert

- 15'30h dinar conjunt a l'hotel

- 18'00h comiat a l'ECEM

INCLOU

Guies titulats , assegurances , RC , material tècnic per cada activitat , vestit neoprè pel barranc , hotel en règim de PC , transport en 4x4 desde l'ECEM a l'activitat .

OBSERVACIONS

Cal portar roba cómode per fer les activitats i calçat esportiu . S'ha de portar dinar per dissabte , carmanyola o entrepà , ja que el dinar el farem a la mateixa zona de Cavallers en un descans de l'activitat .

PREU : 135 EUROS / PERSONA ( el preu pot variar lleugerament segons l'època de l'any )

Dates a convenir amb les persones que estigueu interesades

Barranc Viu de Llevata

2008-10-22T17:13:00.008+01:00

Divertit descens sense gran dificultat tècnica , on trobarem salts , dos curts ràpels , tobogans i badines en una molt agradable conbinació .Ideal per iniciar-se i molt distret pels ja iniciats . El recoregut el realitzarem amb equips complerts de neoprè i demès material tècnic . Abans d'iniciar el barranc us ensenyarem les tècniques bàsiques de seguretat i progressió . Durant el recorregut el guia us conduirà i explicarà en tot moment les pautes a seguir . Tota una experiència , que si encara no l'has probat , segur t'agradarà i repetiràs .

INFORMACIÓ

Dificultat ; nivell mig , molt complert . Desnivell -120m / Recorregut aprox . 2'5km .

Requesit ; saber nedar

Hora de sortida ; 9'00h des de l'ECEM de Pont de Suert .

Hora de tornada , 14'30h a l'ECEM de Pont de Suert .

Altres horaris son possibles , poseu-vos en contacte amb nosaltres .

S'inclou ; Guia de barrancs i Alta Muntanya , transport desde l'ECEM fins l'activitat , equips comlerts de neopré de 5mm , escarpins , casc , arnés , devallador i mosquetons , material tècnic i de seguretat que portarà el guia , assegurança d'accidents , RC .

Observacions , els menors de 14 anys han d'anar acompanyats pels pares o tutors .

PREU - 40 EUROS / PERSONA

IV cicle de projeccions

2008-10-21T08:36:00.008+01:00

Us convidem a acompanyar-nos les tardes de dissabte del mes de novembre en el IV Cicle de Projeccions de Muntanya , Esport i Natura . Les projeccions es realitzen al local dels Xulius , al c/Major 13 de Sant Pere de Ribes , els dissabtes 8 , 15 , 22 a les 20'30h i el diumenge 30 a les 17'30h .

DISSABTE 8 ; Descobrim el vol en paramotor , a càrrec de Josep Guillaumes .

El paramotor , una mescla entre el parapent i les hèlix , entre la pujada i la baixada . Un esport poc conegut i atractiu al mateix temps . En Josep ens aportarà les primeres experiències en una activitat que l'ha fet gaudir dels nostres paisatges des d'un punt de vista més alt del que estem acostumats.

DISSABTE 15 ; The North Face Ultra Trail du Montblanc , a càrrec de Jaume Barriach .

Chamonix es el punt de partida i arribada de la que es considera la cursa de muntanya més dura del món . 163 km i 8900m de desnivell positiu travessant tres païssos , França , Itàlia i Suïssa .

DISSABTE 22; Titan Desert , un repte a la sorra africana , a càrrec de Àlex Carmona i Nuria Castillo .

Una carrera oberta a tots tipus d'amants de la bicicleta , l'esport i el sacrifici . La carrera de la superació personal , del repte individual . El repte d'enfrontar-se al desert , la calor , la distància en les pitjors condicions inimaginable .

DIUMENGE 30; Vies Ferrades i escalada : lleure i seguretat . Xerrada a càrrec de Marc Erra i Ramon Camacho .

Resum d'activitats de la temporada 07-08 a càrrec de Farra i Acció . Un viatge en imatges desde les arrels de farra i acció als nostres dies .

Xerrada a càrrec de Marc Erra i Ramon Camacho . Una xerrada on ens presentaran els nous materials per fer aquestes activitats , com guanyar tècnica de progressió i com fer els primers auxilis i prevenció d'accidents .